8A EDICIÓ PREMI LUPA D'OR ATORGAT PER LA SOCIETAT CATALANA DE SOCIOLINGÜÍSTICA Catalanoparlants que canvien de llengua quan algú que parla castellà s'incorpora a la conversa; nou¬vinguts que aprenen català però que se senten menyspreats perquè tothom se n'estranya i se'ls adreça d'entrada en castellà; catalans 'cremats' de demanar als operadors telefònics que els atenguin en la seva llengua; gent arribada a Catalunya des d'altres indrets fa dècades i que no es llancen a parlar la llengua pròpia del país per 'vergonya'... Aquestes i moltes altres situacions lingüístiques, totes reals, apareixen en aquest llibre. Experiències més o menys estressants, causades per la situació de minorització de la llengua catalana. Els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés, amb àmplia experiència en organització de Tallers per la Llengua, descriuen i analitzen aquestes situacions, que fins ara només tractava la filologia o la sociolingüística, en treuen conclusions i, des de la psicologia social, ens ofereixen pautes sobre com actuar per afavorir l'ús del català d'una manera còmoda. UNA GUIA PRÀCTICA QUE DÓNA CONSELLS LÒGICS I REALITZABLES SOBRE COM MILLORAR LA NOSTRA CONDUCTA LINGÜÍSTICA, ELIMINAR PREJUDICIS, APRENDRE A VIURE EN CATALÀ SENSE TRAUMES I, DE PASSADA, CONTRIBUIR A L'AVENÇ SOCIAL DE LA LLENGUA.
Pos me lo he acabau JAJAJAJA En 4 horitas aprox que me lo he comido. Ayer una hora y hoy, entre clase y clase, las otras tres.
A pesar de que los últimos tres casos (Tomeu, Neus y Khadim) me los he tenido que leer a toda prisa, he disfrutado el libro, E INCLUSO, por raro que parezca dada su temática, me lo volvería a leer; y es que me ha encantado la ruta psicológica que se ha tomado en gran parte de este, además de tratarse de historietas reales (bastante interesantes, la verdad) en lugar de un sermón interminable sobre lo bueno que es el valenciano y lo malos que son los españoles (incluyendo en el libro, por cierto, un caso en el que esta era la mentalidad del individuo, el supuesto "Bernat").
En algunos momentos ha conseguido hacerme reflexionar y me ha despertado (aún más) interés el hecho de hablar la lengua. Así que a pesar de ser una temática la cual me pillaba muy verde (y sobre todo escéptica), he disfrutado bastante la lectura, haciéndome respetar aún más a aquellos que defienden su idioma (sin ser unos capullos 👀) y admirar enormemente a los que hacen el esfuerzo por aprenderla y practicarla.
Una guia per a aquells que vulguen fer ús del valencià al seu dia a dia sense haver de “lluitar” per fer-ho. Presenta molt bones idees i estratègies que poden ser de gran utilitat.
El tema central del llibre són els reptes a què ha d’enfrontar-se un valencianoparlant quotidianament si vol utilitzar la seua llengua com a eina de comunicació en qualsevol situació. Per tant, presenta aspectes lingüístics relacionant-los amb la psicologia, mitjançant exemples basats en realitats de parlants. És una bona lectura per a posar-se en la pell d’aquells qui han de viure la minorització de la seua llengua constantment. A més, les tècniques presentades són generals i poden ser utilitzades per qualsevol persona, a banda de poder ser-ne extrapolades a altres àmbits. També pot servir per a desfer prejudicis lingüístics que tenim molt arrelats als nostres pensaments en referència al valencià.
No obstant això, des del meu parer té un aspecte negatiu que pot fer que molts lectors no se senten capaços d’empatitzar i connectar amb les històries. Es tratacta de la visió divisòria entre persones que parlen en valencià i les que ho fan en castellà, encara de ser del mateix territori. Quasi dona la sensació que consideren que aquells que escullen la segona llengua denoten menys estima per la seua terra o no arriben a ser part d’ella. Parlar-ne una o l’altra és una decisió que concerneix a cadascú i no hauria de ser qüestionada ni valorada positivament o negativament. És per això que, encara que la guia em pareix molt encertada en alguns punts, sent que té una crítica negativa cap als castellanoparlants del territori que actua com a columna de tot el contingut.
Com a conclusió, crec que és un bon llibre para aquells que estiguen buscant estratègies per fer la seua vida en valencià, però que s’ha de llegir amb una mirada crítica per tal de no caure en prejudicis lingüístics cap a cap llengua.
Es un libro que explica cómo mantener viva la lengua usando de ejemplo el catalán. Aunque hay partes que me parecieron muy exageradas y otras donde algunos personajes no tienen la culpa. Se suele repetir bastante información entre capítulo y parece que tiene ciertas tendencias Idependetistas catalanas.
És un llibre que pot resultar interessant si la persona que el va a llegir vol assabentar-se dels problemes que pateix la llengua i com afrontar-los, però es fa avorrit. No recomane que el manen als instituts com s'ha fet al meu, els xiquets l'odiaran profundament.