Cuestión de amor propio

by Carme Riera

«Jo, per contra, pertany a una classe de dones, espècimens clarament a extingir, que són incapaces d’entrar en uns altres braços sense estar enamorades». Amb aquestes paraules, Àngela, una dona a punt de passar la frontera dels cinquanta, es confessa culpable d’haver caigut en el parany teixit per la seva pròpia fragilitat. El regust amarg, barreja de sentiment de ridícul i de desencís, marca la pauta d’una reflexió lúcida sobre un episodi amorós viscut amb precipitació apassionada, alimentada, únicament, per paraules tendres i afalacs embolicats en paper de cel•lofana. Ara, ferits tant ella com l’amant per allò que consideren una «qüestió d’amor propi», es veuen abocats a un joc agre, amb intercanvi de cops baixos, en què la personalitat de tots dos es posa en evidència. Carme Riera aprofita l’ocasió per desmantellar la visió idealitzada que sovint es té de certs cercles literaris –un complex entramat de congressos, premis, trobades i fundacions pretensiosos– i hi contraposa la realitat mesquina dels personatges de cartó pedra que els nodreixen.

Genres: Spanish Literature

88 pages, Paperback

First published January 1, 1987

About the author

Carme Riera pasó su infancia y adolescencia en Palma de Mallorca, hasta que en 1965 se fue a estudiar filología en la Universidad Autónoma de Barcelona, por la que se licenció en 1970. Después se convirtió en catedrática de literatura española de su alma máter; es especialista en el siglo de oro y dirige también talleres de escritura.
Publicó su primer libro, la recopilación de cuentos Te deix, amor, la mar com a penyora, en 1975 (el relato que le da título había ganado, en 1974 el premio Recull), seguido dos años después por otro del mismo género; su primera novela, Una primavera per a Domenico Guarini, recibió el Premio Prudenci Bertrana 1980 y salió a la venta al año siguiente.
Riera dice que escribe sus novelas y relatos en catalán (o mallorquín), y luego no los traduce sino que hace nuevas versiones en castellano; sin embargo, los ensayos los escribe en español.1
En abril de 2012 fue elegida miembro de número de la Real Academia Española, donde pasó a ocupar la silla n.2
Riera ha recibido numerosos premios por sus obras, que han sido traducidas a una decena de idiomas. Ha colaborado con diversas publicaciones, como el diario El País o las revistas Quimera y Serra d'Or, entre otras.

Reviews

[Paula Cebollada Rica · Rating 3 out of 5]

Història (d'amor?) plena de males gestions, molta manipulació i zero responsabilitat afectiva. Tothom s'hi trobarà en algun paràgraf. Llibre lleugeret.

[Laia Ruiz · Rating 3 out of 5]

"Les primeres quaranta-vuit hores després de la seva partida vaig passar-les vetllant vora el telèfon. La meva confiança en ell era tan ferma que només podia interpretar el seu silenci suposant que havia tengut un accident o una malaltia sobtada".

Un llibre molt curtet -per això li he posat 3 estrelles de 5- però molt interessant. Tot el relat és una carta que escriu la protagonista explicant un amor no correspost, on és utilitzada i enganyada per un fi pervers. M'agrada molt com descriu els seus sentiments perquè ho fa a través de cites de clàssics i al final el que extreus de tot és que mai pots confiar en un home.

[Jana Ribas · Rating 4 out of 5]

" I ja que estic agenollada enfront de la reixa — aquell immens colador vertical que filtrava les culpes i les
penitències— afegiré que tota la meva vida he desitjat que algú em digués petita mentre m'abraçava, encara que els meus principis feministes se n'anessin en orris per haver acceptat allò que em semblava una degradació: esser disminuida, infantiltzada, quasi cosificada."

[tx · Rating 1 out of 5]

ZERO stars, not one!
Not that it should matter, I tried reading the German translation, "Selbstsüchtige Liebe".
Gave up on page 3.
Self indulgent navel gazing blather. UGH!

[Carlos Catena Cózar · Rating 3 out of 5]

Un librito para acompañarte en el odio al ex a pesar de las incongruencias de la trama.

[Eva · Rating 4 out of 5]

En un cercle cultural i literari d'àmbit nacional, una escriptora que ha entrat a l'edat "madura" i que creia haver deixat enrera les seves possibilitats d'atraure un home, cau en el parany seductor d'un escriptor que l'afalaga al màxim. Carme Riera utilitza un llenguatge molt clar i, a la vegada, bell, en aquesta carta que la protagonista escriu a una amiga explicat-li el que li ha passat i posant-la en sobreavís, alhora que li demana un favor en forma de venjança.

