Todo esto lo hago porque tengo mucho miedo

by Empar Moliner

Només algú amb l’instint narratiu, l’agilitat i l’humor d’Empar Moliner podia haver escrit un llibre com Tot això ho faig perquè tinc molta por, una joia literària que commou i diverteix el lector del principi al final. Les dificultats d’afrontar l’absurd, de viure sense por i d’estimar sense fer mal són tractades amb tanta lucidesa com sarcasme. Les dues mares de l’escola que fan running pel bosc, el presentador que vol lligar-se l’entrevistat, la por que un fill prengui mal, la parella que ja no riu, l’esnobisme gastronòmic i tantes neurosis quotidianes apareixen en aquest llibre brillant. Pocs escriptors retraten tan bé la nostra època com Empar Moliner.

208 pages, Paperback

First published January 1, 2016

About the author

Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, 16 de desembre de 1966) és una escriptora catalana, que escriu en llengua catalana i castellana. La seva literatura es caracteritza pel sentit de l'humor i per una visió crítica de la societat contemporània i les seves contradiccions.

Reviews

[KiM · Rating 2 out of 5]

Es el primer llibre de l'Empar que llegeixo i en general, m'ha deixat força fred. Ni les històries ni la narrativa m'han emocionat.

[Edgar Cotes Argelich · Rating 2 out of 5]

M'ha semblat bastant fluix, els relats m'han deixat bastant indiferent, no semblen arribar enlloc, i l'estil tampoc m'ha acabat de convèncer. I em sap greu perquè l'autora en si no em cau malament, però esperava trobar unes històries més darrere del personatge. No puc entendre com aquest recull ha guanyat un dels premis més importants de relat del país.

[júlia gonell · Rating 2 out of 5]

li he donat 2 estrelles perquè sóc generosa puntuant i alguna de ses històries ha estat bé, però bastant avorrit en general

[Café de Tinta · Rating 4 out of 5]

Alguns d'aquests relats m'han agradat tantissim que els recomanaria a tothom, com 'La mullena', 'Com fer servir un desfribilador', 'Ell no reia mai' i 'Dos anys en la vida de Flora Camí' però en tots he trobat alguna cosa que m'ha agradat. El primer cop que llegeixo un llibre de l'autora i n'he quedat molt satisfeta.

[Helena Soldevilla]

"Però la gossa no en sabia, de passejar."

[Laura · Rating 4 out of 5]

És un bon llibre, escrit amb un punt d'ironia. Cada relat demostra, sense deixar de ser realista, com d'absurd pot arribar a ser l'ésser humà. El conte que m'ha agradat més és el que dóna nom al llibre (el de l'òptica).

[Clara · Rating 3 out of 5]

Hi ha relats que m'han fet patir o m'han agradat molt, com ara La Mullena, L'home dels espàrrecs o Com fer servir un desfibril.lador. Però d'altres, com Un blog de gastronomia o Bullying, els he trobat un pel avorrits. La resta m'han semblat passables i que se'n pot treure alguna reflexió. Està clar que amb aquest llibre l'autora ha volgut retratar l'absurditat de l'existència humana i remarcar la banalitat de les misèries que sovint patim, encara que en alguns relats (en la meva opinió) no ha encertat del tot en com fer-ho. Tot i així, no em sembla un mal llibre i l'he trobat força entretingut.

[Vicenç Estruch · Rating 1 out of 5]

Són dotze relats, escrits amb ironia i ben escrits, però dels dotze jo en valoro positivament en tot el seu conjunt , tres o quatre. Si no fos una escriptora mediatica aquest llibre hauria passat desapercebut. Em sap greu no coincidir amb moltes opinions que he llegit ni tampoc amb l'editorial del llibre (de fet l'editorial és simplement publicitat)

[Ester Aragonés · Rating 3 out of 5]

La seva vida era com un document de Word que algú escrivia i que quan, a l'hora de tancar, apareixia la llegenda "Desitja desar els canvis?", algú premia el "No".

Segur que si s'hagués mort el dia abans també s'haurien barallat, o el sia després, sempre s'hi barallava, perquè no podia pensar que es moriria.

[raqs · Rating 3 out of 5]

El llibre m'ha agradat i m'ha entretingut molt. Molt fàcil de llegir i m'han semblat histories interessants i per rumiar sobre les diferents situacion qüotidiànes de la vida, algunes m'han fet somriure i d'altres han sigut tristes i incòmodes(l'home que portava espàrrecs)i amb moralina. Lectura fresca i ràpida per l'estiu.

