Com abans de tot

by Eva Piquer, Eva Armisén (Illustrator)

En el llibre Evasions, Eva Piquer i Eva Armisén recreaven una sèrie de fugides íntimes, perquè de vegades la realitat fa tant mal que només t'empeny a evadir-te. Ara, en el llibre Com abans de tot, l'autora i la il·lustradora es proposen tornar al món, reconnectar-hi. "La nova rutina arrenca i, contra tot pronòstic, constatem que encara hi som: estabornits, amb ferides que no deixaran de sagnar, amb cara de ves a saber si el futur existeix". Passen els mesos i les estacions, tornem a notar les ferides i tornem a col·leccionar pors. Reaprendre el futur té peatges.

136 pages, Hardcover

Published February 18, 2021

About the author

Eva Piquer i Vinent (Barcelona, 30 de maig de 1969) és una escriptora, periodista i professora catalana. Edita i dirigeix el magazín cultural Catorze.

Reviews

[Anna Maria · Rating 3 out of 5]

Vaig llegir "Evasions" que no se si es pot considerar una primera part, ja que aquest llibre segueix la mateixa filosofia, estructura,... En aquest cas però no m'ha entusiasmat tant. En el primer, l'Eva es va "despullar" emocionalment, en aquest retrata moments de la vida que tot i reconèixe'ls no m'han arribat tant.

----

Leí "Evasiones" que no se si se puede considerar una primera parte, ya que en este libro sigue la misma filosofía, estructura... En este caso no obstante no me ha llegado tanto. En el primero, Eva se "desnuda" emocionalmente, en este retrata momentos de la vida que aunque reconocibles no me han impresionado tanto.

[Ester Aragonés · Rating 2 out of 5]

Preferiria estar-me a la cabina dels pilots, tenir de debò el control del vol. Així no em caldria escrutar l'hostessa per si fa cara d'esglai
Defujo ser cap de taula, m'amago sense que em busquin, soc invisible a les trobades socials. Però tampoc estic feta per seure a la fila trenta -tres i deixar-me portar.


Vivim en directe, no podem rodar de nou una mateixa escena. La primera presa és la bona per més dolenta que sigui. Avui el guió ha saltat pels aires -passa sovint, els plans de futur són cartes als Reis- i em toca improvisar sobre la marxa.
Però aquesta és encara la meva pel•lícula.


Els llavis encara no gosen matar distàncies, però les mans vam a la seva. Les mans, trapelles, ja es toquen sense voler, o volent-ho molt. Les mans us delaten, dissimulen poc. Sou dues mans que es busquen, i això és tot i això és prou. Dues mans alçades a la lluna que obren finestres en tants cels tancats.

[〰️ Alba 〰️ · Rating 3 out of 5]

3,5 ⭐️ Potser perquè em va caure a les mans aquest llibre el meu pitjor dia de l’any, potser perquè encara em crec de pedra invencible, potser perquè tenia moltes espectatives amb aquest llibre, potser perquè està escrit en primera persona i narra experiències de l’autora que penso que no m’interessen gens... En general, no m’ha entusiasmat. No he sabut prendre-li la mida. Crec, però, que és el típic llibre que a molta gent li agradarà, combina cites d’autors, il·lustracions i petits textos que no estan mal escrits. Us deixo un text encertat que hi he trobat:
“Fins fa poc, no li tenia presa la mida. Ara ja sé que dues tones de llenya em duren tant com l’hivern més llarg. Aquest cop n’he comprat mitja tona. Em cal creure que la veuré cremar tota, que no em moriré abans.”