La dama del glaç

by Rosa Fabregat

Rosa Fabregat i Armengol (Cervera, la Segarra, 1933) és una escriptora amb una àmplia obra poètica i una reconeguda producció com a novel·lista. La seva feina de narradora s'ha centrat de manera preferent en qüestions de frontera: el sacerdot de les dones o, com en el cas del díptic La dama del glaç (format per Embrió humà ultracongelat núm. F-77 i Pel camí de l'arbre de la vida) en la biogenètica. Amb el bagatge científic que li dóna la seva especialització farmacèutica al nostre país i en un laboratori d'investigació a Alemanya, Rosa Fabregat ha construït un complex escenari d'allò que ha de succeir l'any 2010 amb la confluència entre els avenços mèdics i la manipulació genètica. Tot això, presentat amb una estructura novel·lística rica i ben arrodonida.

396 pages, Paperback

Published January 17, 1997

About the author

Rosa Fabregat i Armengol, que signa com a Rosa Fabregat, (Cervera, La Segarra, 3 de febrer de 1933) és una escriptora de poesia, novel·les, contes, assajos i articles. És membre i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, del PEN Club i de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia.

Reviews

[Aran Solé Castillo · Rating 2 out of 5]

Aquest llibre no m'ha fet ni FRED ni calor, és força avorrit i no aporta gran cosa segons la meva opinió. Té històries de personatges paral·lels als quals encara estic buscant una relació o un sentit. Poc recomanable.

[Ferran d'Armengol · Rating 5 out of 5]

El títol és "La dama del glaç" i està editat per Pagès Editors dins la col·lecció "Lo marraco".

Malgrat està entrat que és la versió en anglès, és una revisió escrita en català, per la mateixa autora, dels dos llibres publicats quinze any abans, "Embrió humà ultracongelat num F-77" i "Pel camí de l'arbre de la vida".
Rosa Fabregat construeix un un complex escenari d'allò que creia havia de succeir l'any 2010 amb la confluència entre els avenços mèdics i la manipulació genètica. Tot això, presentat amb una estructura novel·lística rica i ben arrodonida.

[Carles · Rating 2 out of 5]

Descripcions exquisides, poètiques. La trama dels noms, els constants canvis d’escenari i personatges. M’ha agradat que fossin capítols curts. La primera part m’ha atrapat. La segona no tant.
M’ha sorprès que la intel·ligència sigui una característica heretada genèticament, així com la equiparació entre la donació d’òrgans per transplantament i donar embrions.