Sentimental empieza con un hombre que va a por tabaco sin saber que no regresará nunca más a su casa. Este punto de partida es el arranque de una vorágine de acontecimientos -incendios, homicidios, accidentes aéreos, abducciones- que cambiarán por completo la vida del protagonista, un belga treintañero propenso a la catástrofe y en permanente huida. El ritmo trepidante de la narración y la utii'ización de elementos fantásticos -que contrastan con la precisión de una prosa realista y que se adaptan perfectamente a esta mezcla de mensaje de socorro, tragedia, comedia y thriller metafísico-, atrapan al lector, que asiste a las peripecias del protagonista con una mezcla de estupefacción y de angustia.
Con esta arrolladora reflexión sobre el vértigo que produce la huida -cuanto más nos alejamos del punto de partida, más vulnerables somos-, Pàmies vuelve a demostrar su habilidad como tabulador sin renunciar a la causticidad que le ha convertido en uno de los valores más sólidos de la actual literatura catalana.
Sergi Pàmies i Bertran (París, 1960) es un narrador francès en llengua catalana. Traductor de llibres i escriptor d'articles de premsa, actualment al diari La Vanguardia. És fill de Teresa Pàmies i Gregorio López Raimundo. Ha escrit diversos contes i novel·les. Ha traduït obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Frédéric Beigbeder, Amélie Nothomb i Daniel Pennac. També ha col·laborat en premsa i participat en espais radiofònics, de vegades en col·laboració amb Quim Monzó.
El libro comienza con un ritmo altísimo,en la que comienza la huída y nueva vida del personaje mezclando realidad y fantasía, pero en la segunda mitad empieza a divagar y la historia pierde mucho. Aún así me parece un libro muy interesante.
Al principi semblava que m’enganxaria però se m’ha acabat fent molt llarg. Definitivament els llibres on hi ha massa trams de fantasia no són per mi. M’agrada com escriu Pàmies, però prefereixo els seus llibres de contes curtets.
Llegit (no ben bé) dins de "Tres novel·les analògiques. No l'he pogut acabar. Entretingut però amb menys força que les altres dues abans que m'hi desenganxes definitivament.