Tots els contes de Montserrat Roig. Aquest volum, un viatge apassionant a través de la narrativa breu de Montserrat Roig, de la ironia a la reflexió serena i poètica, aplega per primera vegada tots els contes de l'escriptora: els "retalls i esbossos impressionistes" de Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen i amb els que va guanyar el Premi Víctor Català, els vuit relats publicats amb el títol El cant de la joventut i els contes publicats en premsa en els últims anys de la seva vida, triats per Roger Sempere. Amb il·lustracions de Sonia Pulido.
Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991) fou una escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics. Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents.
Novel·la Ramona, adéu! (1972) El temps de les cireres (1977) L'hora violeta (1980) L'òpera quotidiana (1985) La veu melodiosa (1987)
No ficció Els catalans als camps nazis (1977) L'agulla daurada (1985) L'autèntica història de Catalunya (1990) Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991) Un pensament de sal, un pessic de pebre : dietari obert (1992)
Un 3,5. Els primers dos llibres del volum són un 4/4,5 ("Molta roba i poc sabó" i "El cant de la joventut": modernitat, profunditat, etc.), però el tercer no m'ha convençut.
Alguns contes costen d'entendre perquè fan referència a temes, discursos i anècdotes d'uns anys que ja queden força allunyats. D'altres m'han agradat molt, sobretot els que ironitzen sobre els escriptors intel.lectuals i pedants de l'època. El vocabulari és riquíssim, tot i que senzill. Si no hagués mort prematurament, la Montserrat Roig ens hauria pogut aportar encara més.
La segona part d’aquest llibre, “El cant de la joventut”, escriu amb molta sensibilitat sobre les inquietuds, pensaments i somnis de la joventut, sobretot de la joventut femenina. Pens que descriu amb contes curts i originals aquestes situacions.