What do you think?
Rate this book
Cartes Impertinents
"Vaig somriure, doncs, una vegada més, i vaig dir-li:
—Ets tan comprensiu! No sé pas per què porto una vida tan inútil.
I en aquell moment, l'àngel de la llar, satisfet, em mirava, des de l'altre cantó de la sala, des del fons del mirall.
No vaig deixar de somriure, ni de fer la veu dolça, perquè no volia que aquell endimoniat àngel de la llar se m'escapés. Havia comprès que si deixava de somriure desapareixeria. Mai no havia estat tan amable com aquells dies. Em sentia a mi mateixa dient: «Sí estimat... Sí, estimat», com en les traduccions de les novel·les angleses. Somrient així vaig perseguir el meu àngel per tots els racons de la casa. I una tarda, una de les tardes més avorrides de la meva vida, mentre el meu marit feia migdiada, bo i assegut a la butaca, vaig veure l'àngel estintolat a la paret, entre la televisió i el cove de la roba neta. Vaig fer un salt elàstic i vaig engapar-li just el coll. Vaig prémer fort, amb tota la meva ànima i vaig veure, amb els meus propis ulls esverats, com l'àngel es fonia. Hi va haver una lleugera escampadissa de plomes, res més. Quan el meu marit es va despertar em va dir:
—Ja t'ho deia jo, que s'havien de recosir aquests coixins.
—I tant —vaig contestar—. Els homes de la casa haureu d'apuntar-vos a un curs de recosir coixins, estimat.
L'«estimat» em quedava com un tic nerviós que ja quasi ha desaparegut del tot.
He de confessar que, al primer moment, em vaig sentir una mica desemparada. Sense el meu somriure habitual i sense la meva contesta amable, havia de resoldre a cada instant què contestaria, quina havia de ser la meva opinió.
—Com has canviat! —em deien parents i amics.
Al primer reclam del marit ja vaig saber contestar-li:
—Tinc una feina urgent, amor meu. Quan acabi estaré per tu.
I quan arriben els meus fills de col·legi els dic:
—Quan truquin per telèfon, pregunteu primer de part de qui, i si no és ningú de la llista digueu que no hi sóc. I ara tanqueu la porta, tresors de la mareta.
Em queden encara frases fetes dels vells temps d'amabilitat, però ja no sóc dolça i comprensiva, i he recobrat a poc a poc el meu propi rostre. Cada u hi diu la seva, és clar, i hi ha qui afirma que m'he tornat insuportable. Però em suporten, naturalment, com jo abans els suportava.
Aplica't la història, senyora de bé, i creu-me: si vols fer alguna cosa de bo en aquest món, i no et resignes a ser un esbós de persona, assassina l'àngel de la llar; només així començaràs a viure."
("D'una assassina a una dona de bé", dins del llibre Cartes impertinents. Palma: Moll, 1971)
—Ets tan comprensiu! No sé pas per què porto una vida tan inútil.
I en aquell moment, l'àngel de la llar, satisfet, em mirava, des de l'altre cantó de la sala, des del fons del mirall.
No vaig deixar de somriure, ni de fer la veu dolça, perquè no volia que aquell endimoniat àngel de la llar se m'escapés. Havia comprès que si deixava de somriure desapareixeria. Mai no havia estat tan amable com aquells dies. Em sentia a mi mateixa dient: «Sí estimat... Sí, estimat», com en les traduccions de les novel·les angleses. Somrient així vaig perseguir el meu àngel per tots els racons de la casa. I una tarda, una de les tardes més avorrides de la meva vida, mentre el meu marit feia migdiada, bo i assegut a la butaca, vaig veure l'àngel estintolat a la paret, entre la televisió i el cove de la roba neta. Vaig fer un salt elàstic i vaig engapar-li just el coll. Vaig prémer fort, amb tota la meva ànima i vaig veure, amb els meus propis ulls esverats, com l'àngel es fonia. Hi va haver una lleugera escampadissa de plomes, res més. Quan el meu marit es va despertar em va dir:
—Ja t'ho deia jo, que s'havien de recosir aquests coixins.
—I tant —vaig contestar—. Els homes de la casa haureu d'apuntar-vos a un curs de recosir coixins, estimat.
L'«estimat» em quedava com un tic nerviós que ja quasi ha desaparegut del tot.
He de confessar que, al primer moment, em vaig sentir una mica desemparada. Sense el meu somriure habitual i sense la meva contesta amable, havia de resoldre a cada instant què contestaria, quina havia de ser la meva opinió.
