What do you think?
Rate this book
El cel no és per a tothom
El Pep Costa sap per experiència que les relacions entre germans són difícils d’explicar. Les paraules no donen l’abast, es perden els matisos, els codis, l’entrellat dels anys; tant per tant, és preferible callar i tirar milles. Les bessones, les grans, sempre en discòrdia, fa anys que no es parlen, però una emergència de l’Eva temperamental provoca la visita de la flegmàtica Sara, amb la mediació si us plau per força del Pep, que sempre té un ull clavat al retrovisor de la moto per si de cas. Som al setembre del 2007 i comença un compte enrere que pot canviar-ho tot.
El cel no és per a tothom recrea quatre dècades d’aquest joc subtil de pesos i mesures que és la vida d’una família i els seus topants. Els esforços per obrir-se camí malgrat la malaltia d’un pare que sublima l’afició pels avions tot fent maquetes i els retrets d’una mare que només refrena la seva agror quan treballa a la perruqueria. Els afanys, els sacrificis i les traïcions dels tres fills per fer realitat els somnis d’arrelar, de volar, de fugir corrents. Són quaranta anys, també, de canvis socials, polítics, econòmics i urbanístics d’un país el paisatge del qual –terra, mar i aire– es transforma davant dels ulls del lector com un diorama en moviment.
Marta Rojals demostra de nou en la seva ambiciosa tercera novel·la que posseeix el geni de la llengua tant per a la descripció com per al diàleg, un talent innat per muntar eloqüents estructures narratives i una capacitat d’aprofundiment psicològic que li permet afegir a l’Èlia de Primavera, estiu, etcètera i l’Anna de L’altra una nova galeria de personatges propers i inoblidables.
El cel no és per a tothom recrea quatre dècades d’aquest joc subtil de pesos i mesures que és la vida d’una família i els seus topants. Els esforços per obrir-se camí malgrat la malaltia d’un pare que sublima l’afició pels avions tot fent maquetes i els retrets d’una mare que només refrena la seva agror quan treballa a la perruqueria. Els afanys, els sacrificis i les traïcions dels tres fills per fer realitat els somnis d’arrelar, de volar, de fugir corrents. Són quaranta anys, també, de canvis socials, polítics, econòmics i urbanístics d’un país el paisatge del qual –terra, mar i aire– es transforma davant dels ulls del lector com un diorama en moviment.
Marta Rojals demostra de nou en la seva ambiciosa tercera novel·la que posseeix el geni de la llengua tant per a la descripció com per al diàleg, un talent innat per muntar eloqüents estructures narratives i una capacitat d’aprofundiment psicològic que li permet afegir a l’Èlia de Primavera, estiu, etcètera i l’Anna de L’altra una nova galeria de personatges propers i inoblidables.
600 pages, Paperback
Published August 29, 2018
14 people are currently reading
234 people want to read
About the author
Marta Rojals
20 books85 followersMarta Rojals i del Álamo (la Palma d'Ebre, 1975) és una escriptora, articulista i arquitecta catalana. Es llicencià en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya on s'especialitza en teoria, història i crítica, la qual cosa li permet traduir i editar publicacions d'arquitectura. Ha col·laborat amb VilaWeb, les revistes L'Avenç i Descobrir i el diari Ara.
El 2011 debutà amb la novel·la Primavera, estiu, etcètera La novel·la va gaudir d'una gran acceptació tant per part del públic
El gener de 2014 va publicar la seva segona novel·la, L'altra. El març de 2015 publica No ens calia estudiar tant, un llibre de no-ficció amb l'editorial Sembra.
El 2011 debutà amb la novel·la Primavera, estiu, etcètera La novel·la va gaudir d'una gran acceptació tant per part del públic
El gener de 2014 va publicar la seva segona novel·la, L'altra. El març de 2015 publica No ens calia estudiar tant, un llibre de no-ficció amb l'editorial Sembra.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 33 reviews
September 14, 2018
Em va costar una mica entrar, però la veritat és que m'ha agradat molt. D'un plantejament molt senzill, Rojals crea una història familiar amb mil matisos. De manera no cronològica, anem omplint els buits de la història, i l'autora aconsegueix que al final tinguem un retrat detallat i complet, amb tot el que uneix i separa els personatges. I quins personatges! Estimables i odiosos a la vegada, vius com una mala cosa!
