La Fina ha aconseguit, per fi, el somni de la seva vida: obrir una perruqueria de barri. Passa les hores alegrement pentinant les clientes i xafardejant, i a casa la vida avança plàcidament al costat del Paco, el seu home, i els seus dos fills, l'Edgar i el Sebastià. Però la perruqueria, i la mirada del noi jove i musculat del calendari que té penjat a la paret, són només una porta que se li obre a un món inexplorat i terriblement atractiu: el món de la Fina més enllà del seu paper de mare i dona casada. La felicitat d'un pollastre a l'ast és un cant a la felicitat individual i a la rebel·lió tranquil·la contra una vida convencional, una oda a la descoberta d'un mateix i al plaer de la vida quotidiana unipersonal. Amb sentit de l'humor i molta tendresa cap als seus personatges, i un estil elegant i precís, Marta F. Soldado ha construït una novel·la commovedora i vital.
Un títol divertit, una editorial de la qual una es refia i un llibre curtet ideal per una setmana intensa. I així va arribar a les meves mans "La felicitat d'un pollastre a l'ast" del que, sincerament, no havia sentit a parlar.
La premissa: la quotidianitat i els dubtes d'una dona madura. El llibre per a mi va de més a menys. Comença fort i interessant. La Fina, per fi, té la seva pròpia perruqueria i una família plena de naturalitat. Però arriba l'estiu i -poder impulsada per uns veïns plens de vitalitat- decideix quedar-se a la ciutat treballant al seu negoci quan el marit i els nens van de vacances a l'apartament de la platja. Aquests dies en solitud canviaran la seva forma d'enfrontar-se al seu cos, desitjos, somnis, sexualitat i pors. Apareixen en joc la veïna, el venedor de pollastre a l'ast i alguna clienta que desitja arreglar-se el cabell. I poc més. Tot (o res) passa en pocs dies.
Malgrat aquest estil de llibres que no expliquen res més que la vida, i amb això n'hi ha prou, m'ha faltat alguna acció que fes que, a partir de la meitat del llibre, aquest em continués provocant interrogants. Al final és massa desendreçat i repetitiu.
Res en contra dels llibres estructurats en forma de fil de pensament, quan s'utilitza aquest format amb algun propòsit. No trobo que aquest llibre ho faci. Trobo que m'he passat la major part del temps confiant que tot el que ens estava explicant l'autora desembocaria en algun tipus de clímax, però el final m'ha deixat quasi enfadada perquè ha sigut absolutament indiferent.
Tot i que puc apreciar que està escrit amb delicadesa, genuïnament no entenc quin era l'objectiu de l'autora en escriure'l, perquè "una oda [...] al plaer de la vida quotidiana unipersonal" no m'ha semblat, considerant que la protagonista només fa que queixar-se de tot sense intentar canviar res.
--
L'autora ha vingut al club de lectura i m'ha agradat molt escoltar-la parlar-ne (el simbolisme del pollastre a l'ast definitivament no de m'havia acudit). Li donaré una altra oportunitat.
Vaig comprar aquest llibre després de llegir les primeres pàgines al web, que em van semblar molt ben escrites i lleugeres. Després hi va haver un moment en el que va començar a ser estrany i, tot i que és molt molt breu, no he aconseguit acabar-lo.
2a lectura del club de lectura de la biblioteca d'Olesa.
Ha vingut l'autora i ens ha explicat que en principi va escriure un conte curt, però que li va semblar que la Fina en mereixia més. També ens ha dit el perquè del títol: és una crítica al concepte "gallines felices" (les d'una granja?) que es va posar de moda fa uns anys per fer-nos creure que menjàvem més sa. També ens ha explicat que va deixar el final volgudament obert, perquè tornar a la rutina li semblava trist i acabar amb tot també.
No m'agrada l'estil d'escriptura tot seguit sense gairebé punts i a part. I no m'ha agradat la història. Potser al començament estava bé i em despertava curiositat, però des que la Fina es queda sola a casa que se m'ha fet més i més indiferent. Vèncer la rutina a través de les trucades a una rostisseria com a forma de rebel·lió contra una vida convencional? No m'ha commogut.
Normalment llegeixo llibres que sé que m’agradaran d’una manera o una altra, però de tant en tant hi ha històries que em deixen indiferent, i aquest ha sigut el cas amb “La felicitat d’un pollastre a l’ast”.
Aquest llibre, que no coneixia pas, parla sobre la cotidianitat, sobre tots aquells somnis que mai es fan realitat per culpa de la feina de cada dia.
