Obra completa I

Vicent Andrés Estellés - Obra Completa #1

by Vicent Andrés Estellés

Aquesta Obra Completa -Nova edició, revisada- constitueix un nou projecte d'edició de l'obra estellesiana que conté estudis introductoris, un treball de reorganització cronològica de les obres i d'edició filològica dels poemes estellesians. En aquest primer volum s'apleguen les següents obres: Ciutat a cau d'orella, Donzell amarg, La nit, L'Hotel París, El monòleg, Testimoni d'Horaci, L'entreacte, La clau que obri tots els panys 

433 pages, Paperback

Published January 1, 2014

About the author

Vicent Andrés i Estellés (Burjassot, Horta Nord, 4 de setembre del 1924 - València, 27 de març del 1993) va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià, la seua llengua. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

***

Vicent Andrés Estellés fue un periodista y poeta español. Está considerado como uno de los principales renovadores de la poesía contemporánea en valenciano, con un papel similar al que tuvieron en otras épocas Ausiàs March y Joan Roís de Corella.

Reviews

[Jordi Just Alcaraz · Rating 4 out of 5]

«Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res més.
Jo tinc una Mort petita
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger».

De «Cançó de bressol».

[Pau · Rating 4 out of 5]

Hi ha el Coral Romput, i no és ni molt bo, però és allò de les cançons que et saps de memòria de fa temps, que tornen a sonar i les criadaries a pulmó com si s'hagués d'acabar el món.

[Eduardo Gregori · Rating 5 out of 5]

CANÇÓ DE BRESSOL

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no ncessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi s’en ve.
És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

[Ramon Monfort Chordà · Rating 2 out of 5]

Aquest primer volum de l'obra de Vicent Andrés Estellés recull la poesia escrita entre els anys 1952 i 1958. L'edició porta un prefaci de Vicent Salvador i Josep Murgades, a més d'una biografia literària escrita per Ferran Carbó.

Les primerenques obres d'Estellés, plenes de lloances que semblen forçades, no m'agraden. No és fins l'últim llibre d'aquest volum, que es diu "La clau que obri tots els panys", que hi trobe un salt de qualitat, on el poeta entén que utilitzant un llenguatge i expressions més quotidianes pot aconseguir una major profunditat literària. Sense abusar dels cultismes, encara que repetix algunes paraules que no em pareixen gens líriques, i amb l'ús de la toponímia com a recurs estilístic, Estellés enceta una poesia particular molt més propera i encertada.

[Alberto · Rating 3 out of 5]

Està bé, però encara no es reflexa tota la brillantor estesiana.