La força de la gravetat

by Francesc Serés

«Eres dempeus damunt del billar, tot el feltre esquinçat, llançant les boles contra el mirall de darrere de la barra, encara sento petar les ampolles i l´olor dels licors que regalimaven i esquitxaven per tot arreu, el soroll de les boles que rebotaven per terra, mai no t´havia vist així d´enfadat, fins i tot semblava que la ràbia t´havia dotat d´una mena de destresa improvisada, com si ho haguessis fet tota la vida.» Des de la costa fins a les planes de l´interior, del Delta cap als Pirineus per la Terra Alta, de les darreres colònies industrials a la Barcelona olímpica, des dels anys setanta fins ahir. Caçadors de llamps, operaris, piròmans i remeieres, personatges sense biografia que empenyen el realisme al caire de l´irreal. Els disset contes, aquestes disset fàbules de Francesc Serés narren i descriuen les vivències d´un mateix protagonista: el país, aquest país.

250 pages, paperback

First published January 1, 2006

About the author

Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 22 de desembre de 1972) és un escriptor franjolí en llengua catalana establert a la Garrotxa. La seva obra literària inclou títols com De fems i de marbres (2003), La força de la gravetat (2006), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008), Contes russos (2009) La pell de la frontera (2014) o La casa de foc (2020). Els seus textos han estat traduïts a diferents llengües i han estat guardonats amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona, entre d'altres. Col·labora habitualment al diari Ara i a altres mitjans de premsa escrita. Entre 2016 i 2021 fou director de la Residència Faber, a Olot. El juny del 2021 fou nomenat director de l'Institut Ramon Llull, del qual ja era director de l'Àrea de Creació des del desembre del 2018. Tot i això, mesos més tard renuncià al càrrec per motius personals i el 5 de novembre de 2021 es nomenà Pere Almeda com a director de la institució.

Reviews

[Bernat · Rating 4 out of 5]

Aquest és un llibre de contes/narracions sobre individus ben diversos, Lligats entre ells pel fet de viure en diferents llocs de Catalunya.
Si ja coneixieu l'autor, sabreu que acostumava a escriure sobre personatges que viuen al camp, als pobles de la zona de Lleida. Aquí també en trobem, però Serés obre el ventall dels seus escenaris i algunes històries transcorren a pobles de la costa i a la mateixa Barcelona.

Totes les històries podrien titllar-se de rertats psicològics dels personatges que les protagonitzen. Se'ns explica, part damunt de tot, la seva relació amb el context en el que viuen i treballen. Gairebé a cada història el protagonista és algú que recorda vívidament moments o episodis del passat que han transcorregut en el mateix lloc on els trobem quan comença la narració. Així, els records i les vivències del passat són les que dónen forma al present i el retraten. Sense aquesta memòria personal, que omple i dóna sentit als actes i els pensaments dels personatges, no els entendríem ni sabríem dir què fan o què són els homes i les dones que Serés ens presenta.

També, crec, és important fer esment a l'orígen humil de molts dels personatges en els que es fixa l'autor. Les seves no són grans històries que surtin als diaris, ni ells són els protagonistes de grans gestes que formin part de la memòria col·lectiva. Les seves vides són vides normals i corrents. Fins i tot, m'atreviria a dir que fins a un cert punt insignificants, si el que ens interessa són les grans històries d'aventures i herois.

Amb un rimte tranquil però constant, i mancat de focs d'artifici narratius, Francesc Serés ens endinsa en un món reflexiu que desvetlla històries casolanes, familiars, professionals... que potser ens passarien inadvertides si no fos per la seva mirada atenta. I és que en acabar el llibre un no pot deixar de pensar en que absolutament tot el que ha llegit ha passat de debò o que, en el seu defecte, hauria pogut passar.