En Bonaventura Giner, indiano retornat de Cuba el 1898, sestableix a les terres de la seva infància i posa en marxa un pla per convertir l antic mas familiar en el centre d un veritable imperi vinícola al Penedès. A través de les vides de tres generacions dels Giner, dels seus amors clandestins, els odis fraternals i els assassinats sense resoldre, Temps de família va teixint una trama tan atractiva i enlluernadora com els camps de vinyes que protagonitzen aquesta nissaga. Un retrat fidel d'un temps i d'un país, una novel·la que retrata uns homes i unes dones que van lluitar per refer unes terres devastades per la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX i que van encetar el segle XX en un món rural en plena transformació.
Tània Juste i Aranda (Barcelona, 1972) és una escriptora catalana de novel·les històriques. Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, actualment viu a Sant Cugat del Vallès. L'any 2009 va publicar la seva primera novel·la, A flor de pell, situada a la Barcelona dels anys vint, en plena dictadura de Primo de Rivera. El 2012 publica amb Columna Els anys robats, un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil. L'hospital dels pobres és la seva tercera novel·la publicada, aquesta vegada ambientada en els primers anys del segle xx durant la construcció de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Compagina l'escriptura amb feines de traducció al català i al castellà, així com col·laboracions en llibres col·lectius. També ha participat en l'antologia Veus de la nova narrativa catalana (Empúries 2010), com a autora i com a traductora. L'any 2015 guanya el Premi Néstor Luján per la novel·la Temps de família i el 2021 el Premi Prudenci Bertrana per la novel·la Amor a l’art.
Es la segunda novela que leo de esta autora y también se ha llevado cinco estrellas como la primera. Tendré que leer el hospital de los pobres que es la más conocida. Seguro que también quedaré encantada.
"Temps de família", de Tània Juste, narra la història de la família Giner a través de tres generacions. Les vivències de les dones i homes que protagonitzen la història ens transporten a moments cabdals de la història de Catalunya, com la plaga de la fil.loxera a finals del segle XIX, la Guerra Civil i la transformació del món rural. Una història on no hi falta ni hi sobra res: emocions, venjança, superació, amor, relacions familars convulses... Una gran obra!
P.D. : em declaro fan absoluta de la Violeta Giner! 💜
Es una historia ambientada en Barcelona,una historia de una familia qué tiene un viñedo. Tiene dos líneas temporales y está bien escrito. Me ha gustado la historia pero tiene algunos "peros" entre ellos,creo que le faltan páginas,me hubiera gustado más desarrollo personal de todos los personajes principales, más interacción entre ellos,más diálogos,conocerlos más en profundidad , qué hubieran tenido más experiencias,poder sentir más empatía por los personajes. Es una historia qué pudo ser y no fue,tiene mucho potencial cómo la ambientación,en esas viñas,en esa Barcelona de posguerra, también a Ventura,un hombre hecho a sí mismo, que me hubiera encantado conocer más. Está bien la historia,es muy ligero, fácil de leer,es entretenida pero me esperaba más.
Una molt bona novel·la. Lectura fàcil, personatges ben perfilats i sense excés de descripcions prescindibles. Una història que podria ser perfectament real a moltes de les famílies viticultores/vinicultores del Penedès. L’autora juga bé amb els moments del present i del passat. Narrativa fresca. M’ha agradat!