January 3, 2019
“El cel no és per a tothom” és la història de tres germans. El llibre pot enganyar i fer pensar a algú que és la història de dues bessones. Però no. És la història de dues germanes que són bessones i un altre que no ho és. I tots tres formen un triangle literari vívid, dens, prosaic i magnífic que s’allarga 600 pàgines com se’n podria haver allargat 600 més.
L’Eva i la Sara són bessones i no volen ser-ho. S’esforcen en distingir-se i diferenciar-se tant com poden. L’Eva vol terra ferma. La Sara vol cel. L’Eva vol envoltar-se de família. La Sara, d’aire lliure, de fantasmes i de llibertat. Però de vegades l’Eva sospita que realment voldria volar i la Sara enyora la solidesa d’una vida convencional. No poden permetre’s-ho, però. I mantenen el rumb fix cap als seus somnis divergents. El Pep, per la seva banda, no és bessó ni té somnis ni objectius. El Pep sura i va a la deriva, perquè a ell li agraden més els vaixells. I les motos, és clar. I el heavy metal. I tot el que faci soroll i li emboti prou el cap i li permeti allunyar-se cada cop més d’una família on tothom sap què és i què vol menys ell, que ha arribat quan tots els rols ja estaven repartits. Ai, el Pep.
Ressenya completa, aquí.
L’Eva i la Sara són bessones i no volen ser-ho. S’esforcen en distingir-se i diferenciar-se tant com poden. L’Eva vol terra ferma. La Sara vol cel. L’Eva vol envoltar-se de família. La Sara, d’aire lliure, de fantasmes i de llibertat. Però de vegades l’Eva sospita que realment voldria volar i la Sara enyora la solidesa d’una vida convencional. No poden permetre’s-ho, però. I mantenen el rumb fix cap als seus somnis divergents. El Pep, per la seva banda, no és bessó ni té somnis ni objectius. El Pep sura i va a la deriva, perquè a ell li agraden més els vaixells. I les motos, és clar. I el heavy metal. I tot el que faci soroll i li emboti prou el cap i li permeti allunyar-se cada cop més d’una família on tothom sap què és i què vol menys ell, que ha arribat quan tots els rols ja estaven repartits. Ai, el Pep.
Ressenya completa, aquí.
February 14, 2019
Després d’esperar amb delit un nou llibre de la Rojals, haig de confessar que no ha complert les expectatives. Pel meu gust, el primer em va enamorar, el segon una mica menys, però també superat amb bona nota, però aquest se m’ha entravessat. Sentint una tertúlia de Catalunya Radio, un “expert”, els enumerava segons el seu criteri precisament a l’inrevés que jo, ja se sap, n’hi ha per tots els gustos. Està escrit amb salts temporals, de dos o tres èpoques diferents. Cada pàgina i mitja o cada dues, és un salt, i això m’ha fet alentir la lectura, no aconseguia agafar velocitat de creuer. Són tres germans, un noi i dues noies bessones, enfrontades, gelosia i somnis truncats, qui no te un all te una ceba. Els personatges ben treballats i reconec el bon ofici, i la seva complexitat, però no m’ha arribat, no m’interessava la historia. M’ha fet l’efecte de llegir una telenovel•la de sobretaula
January 10, 2019
Tònica Rojals. No sorprèn, segueix la dinàmica de vides desgraciades dels altres dos llibres. La millora la trobo en repartir el focus de l'obra una mica entre tots els personatges i no personalitzar-ho tant com en els dos anteriors. Un bon llibre, tot i que en algun moment se'm va fer pesat, acaba tard
April 22, 2019
Doncs a mi m'ha agradat. A l'inici els canvis de narrador tan freqüents no acaben de fer el pes. I menys si estan desordenats en el temps. Però una vegada t'hi fas, hagués llegit unes altres 600 pàgines.
December 2, 2019
El primer llibre de la Marta Rojals que em llegeixo i no serà l’últim. M’ha agradat molt, cada cop l’agafava amb ganes de saber com continuava. Si hagués durat 600 pàgines més les hauria llegit encantada.
January 9, 2019
M'agradaria recuperar la "meva" Marta Rojals. No l'he trobada en aquesta novel·la. Més aquí.
