Una victòria diferent és una novel·la sobre la intel·ligència, la felicitat i la certesa que la intel·ligència no fa la felicitat. L'Ada és una dona superdotada que, després de perdre la mare i de patir un daltabaix sentimental que la tritura per dins, converteix el desig de tenir un fill en el motor de la seva nova vida. La recerca d'un home que la deixi embarassada esdevé alhora una lluita per derrotar el seu quocient intel·lectual. L'Ada, que sempre s'ha sentit en fora de joc, se sap minoria en un món governat per la majoria absoluta. Prefereix que el seu fill o filla sigui més normal i, per tant, més feliç.
Amb un estil àgil, una alternança de plans narratius i una intriga genètica que fa de fil conductor, l'obra guanyadora del premi Josep Pla 2002 gira al voltant d'un personatge cerebral i amb certes obsessions compulsives, víctima d'una sobredosi d'intel·ligència mal canalitzada i de la pròpia incapacitat de fer-se estimar, que persegueix sense èxit l'amor incondicional. Una victòria diferent és una novel·la rodona plena d'intrigues.
La premissa d'Una victòria diferent em va generar força dubtes des del principi. La idea que una dona superdotada busqui expressament tenir una filla amb un home menys intel·ligent perquè aquesta no hereti la seva alta capacitat és un plantejament que, personalment, no m'ha acabat de convèncer. Entenc que respon a una voluntat de reflexionar sobre les dificultats que pot comportar sentir-se diferent, però crec que associa la superdotació a una càrrega de manera excessivament simplificada.
A més, el recurs de la repetició, que té un paper destacat al llarg de la novel·la, tampoc no m'ha acabat de captivar. Tot i que probablement és una decisió conscient de l'autor per reforçar determinades idees o emocions, en el meu cas va acabar fent que la lectura fos menys fluida.
És una novel·la que planteja qüestions interessants sobre la identitat, la diferència i la recerca del propi lloc al món, però la seva proposta no ha connectat del tot amb mi.
M'agrada la profunditat de la história que explica, ja que obre espai per la reflexionar sobre temes com la parella i la maternitat. Encara que la técnica líteraria de repetició no m'ha encantat, em feia sortir de la narrativa.
"Mama, ¿on va la gent quan mor? No ho sabem, Ada. Al cel. O enlloc. ¿Tu i jo hi anirem juntes, cap enlloc?"
una novel•la extremadament senzilla i plana, amb capítols molt curts i salts en el temps, que reflexiona sobre la intel•ligència i els vincles interpersonals.