Animals destructors de lleis

by Ricard Salvat

Durant la dècada de 1950, un jove català anomenat Sandre viu de dispesa en una ciutat alemanya a casa d’un matrimoni jove, Inge i Volker. Sandre es paga la universitat treballant en una fàbrica on coneix obrers immigrants com ell; són els anys del “miracle alemany”. L’amistat de Sandre amb grups diferents de jovent alemany i estranger, el temor d’una Guerra Freda que destruiria definitivament el món i la percepció d’una societat molt més lliure que la que ell ha conegut a Catalunya són els eixos narratius que ens situen en una Europa que vol oblidar l’horror del seu passat més recent i malda per reconstruir-se completament.

Aquesta novel·la de Ricard Salvat va ser l’obra guanyadora del Premi Joanot Martorell (antic Premi Sant Jordi) de l’any 1959. La present edició commemora el 50 aniversari de l’atorgament d’aquell importantíssim premi de les lletres catalanes, el jurat del qual va ser format per Carles Soldevila, Salvador Espriu, Joan Fuster, Rafael Tarsis i Maria Aurèlia Capmany.

216 pages, Hardcover

First published January 1, 1959

About the author

Ricard Salvat (Tortosa, 1934 - Barcelona, 2009). Director teatral, escriptor i catedràtic d'Arts Escèniques de la Universitat de Barcelona. És un dels grans renovadors teatrals de Catalunya de la segona meitat del segle XX. A més de ser impulsor del teatre universitari independent, el 1957 crea, amb Miquel Porter i Helena Estellés, el grup Teatre Viu, que interpreta monòlegs i peces improvisades a la manera de la commedia dell'arte. El 1960 funda, amb Maria Aurèlia Capmany, l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que esdevé un lloc de referència en la formació teatral. Amb la Companyia Adrià Gual estrena obres dels grans autors estrangers i catalans com La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht, Insults al públic, de Peter Handke, o l’emblemàtica Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu i amb dramatúrgia del mateix Salvat. Una part de la seva extensa carrera de director es realitza a l'estranger amb estrenes, entre altres, de Yerma (1980), de García Lorca, a la R.F. d'Alemanya, Noche de guerra en el museo del Prado (1973), de Rafael Alberti, a Roma, o La tragèdia de l'home (1994), d'Imre Madách, al Teatre Nacional de Budapest. Entre 1977 i 1986 dirigeix el Festival Internacional de Teatre de Sitges i, entre 2004 i 2006, a Tortosa, el Festival Entre Cultures. En aquesta etapa són remarcables les estrenes de Les bacants, d'Eurípides (1980), Urfaust (1983), de Goethe, i l'òpera Èdip i Jocasta (1986), de Josep Soler, al Gran Teatre del Liceu. El 2008 porta a escena l'obra de Mercè Rodoreda, Un dia. Mirall trencat. En l'àmbit universitari, des de la seva càtedra d'Arts Escèniques, crea l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral i dirigeix la revista Assaig de Teatre. Participa en diversos congressos, simposis i debats teatrals i col·labora en la premsa diària i en revistes especialitzades en el món de l'espectacle. A més de monografies sobre dramaturgs i teatrologia en general, és autor de l'obra, en dos volums, Una mirada al teatre modern i contemporani (2010), que amplia i revisa una edició anterior. Com a creador literari cal destacar la seva novel·la Animals destructors de lleis (1961) i les peces de teatre document Adrià Gual i la seva època (1972) i Salvat Papasseit i la seva època (1981).

Photo credit © Fundació Ricard Salvat

Reviews

[Josep Mitjavila · Rating 4 out of 5]

Quin català més ben escrit.