Qui són els lluitadors? Són les classes humils que treballen de sol a sol, són els infants que es balden a les fàbriques, són els obrers que somien utopies i s’enfronten a la desigualtat amb la força del seu treball. I són també, potser, els empresaris capaços d’alçar un niu de fàbriques penjades dels barrancs, d’edificar mansions sumptuoses i de crear autèntics emporis a costa dels explotats.
Està bé. La veritat que la història és entretinguda i conéixer l’escenari en què es desenvolupa la novel·la és un avantatge. N’hi ha parts que m’han agradat bastant i d’altres que se m’han fet més pesades. Però és una bona lectora, que explica una part de la nostra història que no podem oblidar. Ara, els meus alumnes de tercer de l’ESO no sé que n’opinaran…
El desastre de la Guerra Civil vist des de la perspectiva d'unes persones d'Alcoi
Comence dient que Alcoi, el poble on transcorre la major part d'esta novel·la, i els seus carrers són un escenari conegut per mi, i potser açò condicione la meua opinió. Conec els edificis que s'anomenen, situe les seues fonts, i sobretot, sent com meua part de la seua història.
Pel que fa als diàlegs, en moltes ocasions els he vist poc realistes: o molt carregats de refranys i frases fetes, de vegades repetitives, o molt poc. Unes voltes semblava estar llegint literalment un llibre de les dites d'Alcoi i de la Mariola i unes altres pareixia una enciclopèdia. La figura del narrador també està un poc difusa ja que, tot i ser extern en tercera persona, en alguns moments opinava més que certs personatges.
Com a última cosa que no m'ha acabat de convéncer, diré que ho he notat un poc descompensat. La primera part, sobre la vida d'Estrella, la protagonista, i el seu creixement a Alcoi, els estudis, les primeres faenes, té els personatges molt desenvolupats, les relacions, la vida quotidiana. La segona part, amb les guerres (la Civil Espanyola i la Segona Mundial), és molt més superficial. Em dona la sensació que se li han dedicat massa poques pàgines a este període, i que no s'ha aprofundit excessivament en els personatges i l'autor s'ha quedat massa en els fets. Per això la primera part m'ha agradat molt més.
La part positiva, però, guanya tot el que he dit. Podria resumir-la en què esta novel·la m'ha ensenyat o, si més no, m'ha recordat la nostra història. No sé quin valor se li podria donar al llibre fora de les fronteres valencianes, o les espanyoles, o les europees, però a dins, a la Mariola, jo li'n done molt.
Recordar la història fa que no es repetisca. Recordar el que es va patir en la nostra Guerra Civil, els exilis de tantes persones potser és util en el temps que ara corren.
Una història dels "sense nom" en els manuals a l'ús. Treballadors i treballadores, gent humil, que hagueren de lluitar en múltiples fronts, per la dignitat, pels drets laborals i polítics, contra el feixisme... El marc de referència, Alcoi, segle XX.