June 23, 2019
El llibre no m'ha convençut. No té la frescor del Primavera, estiu... La vida en dues, o tres, generacions, amb les seves virtuds i mesquineses. Ben lligat, però complicat. I amb aquesta mania, moda?, de saltar d'un temps a un altre confonent a lector sense aportar res més.
November 26, 2019
No sé si en ser el primer contacte amb Rojals puc tenir algun tipus d'opinió formada, però sense la perspectiva de les altres dues novel•les, li poso un 4.5
September 30, 2019
Si t'agrada l'estil de la Marta Rojals, aquest llibre t'agradarà. No sóc imparcial perquè sento fascinació per la seva escriptura.
Potser és el llibre on mostra més duresa entre les relacions familiars, els silencis i les frases que no volen fer mal però en fan.
Potser és el llibre on mostra més duresa entre les relacions familiars, els silencis i les frases que no volen fer mal però en fan.
March 15, 2021
En les novel·les de desenvolupament de caràcter no penso tolerar més personatges rics perdudament enamorats de lis protagonistis. Ho considero un "Deux ex machina" de trama vaga, potser perquè a mi ningú m'ha pagat mai res. És el meu posicionament personal i, en gran part per això, mentre llegia aquest llibre ja em veia donant-li 2 estrelles.
Tot i així, en les últimes ¿100 pàgines? s'enrama en el què em va semblar un comentari a la "família" com a estament què és, sobrepassant el tòpic fals de que és un espai d'amor incondicional, i em va semblar trobar-hi una crítica a com les cures en sí no fan feliç ni tan sols a les persones que trien dedicar-hi el seu estil de vida. M'estava agradant tant que pensava a pujar-li les estrelles, quan, al final de tot, va a estimbar-se de ple en el tòpic de què "la vida són 4 dies" en un final que fa vergonyeta de trobar-se.
Tot i així, en les últimes ¿100 pàgines? s'enrama en el què em va semblar un comentari a la "família" com a estament què és, sobrepassant el tòpic fals de que és un espai d'amor incondicional, i em va semblar trobar-hi una crítica a com les cures en sí no fan feliç ni tan sols a les persones que trien dedicar-hi el seu estil de vida. M'estava agradant tant que pensava a pujar-li les estrelles, quan, al final de tot, va a estimbar-se de ple en el tòpic de què "la vida són 4 dies" en un final que fa vergonyeta de trobar-se.
This entire review has been hidden because of spoilers.
August 13, 2024
600 pàgines per deixar un final totalment obert… en fin.
October 27, 2019
No seria el millor llibre de la Marta. M’ha decebut una mica. Està ben escrit, l’argument és bo, però no té massa girs, ni moments intrigants ni addictius. La connexió entre bessons potser ja està un pèl gastada...Si el comparem amb L’altra, aquest és queda molt i molt enrera.
May 5, 2022
[SPOLER TOTAL - NO LLEGIR SI ENCARA NO HEU LLEGIT EL LLIBRE I EL PENSEU LLEGIR]. El recomano? Absolutament. Un llibre brillant. Amb aquest llibre m’ha passat que quan l’he acabat he tingut un impuls molt gran de tornar-me’l a llegir – per entendre més, per captar tot el que m’hagi pogut passar per alt, ara que tinc tota la història agafada.
El llibre tracta sobre les vides de la família Costa, una família humil que primer residia a Barcelona i després es va retirar a un poble d'interior: les Cases. El pare treballava a la fàbrica d’amiant de Cerdanyola-Ripollet i va prejubilar-se ràpid per una malaltia als pulmons. La mare té una perruqueria (primer legal i després clandestina) a casa. Els fills– dues bessones, Eva i Sara, i en Pep, són els personatges principals, i la història es va construint fent salts temporals curts (endavant i endarrere continu) en el marc de quatre dècades (des de finals dels 60 fins al pic de la bombolla de construcció del 2007), que ens fa entendre la profunditat i la complexitat de la família.
Entrar a descriure aquesta novel·la em portaria a fer un altre llibre. Esmentaré els temes principals, que son la relació entre les dues bessones, que estan renyides i que son tan diferents. Una relació moguda pel ressentiment i l’enveja, per unes contrarietats que potser en el fons no ho son tant. El fruit de la comparació (ergo, la competició).