—Com has canviat! —em deien parents i amics.
Al primer reclam del marit ja vaig saber contestar-li:
—Tinc una feina urgent, amor meu. Quan acabi estaré per tu.
I quan arriben els meus fills de col·legi els dic:
—Quan truquin per telèfon, pregunteu primer de part de qui, i si no és ningú de la llista digueu que no hi sóc. I ara tanqueu la porta, tresors de la mareta.
Em queden encara frases fetes dels vells temps d'amabilitat, però ja no sóc dolça i comprensiva, i he recobrat a poc a poc el meu propi rostre. Cada u hi diu la seva, és clar, i hi ha qui afirma que m'he tornat insuportable. Però em suporten, naturalment, com jo abans els suportava.
Aplica't la història, senyora de bé, i creu-me: si vols fer alguna cosa de bo en aquest món, i no et resignes a ser un esbós de persona, assassina l'àngel de la llar; només així començaràs a viure."
("D'una assassina a una dona de bé", dins del llibre Cartes impertinents. Palma: Moll, 1971)
102 pages, Hardcover
First published January 1, 1971
6 people are currently reading
72 people want to read
About the author
Maria Aurèlia Capmany
106 books17 followersMaria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Novel·lista, autora de teatre i assagista. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques. El 1947 queda finalista del Premi de novel·la Joanot Martorell amb Necessitem morir i el guanya l'any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora li arribarà, però, el 1956 amb l'obra Betúlia. El 1959 funda amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on exerceix de professora, fa d'actriu, de directora i de traductora. També hi estrena tres obres pròpies. En aquesta mateixa etapa és quan apareixen dues novel·les bàsiques en la seva producció, escrites anteriorment, El gust de la pols i Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi 1968. Com a assagista, dedica nombrosos articles i estudis als temes al voltant de la dona i també sobre diversos aspectes de la cultura i de la societat catalanes. Es dedica també al guionatge de ràdio i televisió. En el seu vessant de política és regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions de l'Ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins a la seva mort.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 9 of 9 reviews
February 25, 2021
QUINA MERAVELLA. Aquest epistolari conté cartes fictícies que s'envien dones molt diferents, tracten temes que encara són molt rellevants en l'actualitat i l'autora fa servir un to irònic en moltes d'elles que és espectacular. Una de les millors lectures que he fet en molt temps.
January 18, 2026
Capmany és especial. El feminisme transversal, les idees pures sobre la igualtat són exquisides. Tant de bo ara es fessin llibres així d'espectaculars. Llegiu-la!
February 11, 2019
A través del género epistolar y la ironía, la autora catalana Mª Aurèlia Capmany se introduce en la piel de un sin número variopinto de mujeres que viven situaciones personales y sociales diferentes, para provocar la reflexión acerca de unas reivindicaciones feministas que aún hoy día continúan muy vigentes.
Publicadas en 1971, las Cartes impertinents de dona a dona (Cartas impertinentes de mujer a mujer) son una respuesta a la oleada feminista de los años previos, en los que la influencia de la lectura de autoras como Simone de Beauvoir estaba muy presente. Las cartas impertinentes de mujer a mujer abordan temas como el subestimado valor del trabajo realizado por las mujeres y su escasa remuneración respecto al mismo trabajo realizado por los hombres. La sumisión, el dolor, el placer, el ángel del hogar, son también temas que aparecen personificados en los numerosos personajes femeninos interpelados, algunos anónimos y otros creados por autores de la talla de Ausiàs March, Shakespeare, Ibsen, Flaubert… Personajes femeninos como Cordelia, Emma Bovary, Nora, Griselda, entre otros, a las que Mª Aurèlia Capmany interpela incisivamente para instar a las mujeres a que reflexionen sobre ellas y las rechacen, rechacen a la otra, a la mujer sumisa, a la mujer de la mirada masculina y recuperen su propia mirada, su subjetividad y la responsabilidad de sus propias acciones.
Publicadas en 1971, las Cartes impertinents de dona a dona (Cartas impertinentes de mujer a mujer) son una respuesta a la oleada feminista de los años previos, en los que la influencia de la lectura de autoras como Simone de Beauvoir estaba muy presente. Las cartas impertinentes de mujer a mujer abordan temas como el subestimado valor del trabajo realizado por las mujeres y su escasa remuneración respecto al mismo trabajo realizado por los hombres. La sumisión, el dolor, el placer, el ángel del hogar, son también temas que aparecen personificados en los numerosos personajes femeninos interpelados, algunos anónimos y otros creados por autores de la talla de Ausiàs March, Shakespeare, Ibsen, Flaubert… Personajes femeninos como Cordelia, Emma Bovary, Nora, Griselda, entre otros, a las que Mª Aurèlia Capmany interpela incisivamente para instar a las mujeres a que reflexionen sobre ellas y las rechacen, rechacen a la otra, a la mujer sumisa, a la mujer de la mirada masculina y recuperen su propia mirada, su subjetividad y la responsabilidad de sus propias acciones.
