What do you think?
Rate this book
España toda
Los poemas de «España toda» están estructurados como un diálogo íntimo entre la autora y la propia «España». En ocasiones es absurdo, dulce, irónico, firme, difícil, pero siempre salpicado de frescura y una gran dosis de humor.
«España toda» es una clara denuncia sobre la corrupción de un país que ha ensuciado el nombre de patria, es un intento de vapulear a los políticos sin corazón que nos gobiernan.
«España toda» es una charla distendida entre dos viejas amigas que no se entienden pero se aman, la ordenación del territorio sentimental que todos llevamos dentro.
Es la herida, la sangre, la conformidad, un golpe y un cigarrillo fumado a medias, un bar de barrio al anochecer, una puta y su chulo, una paloma y su cazador, el Horla llamando a las puertas del alma, algo a lo que el lector no podrá resistirse.
Angélica Morales (Teruel, 1970). Actualmente reside en Huesca. Escritora y directora de teatro. Ha obtenido, entre otros, el Premio Internacional de Poesía Miguel Labordeta del Gobierno de Aragón, el Premio Internacional de Poesía Ciudad de Las Palmas de Gran Canaria, el Primer Premio Internacional de Poesía ángel Ganivet de Helsinki, Ganadora de la II Convocatoria Perversus de poesía (Melilla), el Premio de Poesía Ciudad de Alcalá y el Premio de Poesía Vicente Núñez de Córdoba. Además ha publicado el poemario Monopolios, las novelas La huida del cangrejo y Palillos chinos, y otros libros de relatos.
«España toda» es una clara denuncia sobre la corrupción de un país que ha ensuciado el nombre de patria, es un intento de vapulear a los políticos sin corazón que nos gobiernan.
«España toda» es una charla distendida entre dos viejas amigas que no se entienden pero se aman, la ordenación del territorio sentimental que todos llevamos dentro.
Es la herida, la sangre, la conformidad, un golpe y un cigarrillo fumado a medias, un bar de barrio al anochecer, una puta y su chulo, una paloma y su cazador, el Horla llamando a las puertas del alma, algo a lo que el lector no podrá resistirse.
Angélica Morales (Teruel, 1970). Actualmente reside en Huesca. Escritora y directora de teatro. Ha obtenido, entre otros, el Premio Internacional de Poesía Miguel Labordeta del Gobierno de Aragón, el Premio Internacional de Poesía Ciudad de Las Palmas de Gran Canaria, el Primer Premio Internacional de Poesía ángel Ganivet de Helsinki, Ganadora de la II Convocatoria Perversus de poesía (Melilla), el Premio de Poesía Ciudad de Alcalá y el Premio de Poesía Vicente Núñez de Córdoba. Además ha publicado el poemario Monopolios, las novelas La huida del cangrejo y Palillos chinos, y otros libros de relatos.
64 pages, Paperback
First published May 15, 2018
1 person want to read
About the author
Angélica Morales
27 books5 followersLicenciada en Historia Antigua por la Universidad de Valencia. Diplomada en escritura jeroglífica, por la Facultad de Teología San Vicente Ferrer de Valencia. Diplomada en arte dramático por la Escuela del Actor de Valencia. Actualmente dirige el Grupo de Teatro Universitario “En Obras”, del Campus de Huesca (Universidad de Zaragoza).
Finalista del Premio Azorín de novela 2018 (Diputación de Alicante – Editorial Planeta)
Ganadora del XVII Premio de Poesía Vicente Núñez, de la Diputación de Córdoba 2017
Finalista del Premio Planeta de novela 2017
Ganadora del XLVIII Premio Ciudad de Alcalá de Poesía 2017
Ganadora del 42 Premi Vila de Martorell (poesía en castellano) 2017
Ganadora del IV Premio Nacional de Poesía Poeta de Cabra (Madrid) 2016
Primer premio en modalidad de Poesía del IX Certamen Literario Internacional “Ángel Ganivet” de la Asociación de Países Amigos, (Helsinki, Finlandia) 2015.
