A la boca dels núvols. Entre sambes i bananes.

by Ramón Vinyes

Els contes de Ramon Vinyes són dinamita i pessigolles. Escrits durant l’última etapa de la seva vida, a l’exili, i molt influenciats pels aires del mar Carib, la seva narrativa assilvestrada i juganera està plena de petites genialitats. Des d’un gos capaç de reconèixer un poeta només d’ensumar-lo, fins a un periodista nord-americà que puja al cel per entrevistar un sant rus del segle IX, passant per l’emigrant català que conviu amb les creences màgiques dels habitants dels Andes. Són històries fresques i divertides, però prenyades d’una erudició gens innocent.

Ramon Vinyes, mestre de Gabriel García Márquez, dramaturg avantguardista i republicà de llarga trajectòria, va aplegar bona part de la seva obra narrativa en un recull titulat A LA BOCA DELS NÚVOLS, que va guanyar els jocs florals de Mèxic l’any 1945. La resta de la seva producció en prosa, editada pòstumament sota el títol ENTRE SAMBES I BANANES, no en desmereix la gràcia ni la intel·ligència. El present volum recopila ambdós llibres.

308 pages, Paperback

First published September 1, 2021

About the author

Ramon Vinyes (Berga, 1882 - Barcelona, 1952). Dramaturg, narrador, poeta, periodista, crític i editor. La seva vida transcorre entre Barcelona i Barranquilla, Colòmbia. A Colòmbia es considera una figura essencial en el desenvolupament cultural del país, per la seva labor de dinamització cultural, principalment al capdavant de la revista Voces (1917-1920). Reuneix al seu voltant figures tan importants com Julio Gómez de Castro, León de Grieff, Vicente Huidobro, Germán Vargas i Gabriel García Márquez, que l'homenatja en la seva novel·la Cien años de soledad on apareix amb el nom de "sabio catalán", "el hombre que lo había leído todo". A Catalunya estrena una vintena d'obres teatrals, com ara Al florir els pomers (1910), Qui no és amb mi... (1929), Peter's Bar (1930) i Comiats a trenc d'alba (1938), i publica el recull de prosa poètica L'ardenta cavalcada (1909). Es manté molt actiu com a crític, teoritzador i polemista teatral, i defensa un teatre modern i compromès amb el seu temps. Col·labora en els principals diaris de Barcelona, on publica crítica literària, narracions i poemes propis. També publica, a Mèxic, el recull de narrativa breu A la boca dels núvols (1946). Després de la seva mort i durant molts anys, és pràcticament ignorat a Catalunya, al contrari que a Colòmbia, on sempre ha gaudit de reconeixement. Només a partir de la tasca de crítica i divulgació d'alguns estudiosos, i de la celebració del centenari del seu naixement a Berga, rep l'interès i el reconeixement que es mereix. A partir de finals de la dècada de 1980 s'edita, en molts casos per primera vegada, la seva obra, i diversos crítics n'elaboren interessants estudis que situen, finalment, el seu nom dins la història de la literatura catalana.

Photo credit © Fons Ramon Vinyes

Reviews

[El Biblionauta]

Males Herbes aplega en un sol volum els contes de “el sabio catalán” amb la intenció de reivindicar-ne la figura.

Podeu valorar el llibre i llegir completa la ressenya d'en Daniel Genís a: https://elbiblionauta.com/ca/2022/01/...

[Elena Riera Salazar]

Recull de tots els contes de Ramon Vinyes, el ‘sabio catalán’ que va ser mestre del grup de Barranquilla, el darrer dels contes, l’únic en castellà el dedica a Gabriel García Márquez. El 1984 es publica la primera edició catalana d’A la boca dels núvols’ que aplega dotze contes. El 1985 es publica ‘Entre sambes i bananes’, que agrupa els contes inèdits escrits els anys 40 a Barranquilla (Colòmbia). El narrador dels contes, qui explica la història, és un exiliat català que és testimoni dels fets més inversemblants protagonitzats per altres personatges. Aquest narrador fa de mediador entre dos móns culturalment molt diferents i que ell prova d’entendre. La majoria dels contes destaquen pel seu humor, originalitat i alegria.

[Roser Sebastià]

Oi, com m’ha costat llegir-lo! M’ha interessat com s’expressa en un català genuí plagat de vocables que a vegades no entenia ni per context (xorregalls, esbaconades, pollegons, apinyolar…).

Però el primer llibre se m’ha fet pesat, los relats repeteixen arquetips fins a la sacietat. I m’ha cansat lo tòpic del català exiliat al Tròpic que es mou en ambients intel•lectuals on els homes discuteixen i les dones són floreros. Lo segon llibre “Entre sambes i bananes” m’ha agradat més. L’autor se deixa anar i barreja imatges surrealistes, grotesques i impossibles mentre se’n fot de la realitat. Aquí reconec que m’ha fet riure bastant!