Nàufrags

by Prudenci Bertrana

«Estimat amic i li escric mogut del més viu entusiasme per felicitar-lo per la seva magistral novel·la Els nàufrags , que no he llegit fins ara fa pocs dies i que m’ha omplert d’admiració. És un treball de primer ordre. L’assumpte és interessantíssim i està tractat amb una delicadesa i una imparcialitat de ver observador, que no té prejudicis de secta i que sent i sap fer sentir pietat pel dolor humà. [...] L’estil és d’una harmonia plena d’inspiració. No hi ha cap capítol que no sia digne de ser llegit i rellegit i meditat. En fi, Bertrana, crec que la vostra novel·la, avui per avui, es la primera entre totes les del nostre us felicito amb tot el cor.» Carta de Joaquim Ruyra a Prudenci Bertrana (20/01/1908)

155 pages

First published January 1, 1907

About the author

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941). Escriptor modernista. Estudia el batxillerat a Girona i un curs d'enginyeria industrial a Barcelona, on s'instal·la definitivament el 1911 i on dirigeix L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Exerceix de periodista i de professor de pintura. També col·labora a El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya. Literàriament es desmarca de les modes de l'època. És conegut sobretot per la novel·la Josafat (1906), la primera de la seva producció en aquest gènere, i pel recull Proses bàrbares (1911), però publica els seus primers contes l'any 1903, considerats de gran qualitat. La producció contística de Bertrana té tres motius principals: el paisatge, els camperols i les bèsties. La seva obra novel·lística, estructurada des d'una observació minuciosa i detallada del món, parteix de l'experiència de la pròpia vida com a home i escriptor. És, però, en la trilogia Entre la terra i els núvols —integrada per L'hereu (1931), El vagabund (1933) i L'impenitent (1948)— on es reflecteix més el pòsit autobiogràfic, recollit al voltant de les frustracions personals, la més dolorosa de les quals és la mort de tres fills. Les memòries de la seva filla Aurora, que també es dedica a la literatura, contenen nombroses referències del seu pare.

Reviews

[Una pila de llibres · Rating 4 out of 5]

M'ha sorprès i agradat força el final i el gir que ha pres la narració. L'estil i el lèxic de Prudenci Bertrana és espectacular!

[Núria · Rating 3 out of 5]

La història de dos germans: ell es deixa arrossegar per l'entorn i acaba fent-se capellà, tot i que en realitat no té vocació, i ella per seguir al costat del seu germà es fa beata. Tot canvia quan ell s'adona que s'està enamorant de la seva cosina. Per mi la història d'amor important no és la que hi ha entre el capellà i la seva cosina, sinó entre el capellà i la seva germana. En tot cas, la novel·la té una primera part magnífica. El que passa és que jo m'esperava que hi hagués marro, així que un cop com a lectora descobreixo que no n'hi haurà la cosa es fa més feixuga. La novel·la té un desenvolupament del conflicte molt poc atrevit, molt convencional, molt conservador, molt decepcionant. Una llàstima, perquè la cosa prometia. El personatge de la cosina és tan perfecte que fa ràbia. I en general sempre es té la sensació que hi falta alguna cosa. Tot i això és una novel·la perfectament decadentista, que descriu de forma angoixant la corrupció del món urbà a la manera de principis del segle. Ara bé, sens dubte el millor de l'obra és la psicologia del protagonista, amb les seves contradiccions, el seu sentiment de culpa, la seva ràbia i la seva frustració.