[Cristina MM · Rating 2 out of 5]

Me ha decepcionado un poco ya que esperaba una historia mucho más potente. Ángela escribe una carta a una amiga donde le cuenta su última tragedia amorosa; estamos ante un claro ejemplo de "ghosting" al que se le suma lo cursi, dramática, leída y culta que es, así que imagínate la retahíla de palabras rimbombantes.
Para lectura entre libros muy extensos está bien pero poco más.

[Francesc RC · Rating 4 out of 5]

m’ha agradat molt. Una història de desamor escrita en primera persona i en forma d’epistola. En qualque moment tots hem estat n’Àngela (homes...) i la presentació psicològica que en fa l’autora és tendre i molt acurada.
Quan he acabat el llibre, he estimat n’Àngela i m’han vingut ganes de passar una nit amb ella fumant xigarretes i escoltant música.

[Nico · Rating 3 out of 5]

3,5/5

[Patricia Izquierdo Torres · Rating 4 out of 5]

Llibre curtet i lleuger. L'elegància amb què explica aquest desamor m’ha atrapat per complet.

[Joana Pérez · Rating 5 out of 5]

com ens agrada el que ens encanta

[Alba · Rating 2 out of 5]

Lo que esta bien de este libro, es solo la forma en la que esta escrita. Este libro es una declaración de una mujer ardida y dolida, solo que la diferencia y lo que lo hace "interesante" es que ella es una mujer madura de (creo) cerca de 40 años. Usada por un tipo que ella adora, se rehúsa la mitad del libro a aceptar que el la haya engañado, porque solo la engaña en las primeras 6 hojas. Todo el resto es una serie de lamentaciones y al final un plan de venganza urdido a costa de la amiga a quien no se ha dignado a contactar en un año, pero que como es tan buena amiga, seguro que acepta hacerlo sin que le importe nada más porque ¡es su amiga!
Espero que se note mi sarcasmo.
Como ya mencione, lo único que me gustó fue la manera en que es escrita y hasta Ingrid, la amiga complaciente y nada resentida, porque, a mi parecer, la historia queda muy por detrás de las habilidades de Carmen Riera.

[Yolanda (dinsunllibre) · Rating 4 out of 5]

Fragments:

«No hauria imaginat que guardassis tanta passió empresonada dins el teu cor de cristall.»

«[...] com si tota la tristesa del món vengués també, sense pressa, a fusionar-se amb la meva.»

Opinió:

Carme Riera en aquesta breu història epistolar escrita en primera persona, ens explica una història de desamor, la de l'Àngela, que ha estat utilitzada per part d'un home que tenia un fi, si més no, poc ètic.

En una novel·la tan breu, l'autora ha estat capaç de plasmar d'una manera brillant els sentiments de la protagonista. A més, la construcció del personatge de l'Àngela és una meravella.

Com podeu veure és un llibre molt breu, no arriba a les 100 pàgines i és perfecte per llegir-lo d'una tirada en menys d'una hora. Personalment, me va agradar bastant. Era el primer llibre de l'autora que llegia i ja en tenc un altre a la pila de pendents que m'espera. I voltros, heu llegit a na Carme Riera?

[Andrew · Rating 2 out of 5]

A vaguely interesting look at identity through the perspective of a bitter woman writing a letter about a failed affair. It wasn't the most amazing thing I've ever read, but it was pretty good. The writing itself was good. It also gave an interesting look at the selfishness and tragedy and pain involved in sexual sin. So...yeah, I'd say it's worth a read.

[Clara · Rating 2 out of 5]

Es un libro entretenido y se lee rápido, pero no me ha terminado de gustar la forma en que está escrito. Es quizás un poco rimbombante. El inicio es prometedor pero se va desinflando. Como lectura rápida está bien.

[Andrea · Rating 3 out of 5]

L'estil de Carme Riera mai em decep, sempre aconsegueix que la història funcione per molt estranya que siga. La seua escriptura sempre m'atrau. En aquest cas m'ha fallat la història en si. No m'ha semblat massa interessant. Sí que m'ha agradat que se centrara en el món de la literatura i de com aquesta beu directament de la realitat, però així i tot, no m'ha acabat d'enganxar.