La Sara i el pare, un tema pilar. El pare és maquetista d’avions aficionat (documenta cada avió que munta detalladament) i, tot i el masclisme de l'època de voler que sigui el Pep l’hereu de la seva passió, qui ho xucla tot com una esponja és la Sara. Aquesta és meravellada per tot aquest món i, captada per la curiositat fa enginyeria (que no acaba), sinó que es fa hostessa d’avions i finalment, pilot. Un somni que voldrà complir a qualsevol preu, inclús la durà pel camí de la prostitució i les drogues. La Sara és una persona que per a ella el cel és la glòria, el seu estat natural, mentre que la Terra és com una presó, tot imperfecte. L’Eva, en canvi, és terrenal i moguda pel deure. Fa el que ha de fer i el que s’espera d’ella. Té el somni convencional de voler una masia gran (que se la construeix allà mateix al poble, restaurant un antic hostal), amb terreny, fills i gossos. Per això és queda amb el Miquel de bona família (els Ferragut), qui li donarà tot el que voldrà. L’Eva i la Sara no es poden ni veure. Hi ha un tema d’engany pel mig, de diners. L’herència del pare que se l’endú la Sara per pagar-se les classes d’aviació, mentre l’Eva anava justa de diners amb dues criatures. Hi ha l’entabament que va fer la Sara a l’ex-marit de l’Eva per treure-li diners. Coses que l’Eva no perdona. La Sara és una mena de llegenda a la família, algú de baix que ha conseguit pujar a nivells d'una altra lliga. Sobretot per l’Ona. L’Ona és filla de l’Eva però no és filla del marit (el Miquel), sinó del Quim, el bessó del marit. L’Ona és rebel i moguda pels impulsos, imprevisible. Després amb el Miquel tenen el Lluc, el nen perfecte.
L’amor romàntic és un altre gran tema del llibre. Tant la Sara com l’Eva tenen les dues vessants: l’amor passional i carnal (el Max per la Sara i el Quim per l’Eva, amors impossibles) i l’amor estable i segur (el Denis i el Miquel).
Les drogues, un altre tema. El Quim acaba fet caldo per les drogues i a la presó, on agafa la SIDA i acaba morint. El Pep, el germà petit que sempre està al mig de les dues, també en consumeix intermitentment (més sí que no). Un currante de l’obrador (pastisser), bona persona i estimat màximament per les germanes. El Pep és un heavy metalero, un easy going guy que té depressió post-part del seu fill amb la Cris. Té una angoixa important, vol escapar de la vida estable de família on ha acabat sense donar-se compte, probablement perquè vol escapar de la seva pròpia família i pensa que no podrà fer-ho bé amb la referència que ha tingut ell.
La relació del pare i de la mare és raríssima, tòxica. La mare tot el dia crida i menysprea el pare, probablement sobrepassada per la feina de tirar de la família pràcticament tota sola en una època que se suposava que l’home havia de mantenir-los a tots. El pare arregla bolígrafs i fa les maquetes d'avió. Sembla un tros de pa però una mica fleuma. Es mor uns dies abans que la Sara aconsegueixi ser pilot de passatgers i això la destrossa. La Sara i el pare, que feia tot això per ell, en el fons. La relació mare-Sara també és raríssima, no s’estimen. La casa familiar és un lloc molt hostil. La Sara mai li perdona a la mare com va tractar al pare, la mare se la veu molt falsa i trastocada.
A tot això, una malaltia hereditària dels pulmons (de la qual no ens assabentem fins al final del llibre) que va tenir el pare (va ploure sobre mullat amb l’amiant) i que hereten les noies és trama a tot el llibre. L’Eva i el Pep sabien això de l’aire que queda entre la pleura i el pulmó molt abans que la Sara, però no li diuen a la Sara. El Pep ho fa pel seu bé, perquè sap que això podria fer que no pogués volar i sap que això la mataria. Posa la felicitat de la Sara pel davant de la seva salut. Durant tot el llibre, el misteri de la malaltia de la Sara ens fa preguntar-nos què passa, al final el llibre fa un gir (tot i que jo ja el veia una mica a venir) i és el Pep qui té un accident amb la moto i acaba greu a l’hospital.