October 16, 2024
Escrito en forma de breves cartas enviadas desde diversos tipos de mujeres hacia otros con los que convive en sociedad, nos hará replantearnos si realmente la Igualdad de derechos entre hombres y mujeres existe o podrá existir.
Cuando nos vemos trabajando fuera de casa, nos creemos que sí, que lo hemos conseguido, pero si se rasca un poquito, enseguida aparecerán obligaciones que siguen estando vinculadas al hecho de ser hija, esposa o madre, que realizamos por inercia, casi sin darnos cuenta de que aquel que comparte cama, también puede compartir con las tareas.
Me he sentido identificada con muchos de los roles, tanto de los escriben las epístolas como de aquellas a los que van destinadas. Queda mucho por hacer en este largo camino, pero si echamos una vista hacia atrás, es esperanzador ver cuánto se ha recorrido ya, todo lo que hemos cambiado en estos años.
Es una lectura corta, que hace pensar a todos los niveles, os la recomiendo.
Cuando nos vemos trabajando fuera de casa, nos creemos que sí, que lo hemos conseguido, pero si se rasca un poquito, enseguida aparecerán obligaciones que siguen estando vinculadas al hecho de ser hija, esposa o madre, que realizamos por inercia, casi sin darnos cuenta de que aquel que comparte cama, también puede compartir con las tareas.
Me he sentido identificada con muchos de los roles, tanto de los escriben las epístolas como de aquellas a los que van destinadas. Queda mucho por hacer en este largo camino, pero si echamos una vista hacia atrás, es esperanzador ver cuánto se ha recorrido ya, todo lo que hemos cambiado en estos años.
Es una lectura corta, que hace pensar a todos los niveles, os la recomiendo.
May 24, 2021
L'exercici de l'autora de posar-se a la pell de moltes personalitats (o tòpics) femenins és divertit i irònic i en totes les cartes aconsegueix sorprendre't o deixar anar alguna frase memorable de lluita feminista. En algunes, les idees resulten una mica repetitives i antiquades, però n'hi ha moltíssimes que continuen sent actuals i fan pensar. És més divertit quan coneixes els personatges o els referents.
I m'he quedat amb ganes de saber qui va ser la "noia molt d'avui" que va escriure que les feministes eren "un animal híbrid d'àguila i de grill", ja que no ho he trobat enlloc.
I m'he quedat amb ganes de saber qui va ser la "noia molt d'avui" que va escriure que les feministes eren "un animal híbrid d'àguila i de grill", ja que no ho he trobat enlloc.
January 25, 2026
Un llibre deliciós i de fàcil lectura, format per cartes que es creuen diferents tipus de dones - solteres, casades, riques, treballadores, assassines, enamorades...- entre elles o amb referents literàries - lady Macbeth, Cordèlia, Griselda...
S'enfronten dones amb circumstàncies molt diferents, sovint oposades. Això permet a l'autora reflexionar sobre la posició de la dona, els seus deures i limitacions, els avenços guanyats i les lluites perdudes.
Escrits d'una dona valenta i reivindicativa, que en les mil cares de les dones hi veia una força que, si s'unien, podia canviar el món.
S'enfronten dones amb circumstàncies molt diferents, sovint oposades. Això permet a l'autora reflexionar sobre la posició de la dona, els seus deures i limitacions, els avenços guanyats i les lluites perdudes.
Escrits d'una dona valenta i reivindicativa, que en les mil cares de les dones hi veia una força que, si s'unien, podia canviar el món.
January 12, 2025
A través de cartes entre dones de diferents estrats socials, detalla cóm és la dona en el s.XX. Obedient, submisa, sense poder opinar. Es veu clar, que cal lluitar per la igualtat entre homes i dones.
August 12, 2018
Sarcàstica, àcida, però sutil... Feia temps que no trobava un llibre tan divertit. S'ha de llegir a dosis curtes però, poc a poc i gaudir.
October 26, 2019
Un imprescindible del feminisme, crec que hauria de ser lectura obligatòria a les escoles
Displaying 1 - 9 of 9 reviews