[Elisa · Rating 4 out of 5]

Alguns relats m'han fet pensar i patir molt i d'altres m'han deixat un pèl indiferent, amb finals que arribaven i pensaves 'ja està?'. De totes maneres, el tornaria a llegir, encara que sigui per algunes de les històries i la reflexió que en treus.

[Cristina Puigbert · Rating 3 out of 5]

Tot i no ser una gran lectora de contes, m’ha agradat molt l’estil de l’Empar Moliner i l’enginy de molts dels contes. La manera que té de plasmar les diferents maneres d’estimar, l’autoestima, la por, la vergonya i com estem acostumats a relacionar-nos els uns amb els altres s’expresa d’una forma original i empàtica.

Molt recomanable!

[Carles Muñoz Miralles · Rating 2 out of 5]

Encara que s'intueix la intenció crítica en els contes sobre la desconnexió del món actual, del món de les aparences, etc. no acaben de ser prou reeixits, i quan ja n'has llegit dos o tres resulten una mica avorrits.

[Anna Pericot · Rating 3 out of 5]

És un llibre de contes curts, amb bons arguments, originals i ben escrit. Però quan et submergeixes en una història... ja s'acaba. Personalment m'agraden més les novel.les llargues amb una trama elaborada, que es va desgranant.

[Michela · Rating 5 out of 5]

és molt bona l'Empar! molt!

[Sonia Navarro · Rating 5 out of 5]

Lo sarcástico, conmovedor y aterrador de la vida cotidiana. El denominador común de los relatos está en el título: el miedo.

[Mercè Morcillo · Rating 4 out of 5]

Contes magnífics

[Èrik Esteban · Rating 4 out of 5]

La quotidianitat pot ser tan divertida…!!

[Alva Aguilera]

Relats molt cínics però que no et deixen indiferents.

[Mariona · Rating 2 out of 5]

Relats força desiguals, només en vaig trobar 3 o 4 que realment valen la pena.

[Marta Yelmo · Rating 1 out of 5]

No m’ha dit res!! Bastant buit

[Sira · Rating 3 out of 5]

He de reconèixer que no és un mal llibre, explica d'una manera molt realista les crueltats de la vida i com els humans fem autèntiques ximpleries per guanyar-nos una fama, per ser acceptats pels altres, per creure'ns importants i que de veritat estem fent alguna cosa de profit en aquest viatge anomenat vida... però jo no he aconseguit connectar del tot bé amb el llibre: per començar (això ha sigut error meu i no l'autora) me l'he llegit amb la pressió de saber que ja tenia una altra novel·la que m'encanta començada així que me'l volia treure de sobre molt ràpid i en segon lloc (i això sí que ja no és cosa meva) crec que en el principi ja de cada capítol s'hi podia respirar la desgràcia, és a dir, ja en llegia les primeres paraules d'una manera pessimista... i per acabar, dir que no crec que tot en la vida sigui dolent, jo només tinc 15 anys i encara em queda molt per aprendre, però en aquest llibre es retrata l'existència d'una manera molt crua i no crec (espero) que tot sigui així.

[Juan Fuentes · Rating 5 out of 5]

Como el primer relato es algo flojo tenía miedo de que la autora, a la que sigo desde 'El ensenyador de pisos...' hubiera perdido pegada... pero no. Hay cuentos muy buenos, algunos con un tono oscuro poco habitual en ella. Destaco tres. 'Dos anys en la vida de la Flora Camí', uno de los mejores cuentos de toda su producción, donde destaca su habilidad para el retrato -en este caso de gente corriente- y la caída, auge y destrucción de la protagonista. En 'LA divisió de las famílies' recupera su estilo humorístico y describe la situación de una escritora independentista que se ve en la necesidad de ganar un premio y para ello tendrá que cambiar tono y estilo de su libro. Me ha recordado a aquel 'Amant provinciana', pero corregido y aumentado. El último 'Sempre ho havien dit' es, simplemente, desolador.
La única pega es que se me ha hecho muy corto.

[Carles · Rating 2 out of 5]

Personalment m'ha semblat un llibre bastant fluix. Crec que l'estil i la llengua no és destacable. Els dos contes que m'han semblat temàticament més interessants han estat el de l'òptica (crec que el millor) i potser el del llibre que lliga la resta del llibre. No m'ha semblat gaire sorprenent el recurs estilístic per simbolitzar la fi del llibre a través dels personatges del darrer conte.

[Blai Felip · Rating 3 out of 5]

Puntuació: 7