Com sempre en la Rojals, el llenguatge, el to de la novel·la, és fabulós. El català sempre allà, el dialecte que t’apropa a conèixer com son els personatges... tot ho fa una novel·la excel·lent.
Hi ha uns punts clau al llibre, dos en concret per mi. Un a la pàgina 423 (conversa Eva-Sara) i l'altre quan la Sara recull les fotografies de dones avions de casa els pares i troba la seva.
El llibre tracta sobre les vides de la família Costa, una família humil que primer residia a Barcelona i després es va retirar a un poble d'interior: les Cases. El pare treballava a la fàbrica d’amiant de Cerdanyola-Ripollet i va prejubilar-se ràpid per una malaltia als pulmons. La mare té una perruqueria (primer legal i després clandestina) a casa. Els fills– dues bessones, Eva i Sara, i en Pep, són els personatges principals, i la història es va construint fent salts temporals curts (endavant i endarrere continu) en el marc de quatre dècades (des de finals dels 60 fins al pic de la bombolla de construcció del 2007), que ens fa entendre la profunditat i la complexitat de la família.
Entrar a descriure aquesta novel·la em portaria a fer un altre llibre. Esmentaré els temes principals, que son la relació entre les dues bessones, que estan renyides i que son tan diferents. Una relació moguda pel ressentiment i l’enveja, per unes contrarietats que potser en el fons no ho son tant. El fruit de la comparació (ergo, la competició).
La Sara i el pare, un tema pilar. El pare és maquetista d’avions aficionat (documenta cada avió que munta detalladament) i, tot i el masclisme de l'època de voler que sigui el Pep l’hereu de la seva passió, qui ho xucla tot com una esponja és la Sara. Aquesta és meravellada per tot aquest món i, captada per la curiositat fa enginyeria (que no acaba), sinó que es fa hostessa d’avions i finalment, pilot. Un somni que voldrà complir a qualsevol preu, inclús la durà pel camí de la prostitució i les drogues. La Sara és una persona que per a ella el cel és la glòria, el seu estat natural, mentre que la Terra és com una presó, tot imperfecte. L’Eva, en canvi, és terrenal i moguda pel deure. Fa el que ha de fer i el que s’espera d’ella. Té el somni convencional de voler una masia gran (que se la construeix allà mateix al poble, restaurant un antic hostal), amb terreny, fills i gossos. Per això és queda amb el Miquel de bona família (els Ferragut), qui li donarà tot el que voldrà. L’Eva i la Sara no es poden ni veure. Hi ha un tema d’engany pel mig, de diners. L’herència del pare que se l’endú la Sara per pagar-se les classes d’aviació, mentre l’Eva anava justa de diners amb dues criatures. Hi ha l’entabament que va fer la Sara a l’ex-marit de l’Eva per treure-li diners. Coses que l’Eva no perdona. La Sara és una mena de llegenda a la família, algú de baix que ha conseguit pujar a nivells d'una altra lliga. Sobretot per l’Ona. L’Ona és filla de l’Eva però no és filla del marit (el Miquel), sinó del Quim, el bessó del marit. L’Ona és rebel i moguda pels impulsos, imprevisible. Després amb el Miquel tenen el Lluc, el nen perfecte.
L’amor romàntic és un altre gran tema del llibre. Tant la Sara com l’Eva tenen les dues vessants: l’amor passional i carnal (el Max per la Sara i el Quim per l’Eva, amors impossibles) i l’amor estable i segur (el Denis i el Miquel).
Les drogues, un altre tema. El Quim acaba fet caldo per les drogues i a la presó, on agafa la SIDA i acaba morint. El Pep, el germà petit que sempre està al mig de les dues, també en consumeix intermitentment (més sí que no). Un currante de l’obrador (pastisser), bona persona i estimat màximament per les germanes. El Pep és un heavy metalero, un easy going guy que té depressió post-part del seu fill amb la Cris. Té una angoixa important, vol escapar de la vida estable de família on ha acabat sense donar-se compte, probablement perquè vol escapar de la seva pròpia família i pensa que no podrà fer-ho bé amb la referència que ha tingut ell.
