Excerpt from Obres Poetiques de Jordi de Sant Jordi (Segles Xivè-Xvè)
En 1462 trobem un joan de Sant jordi, que podria esser succes sor den jordi, ocupar en l'escrivania del rei 1; degue esser afecte a la persona de joan II, perque als 4 de Desembre de 1468, desde Caragoca, aquest li fa donació dels béns de joan Bosch, mort sense successió i fill de Pere Bosch i Aldoncia, habitants de Castelló d'em puries En el document se li diu fidel escriva del rei. No sera de més fer remarcar, pera l cas de que una donació en terra emporda nesa puga esser font d'algun estudi sobre la familia del poeta, que de la devesa real de Torroella de Montgri sen deia devesa del Senyor de Sant jordi, i que en el poble de Sant jordi s'hi veu rastre de castell que podria haver donat nom a una familia senvorial en l'edat mitjana.
About the Publisher
Forgotten Books publishes hundreds of thousands of rare and classic books. Find more at www.forgottenbooks.com
This book is a reproduction of an important historical work. Forgotten Books uses state-of-the-art technology to digitally reconstruct the work, preserving the original format whilst repairing imperfections present in the aged copy. In rare cases, an imperfection in the original, such as a blemish or missing page, may be replicated in our edition. We do, however, repair the vast majority of imperfections successfully; any imperfections that remain are intentionally left to preserve the state of such historical works.
Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va nàixer al Regne de València al voltant del 1395 i el 1400. Morí a Ocaña (Toledo) el 18 de juny de 1424, després que hagués atorgat el seu darrer testament uns dies abans, el 12 de juny d'aquell any. Fill d'un esclau morisc alliberat, fou «un dels lírics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March». Amb altres moriscos alliberats prengué part en l'expedició naval a Sardenya i Còrsega l'any 1420, que partí dels Alfacs, i, en contrast amb ell, formaven part de famílies prestigioses. Tingué el càrrec palatí de cambrer reial i fruí de la protecció d'Alfons el Magnànim. Participà en l'acció de Calvi i en el setge de Bonifacio i, sempre al costat del monarca, entrà a Nàpols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan fou ocupada per Francesc I Sforza, i fou fet presoner, juntament amb molts altres cavallers catalans, valencians i aragonesos. En captivitat escriví el poema Presoner, en què palesa les seves angoixes i el seu enyorament per la vida sumptuosa cortesana i la seva confiança en una prompta alliberació per part del rei. Un cop alliberat, se'n tenen poques notícies. Morí a Ocaña, on ambaixadors de Joan II de Castella i d'Alfons el Magnànim, entre els quals hi era ell, s'entrevistaven per negociar l'alliberament de l'infant Enric d'Aragó.