La protagonista d’aquesta història es la Fina. La Fina té la seva pròpia perruqueria i està satisfeta amb la seva feina, però alhora està obssessionada per canviar les rajoles del terra, que són blanques, per unes que siguin grises per no haver de netejar tant tota l’estona.
A partir d’aquesta obssessió, la Fina es va adonant de mica en mica que no està del tot contenta amb la seva vida, i que aquest canvi que creu necessitar a la perruqueria no és més que una metàfora de tot el que vol canviar de la seva vida.
Crec que és una història interessant i que pot agradar molt a un públic molt concret de millenials que no estan del tot satisfets amb la seva feina o amb altres aspectes de la seva vida, com ha sigut el cas de la Fina, la protagonista, però aquest llibre no ha fet per mi.
Es llegeix molt ràpid i malgrat tot l’he gaudit, però després d’acabar-lo no el vaig sentir com un llibre que m’hagués marcat d’alguna manera.
Tot i així, és un llibre molt curt i pel que he vist d’altres companyes, és un llibre del qual es poden treure molts missatges i reflexions, així que no dubteu en llegir-lo si us crida mínimament l’atenció!
3,5 és la nota que hi posaria, si pogués. És lleuger i fa de bon llegir. M’agrada com escriu la Marta, i la barreja de realitat i onirisme. Sí que és veritat, però, que cap al final es fa repetitiu i desvaria excessivament. En resum: té alguna cosa que m’ha convençut i m’ha fet gaudir la lectura.
La felicitat d’un pollastre a l’ast fa gust d’exercici d’estil. D’exploració de personatge. D’especulació en format novel·la curta o pròleg llarg. Marta F. Soldado construeix un relat costumista i proper, que parteix de la quotidianitat més extrema, per anar desdibuixant-se, suaument, per donar pas a una successió d’anhels, inquietuds i fantasies que són tan inesperades com efímeres.
La Fina és la figura que centra la mirada de la Marta F. Soldado. Una perruquera dòcil, humil senzilla, que ha aconseguit fer realitat els seus somnis -dòcils, humils i senzills, també. Somnis estàndard de dona estàndard. Una feina estàndard. Una família estàndard. Una vida que ja està viscuda. Potser és l’ombra d’aquesta mort en vida, aquesta partitura ja tocada, d’aquesta novel·la ja està escrita, el que fa trontollar la Fina.
Quan la vida de la Fina trontolla, no ho fa de forma novel·lesca. No li passa res. No l’assalta cap revelació. Trontolla a partir d’unes esquerdes que ja hi eren. Com les que tots tenim. La Fina té desitjos castos i innocents, com el model del pòster que té penjat a la perruqueria. Com quan escolta en secret com follen els veïns de baix. Com la seva obsessió malaltissa amb les rajoles blanques de la perruqueria, que representen l’últim obstacle per poder declarar que ha arribat a assolir el 100% del seus desitjos vitals.
Llibre de febrer del Club Medusa. M'ha agradat la idea, però el llibre m'ha deixat una mica psè. És curt però al final tens ganes que s'acabi, perquè ja fa molta estona que s'arrossega la mateixa història.
Un libro bien escrito, sencillo y sin pretensiones. Me ha hecho recordar sensaciones de la infancia. Y ha sido un buen compañero antes de dormir. Bravo, Marta. (Cogido en la biblioteca)
Primer llibre que llegeixo de la meva nova biblioteca de confiança. Li vaig fer foto a la portada a la llibreria de l'Escala, així que el tenia a la llista de pendents. I la veritat és que m'alegra no haver-lo comprat sinó haver-lo tret en préstec. M'he mig obligat a acabar-lo perquè si us soc sincera, porto una ratxa de deixar llibres a mitges... Però aquest, aprofitant que és un llibre amb un to divertit i amb un ritme lleuger, he dit vinga, arriba fins al final. M'ha agradat el rerefons de la novel·la, la rutina diària de la Fina, la seva perruqueria, el pretext de quedar-se sola uns dies perquè el seu marit se'n va a passar uns dies a la platja amb els fills... però pel meu gust desvariava massa i em sobrava part del món de la imaginació (que és precisament l'encant que molts hi deuen trobar en aquesta obra).
Coincideixo amb les ressenyes que expliquen que l'història va de més a menys. Tenia moltes ganes d'acabar amb el llibre ja que s'abusa de les imaginacions i somnis de la protagonista, sobretot al final. Té un argument interessant però l'autora no l'ha sabut exprimir.
dues coses: 1. ara menjaria pollastre a l’ast 2. comença molt bé, però no hi ha cap point: a mesura que el llibre avança, es va desinflant. no està malament, però tampoc diria que és un llibre bo.