La relació del pare i de la mare és raríssima, tòxica. La mare tot el dia crida i menysprea el pare, probablement sobrepassada per la feina de tirar de la família pràcticament tota sola en una època que se suposava que l’home havia de mantenir-los a tots. El pare arregla bolígrafs i fa les maquetes d'avió. Sembla un tros de pa però una mica fleuma. Es mor uns dies abans que la Sara aconsegueixi ser pilot de passatgers i això la destrossa. La Sara i el pare, que feia tot això per ell, en el fons. La relació mare-Sara també és raríssima, no s’estimen. La casa familiar és un lloc molt hostil. La Sara mai li perdona a la mare com va tractar al pare, la mare se la veu molt falsa i trastocada.
A tot això, una malaltia hereditària dels pulmons (de la qual no ens assabentem fins al final del llibre) que va tenir el pare (va ploure sobre mullat amb l’amiant) i que hereten les noies és trama a tot el llibre. L’Eva i el Pep sabien això de l’aire que queda entre la pleura i el pulmó molt abans que la Sara, però no li diuen a la Sara. El Pep ho fa pel seu bé, perquè sap que això podria fer que no pogués volar i sap que això la mataria. Posa la felicitat de la Sara pel davant de la seva salut. Durant tot el llibre, el misteri de la malaltia de la Sara ens fa preguntar-nos què passa, al final el llibre fa un gir (tot i que jo ja el veia una mica a venir) i és el Pep qui té un accident amb la moto i acaba greu a l’hospital.
Com sempre en la Rojals, el llenguatge, el to de la novel·la, és fabulós. El català sempre allà, el dialecte que t’apropa a conèixer com son els personatges... tot ho fa una novel·la excel·lent.
Hi ha uns punts clau al llibre, dos en concret per mi. Un a la pàgina 423 (conversa Eva-Sara) i l'altre quan la Sara recull les fotografies de dones avions de casa els pares i troba la seva.
January 27, 2019
No me ha enganchado como otros libros de la misma autora, pero me ha gustado la historia de los 3 hermanos. Está muy bien escrito, y el estilo sigue siendo el estilo peculiar de Rojals.
March 2, 2019
Una història ben escrita pero que al meu parer no està al nivell dels seus altres dos llibres. Un llibre una mica massa llarg pel que explica. Va guanyant interès a mesura que avança pero en canvi té un final poc rodó. Les anades i vingudes temporals es fan pesades. I a la majoria dels personatges els sobren tòpics i són excessivament plans
January 23, 2021
Rating: 2,5 estrelles
Aquest ha estat el primer llibre que llegeixo de la Marta Rojals i en general m'ha semblat una bona història fins que he arribat al final i tot s'ha espatllat. No m'ha agradat gens el final.
El cèl no és per a tothom és una historia de tres germans al llarg de 40 anys de la seva vida i el tema principal de la novel·la son les relacions familiars: com de complicades son i com de fàcil es poden malmetre. També es parla de les eleccions i les renuncies que hem de fer a la vida per tal d'aconseguir allò que volem i com poden afectar a la familia.
El que més m'ha agradat de la història son els personajes i que l'autora ha sabut recrear molt bé l'entorn familiar d'una familia humil de l'època. Els personatjes m'han semblat molt reals, amb una manera de ser molt ben definida i molt consistent. Els tres germans tenen coses que t'agraden d'ells i d'altres que et desagraden i això els fa molt reals. Ningú és perfecte.
Per explicar aquesta història l'autora fa servir una línia temporal, el present, on els germans es troben en una situació concreta, tant familiar com professional. Les germanes en el present no s'hi parlen i porten molts anys distanciades. Amb els passatges del passat es van omplint els buits d'informació que tenim mentre es va desenvolupant el present.
Inicialment m'ha agradat el canvi constant d'època i de narrador, ha fet que la història se'm fés més dinàmica però això ha estat així mentre hi havia un equilibri d'interés entre el passat i el present. En el moment en que en el present la història arribava al seu punt més álgid, he perdut interés en el passat i al final em desesperava cada vegada que s'hi tornava, especialment en les darreres 50 pàgines.
I el que ha fet que el final de la novel·la no m'agradés és que l'he acabada amb la sensació de que moltes coses han quedat a l'aire sense resoldre i que et passi això després de 600 pàgines de llibre no és molt bona senyal. Una llàstima.
Aquest ha estat el primer llibre que llegeixo de la Marta Rojals i en general m'ha semblat una bona història fins que he arribat al final i tot s'ha espatllat. No m'ha agradat gens el final.