Ganadora de la II Convocatoria Perversus GEEPP Ediciones (Melilla) 2015
Premio Internacional de Poesía Ciudad de Las Palmas de Gran Canaria 2013
Finalista Premio Ausiás March al mejor poemario publicado en 2012 (“Desmemoria”)
1er. Premio “Cuéntale un cuento a La Republicana” 2012.
Premio Internacional de Poesía Miguel Labordeta 2011.
Finalista del Premio Azorín de novela 2018 (Diputación de Alicante – Editorial Planeta)
Ganadora del XVII Premio de Poesía Vicente Núñez, de la Diputación de Córdoba 2017
Finalista del Premio Planeta de novela 2017
Ganadora del XLVIII Premio Ciudad de Alcalá de Poesía 2017
Ganadora del 42 Premi Vila de Martorell (poesía en castellano) 2017
Ganadora del IV Premio Nacional de Poesía Poeta de Cabra (Madrid) 2016
Primer premio en modalidad de Poesía del IX Certamen Literario Internacional “Ángel Ganivet” de la Asociación de Países Amigos, (Helsinki, Finlandia) 2015.
Ganadora de la II Convocatoria Perversus GEEPP Ediciones (Melilla) 2015
Premio Internacional de Poesía Ciudad de Las Palmas de Gran Canaria 2013
Finalista Premio Ausiás March al mejor poemario publicado en 2012 (“Desmemoria”)
1er. Premio “Cuéntale un cuento a La Republicana” 2012.
Premio Internacional de Poesía Miguel Labordeta 2011.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 2 of 2 reviews
November 5, 2024
ok sigue escribiendo.
Read
October 25, 2025Acaba d’arribar a les llibreries el recull de poemes titulat ‘España toda’, que el 2017 va guanyar el 42è Premi Vila de Martorell. Un llibre amb aquest títol pot tirar enrere alguns lectors, però malgrat les aparences, la seva proposta estètica i política l’allunya del flamar estèril de les banderes de la repressió i l’acosta a un terrenys més amable de trobada.
El poemari es planteja com un diàleg imaginari del jo poètic amb Espanya, un nom que es va invocant entre parèntesis cada pocs versos. Sens dubte es pot afirmar que a qui l’ha escrit li fa mal Espanya pel mateix motiu que ho escrigué Unamuno, és a dir, per tot allò que el país té en potència i malbarata contínuament. Per això el tercer poema comença així:
Para que nos vayamos aclarando
(España)
lo nuesto no funciona.
Uns versos que, saltant al món de la cançó, són gairebé pastats als de l’èxit de Mali Vanili “Espanya, carinyo, lo nostre no funciona”. Una referència que podria semblar extemporània si no fos que el llibre és curull d’al·lusions pop: Alaska, Fraga Iribarne, la miss Amparo Muñoz, Willy Toledo, Pablo Sebastián (pianista de ‘Cine de barrio’)…
Des del principi, doncs, el lector s’adona que és davant d’un llibre amb un important substrat polític i incòmode davant del nou rostre post-crisi a Espanya. En aquest sentit, se situa explícitament contra les retallades pressupostàries, a favor de la diversitat lingüística de l’Estat, preocupat per les cicatrius de la guerra civil, contra les curses de braus, contra l’impost al sol, a favor d’una solució política per al Sàhara… Fins i tot en un poema arriba a dir: “Qué pereza / te da convocar un referèndum”.
Pel que fa al to del llibre, habitualment és col·loquial, però algun dels 19 poemes transita pel to profètic, com ara a “La ruina no avisa”:
La ruina no avisa
(España).
Cualquier trimestre,
mientras la flor de Alejandría
se queda embarazada de una tarántula
y el mundo africano
gira en la cintura del hambre,
a ti,
(España)
se te empezarán a caer los montes,
empezarás a secarte de arriba a abajo,
no habrá grua
ni satélite
que te saque de la depresión.
