Després de llegir "Amor i no" no podia deixar passar gaire temps fins a llegir una altra obra d'Alba Dalmau, i no m'ha decebut.
Aquest cop no viatjarem per tot el món, ens quedarem a Sandville, un petit poble de l'interior dels Estats Units, de fet, hi viurem una temporada una vida aparentment senzilla, al costat dels seus habitants. Prendem alguna cosa al bar i passejarem pel camí dels esbarzers del final del poble.
M'ha agradat molt l'estructura del llibre, al començament sembla un llibre de relats on anem coneixent els habitants de Sandville, que l'Alba Dalmau ens sap fer molt propers, perquè té aquella habilitat (molt envejable) de saber transmetre amb paraules i frases senzilles sentiments que no ho són gens. Sabeu aquella sensació que passa a vegades quan en una escena d'una novel·la et sembla estar passejant amb els personatges, just darrere d'ells, escoltant-los, però sense que ells et puguin veure?, doncs això.
Després, aquests relats que semblaven inconnexes es comencen a entrellaçar, els seus personatges i ambients acaben conformant una història per a cada un d’ells i una història que és de de tots, en definitiva una petita novel·la que se’t fa massa curta. Si fos per mi, m'hagués quedat uns dies més a Sandville.