Tots els contes

by Ramón Vinyes

Va ser necessari el "rescat commovedor", en paraules de Jacques Gilard, que García Márquez va fer de Ramon Vinyes a "Cent anys de solitud", perquè tornéssim a recordar-nos de la seva obra i de la gran tasca cultural duta a terme a Catalunya, i també a Colòmbia.

Tot i la lenta reivindicació iniciada a partir dels anys vuitanta, amb l'edició d'alguns dels seus títols, som lluny encara de poder situar equànimament, dins la nostra literatura, l'obra ingent d'aquest home de lletres complet que fou Ramon Vinyes.

Escriptor i periodista, narrador i poeta, sobretot autor teatral, la seva obra crítica, els seus diaris íntims i la major part de la seva producció dramàtica resten inèdits encara sobretot en català. Quan és, precisament, en la nostra llengua, i amb la seva inconfusible cal·ligrafia de tinta violeta, que va ser escrita la totalitat de la seva obra creativa, amb l'excepció del relat "Un caballo en la alcoba", inclòs també en el present volum.
Amb la publicació ara en un únic llibre d'aquests magnífics contes, precursos del "realisme màgic" - que foren aplegats anteriorment en els reculls "A la boca dels núvols" i "Entre sambes i bananes" - esperem contribuir al ple reconeixement, a casa nostra, del "savi català".

266 pages, Paperback

First published March 1, 2000

About the author

Ramon Vinyes (Berga, 1882 - Barcelona, 1952). Dramaturg, narrador, poeta, periodista, crític i editor. La seva vida transcorre entre Barcelona i Barranquilla, Colòmbia. A Colòmbia es considera una figura essencial en el desenvolupament cultural del país, per la seva labor de dinamització cultural, principalment al capdavant de la revista Voces (1917-1920). Reuneix al seu voltant figures tan importants com Julio Gómez de Castro, León de Grieff, Vicente Huidobro, Germán Vargas i Gabriel García Márquez, que l'homenatja en la seva novel·la Cien años de soledad on apareix amb el nom de "sabio catalán", "el hombre que lo había leído todo". A Catalunya estrena una vintena d'obres teatrals, com ara Al florir els pomers (1910), Qui no és amb mi... (1929), Peter's Bar (1930) i Comiats a trenc d'alba (1938), i publica el recull de prosa poètica L'ardenta cavalcada (1909). Es manté molt actiu com a crític, teoritzador i polemista teatral, i defensa un teatre modern i compromès amb el seu temps. Col·labora en els principals diaris de Barcelona, on publica crítica literària, narracions i poemes propis. També publica, a Mèxic, el recull de narrativa breu A la boca dels núvols (1946). Després de la seva mort i durant molts anys, és pràcticament ignorat a Catalunya, al contrari que a Colòmbia, on sempre ha gaudit de reconeixement. Només a partir de la tasca de crítica i divulgació d'alguns estudiosos, i de la celebració del centenari del seu naixement a Berga, rep l'interès i el reconeixement que es mereix. A partir de finals de la dècada de 1980 s'edita, en molts casos per primera vegada, la seva obra, i diversos crítics n'elaboren interessants estudis que situen, finalment, el seu nom dins la història de la literatura catalana.

Photo credit © Fons Ramon Vinyes