What do you think?
Rate this book
Trencar el silenci
El feminisme ens ha ensenyat que allò personal és polític. Posar la vida al centre és optar pel «cuidem-nos» com a projecte, per humanitzar la política.
Mireia Boya trenca el silenci amb un llibre que ens fa reflexionar i ens emociona. I ho fa obrint-nos el cor i compartint les seves impressions més íntimes sobre el seu pas pel Parlament i pel Secretariat Nacional de la CUP-CC, el dolor per no haver pogut estar més amb la mare en els seus darrers moments, les actituds masclistes patides en primera persona, l’organització del referèndum i la repressió i les seves conseqüències o el valor de la solidaritat i la sororitat.
Per a una dona, incorporar-se a la política és un repte doblement exigent. Per això, l’autora mira a la cara aquest món salvatge, masculinitzat, i li demana una transformació. Un canvi en femení, en què l’autocrítica, la comprensió i l’empatia són les úniques eines per tirar endavant, per fer-la més humana, per despatriarcalitzar-la. Un homenatge a les dones del referèndum i a totes les que ens han precedit en la lluita feminista, però també un crit a la vida i al futur per empoderar les noies que vindran. Perquè si les dones hi som, seguirem teixint un futur amb els fils roig i lila dels drets socials i el feminisme. La llavor està plantada, només cal seguir regant-la.
Mireia Boya trenca el silenci amb un llibre que ens fa reflexionar i ens emociona. I ho fa obrint-nos el cor i compartint les seves impressions més íntimes sobre el seu pas pel Parlament i pel Secretariat Nacional de la CUP-CC, el dolor per no haver pogut estar més amb la mare en els seus darrers moments, les actituds masclistes patides en primera persona, l’organització del referèndum i la repressió i les seves conseqüències o el valor de la solidaritat i la sororitat.
Per a una dona, incorporar-se a la política és un repte doblement exigent. Per això, l’autora mira a la cara aquest món salvatge, masculinitzat, i li demana una transformació. Un canvi en femení, en què l’autocrítica, la comprensió i l’empatia són les úniques eines per tirar endavant, per fer-la més humana, per despatriarcalitzar-la. Un homenatge a les dones del referèndum i a totes les que ens han precedit en la lluita feminista, però també un crit a la vida i al futur per empoderar les noies que vindran. Perquè si les dones hi som, seguirem teixint un futur amb els fils roig i lila dels drets socials i el feminisme. La llavor està plantada, només cal seguir regant-la.
192 pages, Paperback
First published January 1, 2020
4 people are currently reading
43 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 5 of 5 reviews
February 19, 2020
Acabat de llegir «Trencar el silenci» de Mireia Boya Busquet. Un llibre emocionant, perquè parla de lluites i revolucions. D’emocions, des de l’alegria a la por. De ràbia. I sobre tot d’estimar (hi ha res més revolucionari?), no des del sentit romàntic, sinó en un molt més ampli, més necessari. D’estimar i de cuidar-se, de cuidar, dels llaços que uneixen les persones, de consciència, d’errors i d’encerts. La humanització de la política, radicalment revolucionària i necessària. És un llibre que només començar-ho et fa sentir més forta. Obre portes. I fa plorar, molt. Perquè el que explica i com ho explica és tan immensament sincer que no pots evitar fer recompte de la teva pròpia vida.
Enhorabona Mireia per fer un llibre des de tan endins. Per deixar clar que la por és legítima, tant com la lluita. Per ballar i estimar enmig de la revolució perquè totes dues en formen part de la mateixa. Per fer més visibles la Carme, la Marta, l’Anna, la Tamara, la Dolors, la Gabriela i tantes altres dones que es mencionen en aquest llibre. Per presentar-nos a la teva mare. Sense dubte, el millor homenatge, que totes la puguem conèixer amb les teves paraules. Totes imprescindibles i totes dones, i les seves lluites, que són les nostres. Les de totes.
Gràcies per inspirar-nos, per les abraçades, que com els somriures acompanyin sempre les revolucions i com a la meravellosa foto a la contraportada del llibre, ens ajudin a aixecar el puny davant les injustícies i reafirmar-nos per continuar.
Enhorabona Mireia per fer un llibre des de tan endins. Per deixar clar que la por és legítima, tant com la lluita. Per ballar i estimar enmig de la revolució perquè totes dues en formen part de la mateixa. Per fer més visibles la Carme, la Marta, l’Anna, la Tamara, la Dolors, la Gabriela i tantes altres dones que es mencionen en aquest llibre. Per presentar-nos a la teva mare. Sense dubte, el millor homenatge, que totes la puguem conèixer amb les teves paraules. Totes imprescindibles i totes dones, i les seves lluites, que són les nostres. Les de totes.
Gràcies per inspirar-nos, per les abraçades, que com els somriures acompanyin sempre les revolucions i com a la meravellosa foto a la contraportada del llibre, ens ajudin a aixecar el puny davant les injustícies i reafirmar-nos per continuar.
July 3, 2020
Un llibre molt interessant pel contigut i per la sinceritat que demostra. Actualment em dedico a la investigació científica en un camp molt masculinitzat i he trobat que gairebé tot el que Boya explica sobre la política es pot dir sobre la recerca acadèmica. M’ha donat idees i esperança en el camí de (també) feminitzar la ciència. Gràcies!
June 18, 2020
Sincer. Honest. Un llibre molt directe que parla de sororitat i amor. #trencarelsilenci
Read
May 9, 2020és un llibre que es pot externalitzar a tots els camps i no només a la política. Bó, sincer i enriquidor
March 27, 2024
Molt bona lectura que ens ajuda a comprendre millor alguns dels moments clau pre i post referèndum i que ens apropa a la part humana de les polítiques del nostre país.
M'ha commogut el text perquè m'ha semblat molt sincer, molt personal i íntim. I en especial el vessant humà de la història, tot el que passava mentre la política ho triturava tot.
I m’ha indignat que en una organització com la CUP-CC es produeixin casos típics de masclisme i abús de poder. Ni les organitzacions més noves i amb els millors ideals no estan lliures d'aquesta xacra?!
"Temps; quan no en queda és quan li donem valor".
"Hi ha un fil invisible que ens uneix a les mares des que arribem al món. És molt elàstic, i es dona i es contrau segons estiguem més lluny o més a prop, però sempre hi és. Quan mor la mare només l'hem de cabdellar i desar-lo a tocar del cor. Les mares mai moren".
M'ha commogut el text perquè m'ha semblat molt sincer, molt personal i íntim. I en especial el vessant humà de la història, tot el que passava mentre la política ho triturava tot.
I m’ha indignat que en una organització com la CUP-CC es produeixin casos típics de masclisme i abús de poder. Ni les organitzacions més noves i amb els millors ideals no estan lliures d'aquesta xacra?!
"Temps; quan no en queda és quan li donem valor".
"Hi ha un fil invisible que ens uneix a les mares des que arribem al món. És molt elàstic, i es dona i es contrau segons estiguem més lluny o més a prop, però sempre hi és. Quan mor la mare només l'hem de cabdellar i desar-lo a tocar del cor. Les mares mai moren".
Displaying 1 - 5 of 5 reviews