El gust amarg de la cervesa

by Isabel-Clara Simó

Des de la finestra de casa seva, en Ramon -un jove paraplègic que viu sol- segueix dia a dia la vida dels veïns que viuen al bloc del davant: una estudiant de bon veure, una àvia d'hàbits rutinaris, una parella amb un fill adolescent... El que en Ramon no sospita és que la seva observació aparentment objectiva i de fàcil interpretació és un autèntic engany , ja que ell només té una visió parcial i fragmentada de la realitat. Quan per un pretès atzar el contacte entre en Ramon i els seus veïns espiats deixa de ser visual, descobrim una història entre els personatges i darrera cada personatge absolutament sorprenent, i ens veiem abocats a unes confessions que donen, ara sí, la veritable dimensió de l'ànima humana, sempre contradictòria i d'una gran complexitat. Amb El gust amarg de la cervesa, Isabel-Clara Simó ha construït una novel·la de múltiples punts de vista que posa de manifest la riquesa de vivències que s'amaguen dins de cada persona, i com la solitud inevitable que tots arrosseguem d'una manera més o menys explícita es pot transformar en una eina per descobrir el millor de nosaltres mateixos i, també, dels altres.

384 pages, Paperback

First published January 1, 1999

Reviews

[marta ro]

Primer llibre que llegeixo de la Isabel-Clara Simó. Envejo la seva capacitat per escriure i fluir tan bé amb les descripcions. Fa literatura bonica i, alhora, senzilla. Al principi, em va costar entrar en tot l'univers de personatges. Els petits tastets de cada personatge se m'han fet curts. Potser m'esperava un entrellat o un final una mica més sorprenent o complex, però crec que al final la Isabel el que ha fet és intentar traslladar als lectors el mateix que sentien els seus personatges: curiositat. Tot queda en l'observació i, en el nostre cas, en la lectura.

[Spuigf · Rating 4 out of 5]

M’ha agradat. Tinc ganes de llegir més llibres de l’autora

[Angel Serrano · Rating 3 out of 5]

Un relojero paralítico tiene como entretenimiento espiar a sus vecinos de enfrente. La verdad es que todos lo saben y se prestan a un exhibicionismo descarnado y le pagan con la misma moneda. Así se retrata la vida de Bercelona en el siglo XX.