Enric Juliana, periodista i gran coneixedor de la història i la política d’aquest món, ha confegit un llibre molt interessant. L’esquer del llibre és Manuel Moreno Mauricio, un honest -i estoic- comunista que va conèixer de jove en la seva ciutat natal, Badalona. Dic un esquer perquè el que interessa realment a Juliana és situar l’home dins del seu context històric. La història d’Europa, Espanya i Catalunya s’escolen en les seves pàgines narrades -com ens té acostumats- amb una agilitat, precisió i vivesa remarcables. Des de la reunió de C. Attlee, Truman i Stalin a Postdam en 1945, fins les interioritats de la transició espanyola, passant per la qüestió nacional al PSUC, els debats -controlats amb mà de ferro per Carrillo- a l’interior del PCE o la contundent sentència de Deng Xiaobing sobre Mikhail Gorbatxov: “És un imbècil” (pàg, 230 i 328).
Naturalment les pàgines dedicades a la vida dins la presó de Burgos i la narració d’alguns paisatges de la vida de MMM, són molt importants dins la narració. La contenció sentimental amb la que Juliana narra algunes escenes tremendes fa que brolli l’emoció sense adonar-se’n. Aquesta és una part substancial del llibre però sense el context històric i polític que, incesantment apareix en el llibre, no podem entendre l’interès de Juliana en escriure aquestes pàgines. Entenc que l’autor vol fer un homenatge als comunistes honestos, valents i savis que van donar la vida per la llibertat i la justícia social, però no és menys veritat que E. Juliana vol enviar-nos un missatge: l’anàlisi freda i “objectiva” (per seguir la manera de denominar als que debatien en el PCE dividits entre “subjectivistes” i objectivistes”) és indispensable per poder fer política avui i sempre.
Un llibre substancial que deixa observacions brillants i veritables. Quan Solé Tura, expulsat del PCE pel seu suport a l’anàlisi polític de Claudín i Semprún, arriba a Barcelona és ajudat per Manuel Sacristán (contrari a les idees expressades pels expulsats), E. juliana diu: “La manera de ser explica moltes més coses que les idees. La manera de ser. El caràcter. La mirada. La manera de mantenir-se dret sobre la terra” (pàg 225).