Aquest llibre proposa una història integral de la Literatura Comparada des de la invenció de la Weltliteratur per Goethe fins al principi del segle XX i una discussió intensa de la idea mateixa del comparatisme. Però més enllà d'això, s'interroga sobre la profunda imbricació politicocultural de la noció de literatura universal amb les literatures nacionals, un element clau en la formació o recuperació d'una eventual identitat europea. Una revisió atenta dels precedents i la institucionalització i el desenvolupament acadèmic de la Literatura Comparada mostra clarament la seua dimensió política i la relació complexa amb el marc cultural internament diferenciat i esquinçat, però en el fons dotat d'una dimensió unitària, que és Europa. Per tant, aquestes pàgines reconstrueixen també un aspecte cabdal de la història cultural europea.
Havia considerat donar-li 4 estrelles: realment el recorregut que fa està prou interessant, tot i que sovint una mica esbiaixat cap a posar França en el centre: sembla que les úniques discussions a què dona veu són les que passen allà, en especial a París. Per altra banda, té un punt repetitiu, i si bé serveix per aclarir els conceptes de Weltliteratur i Literatura Comparda l’extensió és excessiva. Tot plegat però no ha sigut suficient per compensar que l’organització de l’assignatura en què es basa el llibre ha sigut un horror tortuós i inhumà. Només per aquestes raons hauria de ser 2 estrelles; però bé, ni per tu ni per mi suposo.
Segueixo creient que Texte no va existir i se’l va inventar el Monterde.