A l'ombra del Decameró és un recull de catorze relats breus de diversos autors amb una temàtica comuna, l'erotisme. Un divertimento literari que sap combinar la qualitat creativa amb la provocació sensual.
Una colla de lletraferits passen el temps en una finca de Collserola, damunt l'herba arranada, sota els desmais; no hi falta de res. S'engeguen els aspersors. Algú els proposa un repte: cada matí un contes, però han de ser eròtics. Cadascú ho entén a la seva manera. Els uns busquen el picant; uns altres, les pessigolles; d'altres, encara, la rialla oberta; els de més enllà van decidits cap a les humitats. Són relats per engrescar, per llegir espitregats, mig ajaguts, per abans o després de la migdiada. Qui hi busqui el plaer literari, també l'hi trobarà. El resultat el teniu entre les mans. Com si d'un nou Decameró es tractés, les ganes de narrar són tan fortes com les ganes de ... de deixar-se fer. De viure el moment. Catorze relats escrits a l'ombra del Decameró i sense complexos.
Catorze matins, catorze històries de Conyserola… No ser si va passar realment o si sol és un part de fer créixer les ganes, però aquí té la premissa del recull dels relats eròtics. Escrit sucosament a un refugi oníric en una finca de Collserola. No he llegit mai un recull de relats eròtics en català. Però malgrat això, vaig anar buscant el plaer literari en els petges de l'autora de la novel·la meravellosa “L’Androide que podia estimar” de Sònia Boj per intentar entendre-la millor. I també per curiositat del desconegut. I per això i perquè he tingut el plaer a conèixer l'autora, la meva ressenya tracta per part major el relat de la Sònia.
El relat de la Sònia Boj en el recull és titulat “Fricandó de cinc i una patata bullida” que sembla gustosa. Però no soc molt del món i no he sentit mai de fricandó. Aparentment, fricandó és una mena d'estofada de carn de vaca. Vaig pensar un poc intentant endevinar el sentit eròtic del títol, però he fallat. No soc molt del món 🤷♂️ Llavors, vaig llegir el relat. I quin relat! Aparentment fricandó té també significats més sexuals… Entenc què vol dir amb patata també. El relat va sobre una relació llarga que sembla que no va bé per raons divers i tracta que pot passar si una no expressar bé que vol i no vol, com coses màgiques poden passar en moments i llocs inesperats, i el necessitat però dificultat de l'amor propi. En fi, un relat molt ben fet.
M’ha agradat el recull. Cada autora/autor té una manera diversa a tractar l'eròtic i a teixir relats interessants. Totes tenen habilitat amb les paraules i fer transportar el lector als llocs inesperats. En particular, gràcies a Anna Pascual ara sé que la filosofia pot ser molt sexi. Els relats han fet pensar-me sobre moltes coses. Tinc ganes de llegir més relats com aquestes. Moltes gràcies a totes per al plaer de llegir relats eròtics en català!
Hi ha algun relat que t'enganxa, però sembla que alguns autors han volgut lligar-se a un relat metaliterari i no els ha sortit prou bé i altres s'han enfilat per branques vitals intentant allargar un relat que d'eròtic no en té gaire. Que un relat eròtic comenci amb el nom Merceditas m'ha tirat enrere. Destacaria pel meu gust, els relats de Ramon Erra, Sònia Boj, Tuli Marques i Quim Calvo.