Les distòpies tot sovint ens plantejen reptes que la tecnologia acaba resolent, i és interessant veure com la tecnologia afecta i modifica la nostra vida, però dissociar el nostre cos de la nostra ment, traspassar la nostra ment a una "màquina", fa una mica de respecte... i no tinc clar que sigui una bona proposta.
D'això va la novel·la que he llegit aquesta setmana passada.
Es tracta de "Consciència" de la Teresa Colom editat per Empuries. La novel·la se situa al 2090 on la humanitat s'ha hagut de reorganitzar per sobreviure després d'una catàstrofe ecològica, en un moment on comprar la immortalitat es possible, si decideixes traspassar en morir la consciència de la persona a un sistema informàtic. La Laura Verns decideix que un cop morta, tindrà una d'aquestes "Vides de continuació" per temps indefinit, i així ha signat un contracte amb una de les grans empreses que ofereix aquests serveis. Però vint anys després d'haver "mort" físicament, rep la visita d'un antic amic que l'avisa que alguna cosa amenaça la seva vida virtual. La Laura haurà d'investigar en els seus records per descobrir què és.
La història principal es va intercalant amb salts en el temps per tal de situar-nos i explicar-nos tot el que ha passat al món i com s'han creat les vides de continuació, i en general com funciona el nou món.
L'autora documenta molt bé tot l'entorn, per tal de situar al lector en aquest món futur. Personalment, tanta explicació m'ha despistat una mica de la trama principal. Tot i que puc entendre la voluntat de l'autora de crear un context creïble i ben raonat, però a estones se m'ha fet una mica engorròs. Tot i això, en general m'ha agradat força.
Consciència ens parla d'allò que ens fa humans, de la nostra consciència, que no tinc massa clar que es pugui (o calgui) traspassar a una "simple màquina".
Sóc del parer que la tecnologia ens ha d'ajudar a fer del nostre món, un lloc millor però en cap cas no hem de permetre que domini i controli la nostra vida (ni la nostra ment).