Un crim horrible trasbalsa la vida d'una petita ciutat de comarques, endormiscada tot l'hivern sota el bany maria de la boira. Feliciano Moran, diputat conservador del parlament de Catalunya, apareix escanyat al darrer seient del cotxe de línia. Com que l'autocar va per l'autopista i no fa parades, tots els ocupants, una dotzena de viatgers, són sospitosos d'assassinat. La senyora que va al metge de Barcelona, el pagès que viu de les subvencions de Brussel·les, el turista oriental seguidor d'una perillosa secta, la botiguera del carrer major, l'estudiant independentista i la seva novieta, el xicot africà que emblanquina els pisos dels blancs..., tots semblen tenir, d'entrada, prou motius per carregar-se el polític. L'abominable crim d'Alsina Graells és una història intrigant i rocambolesca, escrita amb fina ironia i plena de personatges memorables.
Josep Coll i Martí (Pessonada, 16 d'octubre de 1949), més conegut com a Pep Coll, és un escriptor català. Autor prolífic, ha conreat tots els gèneres literaris i, àdhuc, periodístics (col·labora amb els diaris Segre, El Periódico i la revista Descobrir Catalunya). El seu món vital i literari són els Pirineus, que ha convertit en un univers llegendari. Ha estat traduït al castellà i a l'èuskar. A més d'escriptor, ha estat professor de llengua i literatura catalanes, i és un gran amant de la muntanya.
Del Pep Coll ja m'havia llegit la més recent "Dos taüts negres i dos de blancs", on desgrana un horrible crim rural comès a l'alta muntanya lleidatana tal com si es tractés d'aquella obra mestra del Capote anomenada "A sang freda". En aquest "Abominable crim de l'Alsina Graells", ens conta una història molt més lleugera, farcida d'humor, diferents policies enfrontades (Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional) i el clàssic crim d'habitació tancada (en aquest cas, d'autocar tancat) amb un bon grapat de sospitosos, inclosos immigrants il·legals, independentistes combatius, senyores d'ordre i membres de sectes asiàtiques de noms impossibles. Un petit divertimento d'un més que notable escriptor català. És senzill, es llegeix en dues tardes i no fa cap mal.
Una història entretinguda en què pots jugar a esbrinar qui és l'assassí. A més, amb aquesta lectura he ampliat el meu vocabulari amb paraules pròpies de les comarques de Ponent com astrolicar, atalaiar... Llegir amb el diccionari al costat sempre és un plaer.
Canvi total d'estil el que en Pep Coll fa en aquesta novel·leta, que és una combinació de sàtira, de caràcter més aviat polític, i de novel·la de crims a l'Agatha Christie. El resultat és curiós, sense ser una cosa del tot reeixida. És entretinguda i es llegeix bé, fàcil. L'ús de moltes tornades del català lleidatà li dona un interès afegit.
És entretingut i està força ben escrit. Però l'humor i la sàtira cauen una mica massa fàcilment en tòpics sexistes/racistes. Però vaja, que ha estat escrit en una altra època. Està bé per passar l'estona al cap i a la fi.
El llibre és satíric i ràpid, però no té cap tipus de profunditat. El fil narratiu és quasi innexistent. A mi se m'ha fet una mica feixuc i poc interessant. De totes maneres, he rigut força i m'ha resultat graciós veure les referències a la meva terra.
Una novel·la que és un petit divertimento lleuger, amb un estil humorístic, on s'inclouen un estol de personatges portats a l'extrem i fins i tot ridículs que ajuden a la sàtira de l'obra. La trama és la típica d'un misteri de cambra tancada: un assassinat en un autocar tancat i una barreja de sospitosos diversos, incloent-hi immigrants il·legals, independentistes, senyores d'ordre i membres de sectes asiàtiques. La història és entretinguda i permet anar elucubrant la resolució del misteri. En definitiva, és una bona opció si es busca una lectura entretinguda, amb misteri i sàtira. Cal, però, entendre en l'època en què està escrita, ja que apareixen alguns tòpics sexistes o racistes. I en algunes ocasions ridiculitza les trifulques entre cossos policials i els interessos polítics per donar un toc d'humor i has d'entrar en aquest tipus de sàtira per exageració.
** Història lleugera i força humor. Un autocar , un mort i molts sospitosos. Les peculiaritats dels personatges enriqueixen la lectura però no és pas el millor llibre d'en Pep Coll que he llegit. Ni fu ni fa 🙄.