Als 12 anys, Pau té dues certesses: una és que la seua germana té una malaltia greu, probablement incurable. L'altra que els mags viuen a les muntanyes. Anar a buscar-los és també anar a buscar la resposta a moltes preguntes. Sobre la vida, sobre la mort, sobre el coratge.
Otro gran libro de la literatura catalana quizá poco apreciado y comprado por falta de iniciativa lectora juvenil (la literatura juvenil catalana es de las menos consumidas en cuanto a lenguas cooficiales se refiere, por extrañas razones).
Tardé un tiempo en leerlo porque deseé paladearlo, pero la historia es muy profunda, hubo un par de frases que me marcaron y, en general, la trama con sus personajes y -sobre todo y algo de lo que no pueden presumir todos los autores de esta temática- su gran final terminaron por hacer que quiera volvérmelo a leer. La lástima es que no pude cogérmelo a final de curso para llevarlo a casa y deberé buscarlo de entre las librerías de Valencia. El mejor libro de Valenciano que leí en la ESO junto a 'La Màgia del Temps'.
Vaig llegir el llibre per primera vegada quan era a l'ESO. Ara, ja a batxillerat i just al mig de les proves PAU, vaig decidir tornar a llegir-lo.
És un d’aquests llibres que guardes al cor amb molta estima, perquè sent una història crua la pots entendre de xiquet tal com l’entens de gran. A més, aquest va ser un dels primers, si no el primer, llibre en què el personatge ha de viatjar, el meu tòpic preferit. Sens dubte li guarde una estima especial.
Pues la verdad es que creo que me gustó, aunque no me atrevería a decir que bastante, ya que me podría estar equivocando. Simplemente quiero mantener constancia por si me da por releer algún libro, que para algo mi señora madre se gastó los dineros y lo tengo en físico JAJAJAJAJA