El pescador que volia anar al país dels blancs

by Patrick Lambal, Jordi Tomàs Guilera

Un dia, després d'anys de fer l'ofici de pescador, Patrick Ejosa Lambal decideix provar sort com a clandestí i embarcar-se cap a Europa. Gràcies a la seva experiència és contractat com a membre de la tripulació d'una piragua i, per tant, viu de primera mà totes les etapes de la travessia, des de la preparació de l'embarcació fins a l'arribada a les Canàries, passant per la compra de carburant i d'aliments, la recerca de clients, els rituals per protegir-se de les penúries del viatge i les enormes trifulgues de passatgers i tripulants a alta mar. Patrick farà tres vegades el mateix viatge, en què patirà accidents, detencions i conviurà amb la mort a mar obert. Aquesta història de vida, recollida per l'antropòleg i escriptor Jordi Tomàs, ens mostra una altra cara de les migracions africanes i ens descobreix l'origen, la vida i els valors d'un de tants il·legals, veritables emprenedors i aventurers dels nostres temps. Una mirada nova i propera al fenomen dels clandestins.

121 pages, Kindle Edition

First published August 1, 2015

Reviews

[Montserrat Muntada · Rating 5 out of 5]

Rellegir el relat de Jordi Tomàs i Patrick Lambal "El pescador que volia anar al país dels blancs" m'ha commogut tant com el primer cop que el vaig llegir. Fruit de les explicacions de Lambal, el pescador i la sàvia ploma del Jordi Tomàs, ha nascut aquesta història commovedora perquè és explicada des de dins d'una gran barca que duia moltes persones "al país dels blancs". Així sabem els llargs mesos de preparació del viatge, la travessia gairebé de dia en dia, les reaccions dels passatgers, els riscos...i l'arribada a La Gomera, al país dels blancs on després d'una estada d'uns quants dies repatrien tothom qui poden i cadascú en pot treure les seves conclusions.

He llegit bastant sobre temes d'immigració, de diverses immigracions. I no vull dir que aquest sigui millor que els altres, però la cooperació entre el pescador i l'escriptor ofereix un bon resultat. Gairebé te'ls pots imaginar, a Oussouye, parlant, en Lambal, valent, recordant cada detall, revivint-los en la pròpia pell, i en Tomàs, un autèntic diola com ell, escoltant, prenent notes, demanant alguns detalls fins a fer néixer aquest treball. Un treball ben reeixit. I ben real.