Carnada

by Pep Prieto

Una història d'amistat, sexe, acció.... i zombies.

En Pep i l'Andreu són periodistes i amics de tota la vida. Un bon dia reben l'encàrrec de recuperar una memòria USB que conté una informació molt comprometedora pel Govern. Resulta ser molt més que això: el que hi veuen demostra que Catalunya s'aboca a l'Apocalipsi. Ells, que mai s'han sentit part d'aquest món, ara voldran salvar-lo. Déu ens agafi confessats.

192 pages, Paperback

Published February 14, 2018

About the author

Pep Prieto Mir (Girona, 1976) és un periodista, escriptor i crític de cinema català. Escriu regularment al Diari de Girona, Revers i Inside Media. Parla de cinema i sèries de televisió a «El Món a RAC1», al programa «Àrtic», de Barcelona Televisió i al Cafè d'idees a La 2. És autor de les novel·les La disfressa de l'indigent (finalista del premi Just Manuel Casero), Mala premsa, La teoria de l'imbècil i Els Llunàtics, i del llibre de contes Castells Humans. El 2018 va publicar Carnada, on barreja política i zombies. Va escriure l'assaig sobre cinema i política “Poder absoluto”. De la mateixa col·lecció de ‘’Poder absoluto’’, també ha publicat ‘’Al filo del mañana’’. També és autor de la novel·la ‘’ El mal pare’’, a mig camí entre el gènere negre i el fantàstic, guardonada amb el Premi Imperdible 2021. La seva darrera novel·la és "La dona eterna", editada per Columna.

Reviews

[GҽɱɱαSM]

4.0*
Una novel·la de zombis desenfadada, trepidant i d'aquelles que pràcticament es llegeixen d'una sentada.

Amb un ritme que no dona gaire treva, Prieto juga amb els tòpics del gènere, però ho fa amb molta personalitat, combinant acció, humor i una bona dosi de crítica social i política. No se n'escapa gairebé ningú: ni la classe política ni nosaltres mateixos, amb les nostres contradiccions i peculiaritats. Tot plegat passat pel filtre de l'humor, la ironia i una mala llet considerable.

M'ho he passat especialment bé amb la quantitat de referències que apareixen al llarg de la novel·la. Cinema, música i cultura popular es van colant per la història amb molta naturalitat, i més d'una m'ha arrencat un somriure. També m'han fet especial gràcia les referències al context polític d'aquells anys, que vaig viure de prop i que Prieto passa pel seu particular filtre irreverent.

Una lectura àgil, divertida i amb més rerefons del que podria semblar a primera vista. Carnada no pretén reinventar els zombis, però sap jugar amb els tòpics, fer-te passar una molt bona estona i, de passada, deixar anar més d'una crítica ben esmolada.

[Daniel Genís Mas]

Una obra entretinguda i ben escrita, en la línia de 'L'any de la plaga' o 'El crit de les ultracoses'. El millor: la crítica política. El pitjor: possiblement l'excés de referències cinèfiles. En qualsevol cas, sembla que els gironins tenim alguna cosa personal en això de la fi del món ;-)

[Marc Pastor]

Simpàtica novel·la d'entreteniment pur, sense cap més ambició que explicar una història de zombies a Barcelona amb un mínim rerefons d'intriga política (molt, molt, molt mínim).
Plena de referències cinèfiles (algunes funcionen millor que unes altres) i escenes esbojarrades amb un sentit de l'humor entre poc i gens subtil, la novel·la de Pep Prieto busca divertir amb una narració extremadament oral (potser massa, vet aquí un dels defectes) i un llenguatge planer.
Això sí, es nota que el Pep s'ho ha passat bé projectant-s'hi (ai, aquestes fantasies sexuals...) i venjant-se de gent del món del periodisme polític.

[Edgar Cotes Argelich]

Molt divertit, malgrat que no soc el seu públic potencial, perquè hi ha algunes referències vuitanteres i noranteres que em perdo. M’ha recordat molt a l’esperit de pel·lis com Shaun of Dead i Zombieland, canyera i sense cap més pretensió que passar una bona estona. I això he fet.

[Eloi Puig]

Ressenya en català:

https://www.elkraken.com/Ressenyes_Ca...

Reseña en catsellà:

https://www.elkraken.com/Esp/C-esp/R-...

[Hatsuan]

Un llibre molt entretingut. No esperis coses serioses ni una novel·la per fer pensar, és per entretenir i fer riure. Res més. He rigut molt, m'ho he passat pipa llegint-lo i no demano res més.
Dos periodistes han de recuperar un USB i és clar, un cop ho fan passa el típic tòpic de totes les pel·lícules: la persona a qui li treuen l'USB mor i als protagonistes els carreguen el mort. A partir d'aquí passa tot de tòpics on no pots parar de riure: cauen muntanya avall i no es fereixen, les intenten matar unes quantes vegades i sobreviuen, etc.
Si a la parella de protagonistes sumem el pare qui a la mínima es despulla i fa comentaris obscens sense ser demanats, la cosa es completa. I tot per fugir d'una plaga on la gent es converteix en ja sabeu, allò que millor no dir i què comença per la lletra Z.
A més a més cada tñitol del capítol és el títol d'una pel·lícula.