La ruina no avisa
Aquests versos són també una bona mostra de l’estil de l’autora, en què es barregen les imatges de tall realista amb pinzellades surrealistes en l’estela de Lorca. Per continuar amb les influències més explícites, a la p. 37 es fa referència a un “dios de resaca” que és inevitable que porti al cap el César Vallejo del poema “Espergesia”: “Yo nací un día / que dios estuvo enfermo”. També l’ombra de Machado hi és constant, així en les referències més o menys explícites a les dues Espanyes com en la descripció de l’enveja com a gran mal espanyol.
‘España toda’ és un llibre de lectura ràpida, escrit amb sensibilitat i humor, amb una mirada de dona i que bascula entre el desengany i l’esperança autoimposada en una regeneració a la qual apunten els versos finals:
Estoy deseando
coser de nuevo tu ingenuidad
a las piernas fugaces de una estrella
14.05.2018 L'Illa dels Llibres
El poemari es planteja com un diàleg imaginari del jo poètic amb Espanya, un nom que es va invocant entre parèntesis cada pocs versos. Sens dubte es pot afirmar que a qui l’ha escrit li fa mal Espanya pel mateix motiu que ho escrigué Unamuno, és a dir, per tot allò que el país té en potència i malbarata contínuament. Per això el tercer poema comença així:
Para que nos vayamos aclarando
(España)
lo nuesto no funciona.
Uns versos que, saltant al món de la cançó, són gairebé pastats als de l’èxit de Mali Vanili “Espanya, carinyo, lo nostre no funciona”. Una referència que podria semblar extemporània si no fos que el llibre és curull d’al·lusions pop: Alaska, Fraga Iribarne, la miss Amparo Muñoz, Willy Toledo, Pablo Sebastián (pianista de ‘Cine de barrio’)…
Des del principi, doncs, el lector s’adona que és davant d’un llibre amb un important substrat polític i incòmode davant del nou rostre post-crisi a Espanya. En aquest sentit, se situa explícitament contra les retallades pressupostàries, a favor de la diversitat lingüística de l’Estat, preocupat per les cicatrius de la guerra civil, contra les curses de braus, contra l’impost al sol, a favor d’una solució política per al Sàhara… Fins i tot en un poema arriba a dir: “Qué pereza / te da convocar un referèndum”.
Pel que fa al to del llibre, habitualment és col·loquial, però algun dels 19 poemes transita pel to profètic, com ara a “La ruina no avisa”:
La ruina no avisa
(España).
Cualquier trimestre,
mientras la flor de Alejandría
se queda embarazada de una tarántula
y el mundo africano
gira en la cintura del hambre,
a ti,
(España)
se te empezarán a caer los montes,
empezarás a secarte de arriba a abajo,
no habrá grua
ni satélite
que te saque de la depresión.
La ruina no avisa
Aquests versos són també una bona mostra de l’estil de l’autora, en què es barregen les imatges de tall realista amb pinzellades surrealistes en l’estela de Lorca. Per continuar amb les influències més explícites, a la p. 37 es fa referència a un “dios de resaca” que és inevitable que porti al cap el César Vallejo del poema “Espergesia”: “Yo nací un día / que dios estuvo enfermo”. També l’ombra de Machado hi és constant, així en les referències més o menys explícites a les dues Espanyes com en la descripció de l’enveja com a gran mal espanyol.
‘España toda’ és un llibre de lectura ràpida, escrit amb sensibilitat i humor, amb una mirada de dona i que bascula entre el desengany i l’esperança autoimposada en una regeneració a la qual apunten els versos finals:
Estoy deseando
coser de nuevo tu ingenuidad
a las piernas fugaces de una estrella
14.05.2018 L'Illa dels Llibres
Displaying 1 - 2 of 2 reviews