Tinc sensacions extremadament controvertides sobre aquest llibre, em provoca una inquietud constant cada cop que hi penso.
Per una banda no puc evitar estimar-lo, com un estudiant de clàssiques no pot evitar estimar la temàtica que l’interessa, sobretot quan està tan ben escrita i vista des d’una perspectiva interessant, englobant diferents tipus d’aproximacions a la temàtica. M’ha agradat especialment la reflexió que es fa de l’ésser humà avui en dia com a escandit dels mites i d’una part essencial nostra que es reflexa en el ritus i mor amb la racionalitat omnipresent de l’actualitat.
Per altra banda, altre cop com estudiant de clàssiques, veig incoherències; no només en els mites (fet normal ja que responen a diferents versions) sino també en l’entesa del món grec en general, parts dels rituals i de la literatura que no han estat ben compreses o ben interpretades (un punt de vista diferent sempre requereix una interpretació lògica i comprensible) i dona un toc massa superficial.
M’hagués agradat trobar més història de l’art, més aprofundiment sobre el mite en si i el seu reflex i canvi en la història i en nosaltres. No puc evitar sentir-me decepcionada davant una obra que prometia tant i tenia una bibliografia tan completa que després mostra una clara falta de relectura, sobretot pel que fa al funcionament del mite, ritual i cultura gregues.