En una maternidad del sudeste de Francia,. Elisabeth Eidenbenz da refugio a mujeres embarazadas perseguidas por el franquismo y el nazismo... Allí, el llanto de cada recién nacido signifi ca una vida salvada: un rayo de esperanza que alumbra los años más oscuros y trágicos de la reciente historia de España y Europa.
Hi ha una pregunta que ens fan sovint als qui ens dediquem a ressenyar llibres a les xarxes: "què passa si t'envien un llibre que no t'agrada, també el ressenyes?". Fins ara no havia calgut tenir una resposta, però tot arriba.
Sap greu, però, que es tracti d'un llibre que retrata de manera documentada i versemblant l'activitat d'una institució cabdal durant la Guerra Civil: la Maternitat d'Elna. L'Elisabeth Eidenbenz era la directora d'un centre que acollia dones embarassades dels camps de refugiats a la Catalunya Nord. Però no només els facilitava bones condicions higièniques i mèdiques per dur els seus fills al món, la protecció i la implicació amb les internes anava molt més enllà.
Hélène Legrais va escriure la història de la Maternitat d'Elna de forma novel·lada, fent servir com a fil conductor la Teresa, una miliciana republicana que troba al centre una segona casa. La descripció, el retrat de l'època i el conflicte, les pinzellades històriques, són producte d'una gran tasca d'investigació i d'entrevistar testimonis. El llibre permet formar-se una idea prou acurada de com funcionava tot a la maternitat.
Poc es pot retreure a un text que té la voluntat de reivindicar una dona heroica que va ajudar a néixer gairebé sis-centes criatures. Tant la seva història com el context històric tenen ingredients per atreure la nostra atenció, però he de dir que m'he avorrit molt amb la lectura. La trama de ficció és innecessària, és més aviat un llibre d'història camuflat, i personalment se m'ha fet pesat. Però també és un llibre amb els sentiments a flor de pell que no em sorprendria que arribés a captivar altres lectors. Fins al tram final no ha aconseguit interessar-me. Lamentablement, no ha estat un llibre per mi.
Solo diré que agradezco a quien tenga que agradecer que éste libro llego a mis manos y que lo pude leer. Y a ti Elisabeth Eidenbenz ¡DIOS TE BENDIGA Y TE TENGA EN LA GLORIA!.
Una historia conmovedora de una tragedia como fue la segunda guerra mundial y la guerra civil española. Mujeres coraje que merecen un gran reconocimiento y ser recordadas por siempre.
Los niños de Elisabeth es una propuesta menor tanto en sus valores literarios como en el entretenimiento que proporciona. No es lo que busca ni pretende. Sirve como tierno testimonio de que hay gente buena incluso en los peores momentos, dedicando un buen homenaje a una persona llena de generosidad que salvó la vida de un puñado de víctimas de la guerra.