Breu història del nacionalisme espanyol: De la Constitució de 1812 a la prohibició del 9N

by Francesc Puigpelat

Premi d'Assaig Irla 2016

Quan es parla de nacionalisme, els focus mediàtics es dirigeixen només cap al País Basc o Catalunya. Però, què hi ha del nacionalisme espanyol? Arreu de l’Estat no costa gaire trobar qui defensa que ni existeix, ni ha existit. I és que l’espanyol és un nacionalisme sense mirall, que no és capaç de mirar-se a la cara i de reconèixer- se com a tal. De manera que, per a bona part dels espanyols, els nacionalistes sempre són «els altres».
Per desmuntar aquestes construccions ideològiques, Francesc Puigpelat desplega un relat assagístic sobre com s’ha creat i desenvolupat el nacionalisme espanyol. N’estableix els primers antecedents en el mític Don Pelayo i repassa exhaustivament les manifestacions nacionalistes espanyoles dels dos darrers segles, que arrenquen en la Constitució de 1812, passen pel desastre del 98, la República i el franquisme, i arriben a l’actualitat.
Per a Puigpelat el nacionalisme espanyol és una ideologia essencialment acrítica, fossilitzada i idèntica a ella mateixa des dels seus orígens, fonamentada en el caràcter monolític i no plural de la nació espanyola.

Francesc Puigpelat: Nascut a Balaguer el 1959, és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els quals destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013, premi Ciutat d’Alzira), Faust, el Terrorista (2010), La segona mort de Jesús de Natzaret (2008), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). En literatura infantil i juvenil, és autor de La nena que es va convertir en mòbil (premi Folch i Torres, 2015), Romeo i Julieta (Segona part) (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May.

137 pages, Kindle Edition

Published September 6, 2016

About the author

Francesc Puigpelat i Valls (Balaguer, 25 de novembre de 1959) és un escriptor i periodista català. Es va llicenciar en Filosofia l'any 1982 a la Universitat de Barcelona. Col·labora habitualment amb el diari Avui i altres mitjans de comunicació escrita. És membre adherit de la Fundació Catalunya Oberta.

Reviews

[Pavitx · Rating 4 out of 5]

Amè i divertit per moments, encerta bastant en l'anàlisi. L'advertiment del final s'ha complert (el llibre fou escrit al 2016, arriba fins al referèndum del 9 de novembre del 2014).
El pròleg d'Enric Marín i Otto contradiu una de les tesis del llibre, que el nacionalisme espanyol, el no-nacionalisme, comença amb la constitució de 1812; segons el prologuista comença abans, el comte duc d'Olivares ja era nacionalista per a ell, si no per a l'autor.
L'autor, Francesc Puigpelat, novel·lista i articulista de l'Avui, és filòsof de formació, i el prologuista és periodista.

[marta · Rating 4 out of 5]

Assaig històric amè i sorneguer sobre el prenacionalisme i el nacionalisme espanyol. L’autor encerta en les seves prediccions (el llibre va ser escrit el 2016) i parla sobre èpoques i personatges importants anteriors al període franquista, cosa que m’ha agradat molt. Tot i això, he trobat a faltar cites bibliogràfiques i peus de pàgina que dotessin el text de més solidesa.

En conclusió, és un bon llibre per entendre el punt de vista castellanocèntric de la majoria d’espanyols i per aprendre a no caure en els mites històrics que aquests utilitzen en els seus arguments.

[Jordi Sellarès · Rating 3 out of 5]

He trobat força interessant l'anàlisi (amè i força sorneguer) sobre la història del pensament polític espanyol dels segles XIX i XX, tot i que he trobat a faltar cites bibliogràfiques o notes al peu que donessin més solidesa. Recomanable com a porta d'entrada poc acadèmica al tema, tot i que no deixa de ser un relat una mica tendenciós parlant d'altres tendenciosos. No m'ha agradat que un dels personatges més ben parats d'aquest llibre sigui, precisament, Francesc Cambó. Qüestió de gustos...