Aquest llibre aplega els treballs que els autors han dedicat a l'anàlisi del Diccionari de la llengua catalana, aparegut el 1995. Els autors hi denuncien el mètode —de fet, la manca de mètode—, les greus falles tècniques, l'aplicació asistemàtica i contradictòria de criteris i les errades de tota mena que conté, i demostren que aquest diccionari és una improvisació precipitada.
Si voleu informar-vos sobre la qualitat del DIEC, un diccionari nefast, podeu llegir Diccionaris, normativa i llengua estàndard. Del Fabra al diccionari de l’Institut, una obra molt ben documentada, de lectura molt amena, tan interessant que es llegeix com si fos una novel·la.
Publicada per Documenta Balear el 2003, l’únic que vos puc dir és que, en aquestos 21 anys que han passat, el DIEC2 està encara més castellanitzat. Hi ha un munt de decisions de la Secció Filològica que són indefensables, i no fa falta anar gaire lluny per a sentir-ne crítiques: a voltes vos ho han retret les altres seccions de l’IEC. Però continuau així, fins que el català siga un dialecte de l’espanyol.