La visita d’un antic company de la facultat de Dret brinda al protagonista l’oportunitat, única per a ell, de fer una anàlisi profunda i retrospectiva de la seva situació vital, de les circumstàncies i causes passades que l’han guiat al present, una trajectòria que contrasta amb la del notari de províncies metòdic i ambiciós, Puig-Oriol.
Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926-2019). Traductor, novel·lista i autor teatral. Novè fill del popular escriptor Josep Maria Folch i Torres, es llicencia en Dret però mai no exerceix d'advocat. Després de treballar per a l'editorial Janés, s'adona que es pot guanyar la vida amb l'ofici de traductor, i es consagra a reescriure llibres d'altri i a escriure'n de propis. La seva carrera malda per assolir un equilibri entre compromís estètic i social; s'adreça a un públic extens i divers, i inclou una obra literària de qualitat, amb prop d'una cinquantena de llibres publicats, especialment novel·les, però també poesia, narració i teatre. Així mateix, és autor de la versió catalana de més de cent cinquanta llibres. Moltes de les seves obres han estat guardonades amb alguns dels principals premis literaris, entre els quals destaquen el Joanot Martorell (La maroma, 1956), el Sant Jordi (La visita, 1964), el Ramon Llull (Sala de miralls, 1982) i el Sant Joan (Testa de vell en bronze, 1997), de novel·la; el Ciutat de Barcelona (Aquesta petita cosa, 1954) i el Joan Santamaria (Cap de setmana damunt l'herba, 1967), de teatre; el Víctor Català (La sala d’espera, 1960), de contes; i el Pere Quart (Manual del perfecte escriptor mediocre, 1991) i el Jaume Maspons (Manual de la perfecta parella mediocre, 2005), d'humor i sàtira. Entre els homenatges i distincions amb què ha estat reconeguda la seva obra, cal destacar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el Doctorat Honoris Causa que li ha atorgat la Universitat Autònoma de Barcelona pel seu treball ingent de traductor.
El protagonista de la novel·la és un home casat amb l’Adela i amb quatre fills, que es dedica a traduir novel·les, i una tarda rep una visita d’un amic amb qui havia estudiat a la universitat i feia anys que no veia. Aquesta Visita, amb l’amic que no para de xerrar i xerrar de la seva vida, el fa desconnectar del que està parlant i recorda tota la seva vida: estudis, amors de joventut, la feina, amistats, família… Sincerament no crec que trobi mai un autor que m’agradi tantíssim com en Folch i Camarasa. Com tots els altres llibres, es llegeix amb un somriure als llavis i fa ganes de tenir un novio com el protagonista ❤️❤️❤️ recomanadíssim (com sempre!!!!!) ✨
Potser m'equivoc, però pens que, després d'haver llegit un 26% de La visita (Premi Sant Jordi, poca broma!), ja tenc dret a fer-me una idea de què s'empatolla l'autor. En el primer capítol (una hora de lectura), el protagonista rep una visita, i tot són vaguetats, digressions, ara parlam del passat, ara tornam al present, ara canviam de tema, ara tornam on érem, i que gira, i que tomba. Bé, he pensat, és normal, és el plantejament. En el segon capítol supòs que començarem a saber el què. I el segon capítol (una altra hora), és igual o pitjor. He hagut de forçar-me a acabar-lo.
Doncs adéu, Ramon. Tempus fugit. Me'n vaig a aprofitar-lo millor.
Tal vegada hauria de llegir un últim llibre d'en Folch i Camarasa, que va publicar el 1991: Manual del perfecte escriptor mediocre. Potser parlava per experiència pròpia?
el protagonista rep una visita que no esperava i gràcies a ella reflexiona sobre la seva vida. Una història normal, d’un personatge normal que reflexiona sobre la seva vida i el camí que han seguit els seus dies.
Folch i Camarasa fa especial el dia a dia quotidià. Narrat amb una bellessa espectacular. un plaer per la ment.