Tove Ditlevsen var en dansk forfatter, som hentede inspiration i sit eget liv som kvinde. I sin digtning og som yndet brevkasseredaktør i Familie Journalen udfoldede hun en dyb psykologisk indsigt i moderne kvinders splittede liv. Hendes evne til at udtrykke sammensatte følelser i et enkelt og smukt sprog fik betydning for flere generationer af læsere.
No deu ser fàcil traduir poemes del danés al català-valencià. La musicalitat de les dues llengües deu ser molt distinta. Però Encarna Sant-Celoni i Anne Marie Dinesen ens van regalar una selecció de poemes de l'escriptora delicada Tove Ditlevsen. El van editar el 1994 en la col·lecció de poesia de la Institució Alfons el Magnànim que aleshores dirigia el poeta Marc Granell i que ara dirigeix el també poeta Vicent Berenguer.
Són vint-i-un poemes i cinc aforismes com a regal, com a reclam, per a seguir interessant-se per aquesta escriptora de contes, novel·les, poesia i memòries que acabaria suïcidant-se. Com va escriure Ditlevsen...
però érem mortals, i el moment s'evaporà. Ara jau i lluu com pedres voreta mar.
Tenim una joieta traduïda a l'abast de tothom. Espere que traduïsquen nous llibres d'ella.