En Màrius es debat sense esma entre dos mons que l'habiten, on habita... Pres en la realitat estrangera d'un oasi de Tunísia, tornem a viure el seu estiu passat a Bagdad, al cor de l'Iraq de Saddam Hussein, durant la guerra amb l'Iran: les classes de castellà als diplomàtics iraquians que es comporten com nens; la vida quotidiana en una ciutat islàmica on el sotja el fantasma dels combats; les escapades als pobles kurds o a les runes d'una Mesopotàmia somiada... A l'oasi tunisià, però, ja no hi ha la Carme que l'acompanyà llavors; la seva presència en absència palesa les fissures d'una relació que es dibuixarà amb el frec del temps. "A la vora del pou" va més enllà del relat o de la reflexió: amb una prosa brillant, el poeta ens mena pels camins paral·lels i circulars de l'estranyament, el viatge i la memòria. Tot i el seu desig, Màrius mai no podrà viure i pensar com un home del desert, car ja ho digué el beduí: "L'estranger de l'altra banda del mar és diferent de mi perquè aixeca murs i parets, mentre jo duc amb els meus passos la cleda i la casa."
Una obra difícil de classificar en què es barregen, de vegades de forma magistral, dos moments narratius esquitxats de reflexions, pensaments i frescos d'una heterogènia societat en plena ebullició, contemplada des de la mirada d'una persona aliena, que en la seva mirada acaba alienant-se de la seva pròpia realitat.