El cèl no és per a tothom és una historia de tres germans al llarg de 40 anys de la seva vida i el tema principal de la novel·la son les relacions familiars: com de complicades son i com de fàcil es poden malmetre. També es parla de les eleccions i les renuncies que hem de fer a la vida per tal d'aconseguir allò que volem i com poden afectar a la familia.
El que més m'ha agradat de la història son els personajes i que l'autora ha sabut recrear molt bé l'entorn familiar d'una familia humil de l'època. Els personatjes m'han semblat molt reals, amb una manera de ser molt ben definida i molt consistent. Els tres germans tenen coses que t'agraden d'ells i d'altres que et desagraden i això els fa molt reals. Ningú és perfecte.
Per explicar aquesta història l'autora fa servir una línia temporal, el present, on els germans es troben en una situació concreta, tant familiar com professional. Les germanes en el present no s'hi parlen i porten molts anys distanciades. Amb els passatges del passat es van omplint els buits d'informació que tenim mentre es va desenvolupant el present.
Inicialment m'ha agradat el canvi constant d'època i de narrador, ha fet que la història se'm fés més dinàmica però això ha estat així mentre hi havia un equilibri d'interés entre el passat i el present. En el moment en que en el present la història arribava al seu punt més álgid, he perdut interés en el passat i al final em desesperava cada vegada que s'hi tornava, especialment en les darreres 50 pàgines.
I el que ha fet que el final de la novel·la no m'agradés és que l'he acabada amb la sensació de que moltes coses han quedat a l'aire sense resoldre i que et passi això després de 600 pàgines de llibre no és molt bona senyal. Una llàstima.
February 21, 2020
He de reconèixer que em va costar bastant enganxar-me a la lectura d'aquesta novel·la, pecant especialment per comparar-la amb les anteriors de l'autora que tant em van atrapar. La història triga en fer-se interessant i personalment trobo que els personatges pequen sovint de parlar amb un vocabulari tan natural, del dia a dia, inclús de "guais", que acaba sonant forçat. Era precisament la naturalitat dels personatges una de les raons principals per les quals m'atrapaven tant les històries de l'autora, aquest cop no m'ha acabat de resultar realista. Potser és el canvi de narrador d'intern a extern el que ha fet estrany aquest vocabulari.
Igualment, però, em fascina la facilitat de la Marta Rojals per explicar històries i drames quotidians i convertir-les en trames que et deixen amb ganes de saber més, en les que et sents identificat alhora que pots distanciar-te dels personatges perquè són molt humans. El joc d'explicar la història des de la perspectiva de tres protagonistes diferents, on cada un t'aporta les seves informacions i visions dels fets, també m'ha agradat molt. Admiro molt també la increïble feina de l'autora entrellaçant la història en mil espais temporals diferents, però mai perdent-se ni fent que el lector es perdi. Finalment, com sempre, Rojals ens fa un estudi de les relacions humanes, i en aquest cas el d'una família que haurà d'aprendre a trobar les semblances dintre de les desavinences.
M'ha costat una mica decidir la puntuació, però he acabat tirant cap a l'alça perquè realment l'ambició de la narració m'ha agradat molt. Potser no ha sigut un "Primavera..." ni un "Altre", però crec que Rojals segueix creixent i aportant molt a la literatura catalana contemporània, i ja espero poder llegir més històries seves.
Igualment, però, em fascina la facilitat de la Marta Rojals per explicar històries i drames quotidians i convertir-les en trames que et deixen amb ganes de saber més, en les que et sents identificat alhora que pots distanciar-te dels personatges perquè són molt humans. El joc d'explicar la història des de la perspectiva de tres protagonistes diferents, on cada un t'aporta les seves informacions i visions dels fets, també m'ha agradat molt. Admiro molt també la increïble feina de l'autora entrellaçant la història en mil espais temporals diferents, però mai perdent-se ni fent que el lector es perdi. Finalment, com sempre, Rojals ens fa un estudi de les relacions humanes, i en aquest cas el d'una família que haurà d'aprendre a trobar les semblances dintre de les desavinences.
M'ha costat una mica decidir la puntuació, però he acabat tirant cap a l'alça perquè realment l'ambició de la narració m'ha agradat molt. Potser no ha sigut un "Primavera..." ni un "Altre", però crec que Rojals segueix creixent i aportant molt a la literatura catalana contemporània, i ja espero poder llegir més històries seves.
