Un llarg mig segle passada la mort de Pere, i ja extinta la seva dinastia, el futur cardenal Margarit deia l'any 1454:
"Aquella Catalunya qui sots lo rei en Pere, llavors regnant, s'és defensa contra tots los prínceps del món ... los quals tots li foren enemics. Per lo quals e altres singulars mèrits, que comptar seria superfluïtat, aquell bon rei en Martí, en la cort de Barcelona coronà la dita nació e li apropià per les sues singulars fidelitats aquell dit del psalmista: Gloriosa dicta sunt de te, Catalònia"