October 2, 2019
M'havien agradat molt els dos llibres anteriors de l'autora i aquest l'havia agafat amb ganes tot i les males crítiques. Però no m'ha agradat, m'ha resultat molt pesat que tota l'estona anés endavant i enrere en el temps. Hi ha hagut capítols que els he llegit per sobre perquè sentia que no aportaven res, si, un petit detall sense massa importància. M'interessava la història actual i sí m'atrapava però li sobraven unes quantes pàgines i quan topava amb un capítol d'aquests de temps passats em feia nosa a la història actual.
I ja el que més m'ha molestat ha sigut el final tan obert, per què havia pensat que al sentir les bessones aquesta falta d'aire és que el Pep s'havia mort però no perquè està a l'hospital. Després de tanta novel·la podria tenir un final.
I ja el que més m'ha molestat ha sigut el final tan obert, per què havia pensat que al sentir les bessones aquesta falta d'aire és que el Pep s'havia mort però no perquè està a l'hospital. Després de tanta novel·la podria tenir un final.
This entire review has been hidden because of spoilers.
January 4, 2025
Sempre que veig en alguna imatge l'atracció de l'avió del Tibidabo recordo quan el meu pare em descrivia la sensació que va tenir quan era petit i hi va pujar per primer cop...deia: era com increïble,era una atracció atrevida, era eI dragon khan de l'època i jo me l'escoltava amb la incredulitat i la certesa que l’avió em semblava un autèntic avorriment i me l’imaginava de xinorris fent cua per pujar-hi i ara que el veig a la portada del nou llibre de la Rojals m'hi ha fet pensar de nou...constato que el cel no és per a tothom però que per al meu pare,sí!
La Rojals mai decep
La Rojals mai decep
May 8, 2022
Tot i que en les primeres pàgines em va costar agarrar el fil per gaudir de la lectura, he descobert una gran novel·la i una gran escriptora. M’ha agradat la manera molt precisa de teixir l’estructura narrativa i l'extraordinària dissecció psicològica dels principals personatges. Propòsit: llegir les anteriors novel·les d’aquesta autora amb tan de geni literari.
July 20, 2022
El llibre és llarg i això ajuda a veure tots els matisos dels personatges, estimar-los i comprendre les relacions complexes que tenen entre ells. Malgrat això, és el llibre d'aquesta autora que menys m'ha marcat, m'esperava una mica més d'acció o potser el fet de no aprofundir 100% en un sol personatge amb qui em sentís identificada ha fet que el llibre no em marqués tant
October 23, 2025
és molt l'estil de la rojals, al principi costa entrar-hi, però un cop a dins és fantàstic i es fa molt lleuger. això sí, lo de sempre deixar els finals oberts? quina necessitat.
d'altra banda, tinc el cervell tan lobotomitzat cap a l'ebre que he estat mig llibre pensant que les cases feia referència a les cases d'alcanar i clar, no em quadrava res geogràficament... HAHAHAHHAHA SAP GREU
d'altra banda, tinc el cervell tan lobotomitzat cap a l'ebre que he estat mig llibre pensant que les cases feia referència a les cases d'alcanar i clar, no em quadrava res geogràficament... HAHAHAHHAHA SAP GREU
September 15, 2019
Em sap greu però deixo aquesta lectura. Despres de les expectatives que tenia despres d'haver llegit els seus 2 llibres anteriors, aquest te poc ritme, no enganxa, descripcions llargues amb poc interès. Despres de llegir 70 pag, deixo la lectura.
December 31, 2021
Extraordinària lectura de la novel·la. Amè, apassionant, desgrana les emocions i sentiments d’uns germans que els uneix un passat. Emotiu, real, fantàstic en tota sentits. Dels llibres que recordaré.
January 19, 2020
Lectura amable
June 16, 2020
Tot i que de vegades costa seguir el fil pels continus flasbacks, una novel•la que retrata una família i un país. Les bones recomanacions dels amics han resultat exitoses. Molt recomanable.
July 1, 2020
Tira molt la història. ¿Com es diria en Català: “Page turner”? Però acaba resultant macabre.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Displaying 1 - 30 of 33 reviews