L’any 1936, entre els jugadors de raspall de la Safor, Pepe el Carinyo de Rafelcofer era un dels grans. Amb la Guerra Civil, i després d’una partida tràgica, el joc s’acabaria per a ell, però la seua llegenda es va fer més i més insistent. Relacionat amb els maquis, sobrevivint d’amagat, jugant al gat i la rata amb la Guàrdia Civil, aquell home valent i bo es va convertir en un heroi popular, en l’últim roder valencià. Víctor Labrado recupera en aquesta obra, guardonada amb el Premi Enric Valor de Novel·la, el mite d’un personatge admirat pel poble. Partint de la documentació disponible, sense concessions a la ficció, reconstrueix la història d’aquell home –alt, prim i ben tallat– que el pas dels anys ha anat silenciant. Amenaçat per l’esquerra primer i perseguit per la dreta després, Pepe el Carinyo és el símbol d’un món que s’acaba i de la partida que tants valencians van perdre ofegats entre dos bàndols.
L'obra recull la història de Carinyo, pilotari i roder de les comarques centrals valencianes durant la guerra civil i postguerra. D'un valor elevadíssim perquè recull i guarda per a la història un relat de vida que corria el perill de perdre's al mateix ritme que les vides dels qui el conegueren de primera mà.
Carinyo fou un personatge mític, tràgic i heroic per a molts xiquets de l'època. Aquest llibre en ressegueix les passes. Des dels primers moments com a pilotari, a l'època de la guerra al si del bàndol roig del poble i finalment l'època de roder després de fugar-se del camp de treballs forçats. Paral•lelament a la història, a més, hi trobem un relat amb una llengua amarada del parlar de la Safor i també una descripció de llocs i personatges de la comarca que el fan íntim per als lectors saforencs.
L'obra també literaturitza la vida dels trinquet de l'època, amb jugadors mítics com el mateix Carinyo, els germans Poma i Tòfol d'Oliva, Carlets de Piles...
Són molts doncs els motius històrics, narratologics, lingüístics, sociològics i esportius per acostar-se a la lectura de "No mataràs", una obra que a més de tots ells preserva la memòria de Pepe, el Carinyo, de Rafelcofer.
Una novela, casi a modo documental, en la que se recogen decenas de testimonios e interpretan muchos personajes reales para reconstruir la figura de Pepe el Carinyo y sus últimos años como pelotari, miliciano y maqui. Una figura que logra la simpatía y admiración de un pueblo, oprimido y asustado por los devenires de la postguerra.
La figura del narrador adopta un ritmo casi oral, con los diálogos resumidos pero con las frases importantes bien destacadas, para focalizar el giro o la dureza que ofrece el testimonio. Al principio con capítulos breves, donde en cada uno de ellos se muestra un aspecto o etapa de la vida de Carinyo, un testimonio de alguien que lo conocía o estuvo en alguno de los sucesos que se narran. Poco a poco se va formando una historia, muy bien narrada, en la que a veces hay que dar saltos en el tiempo para entender mejor algunas cosas o elucubrar algunas decisiones. Y el conjunto forma un mosaico que nos muestra la sociedad valenciana de la Safor en la guerra y postguerra, de sus desastres humanos y sociales. Donde la vida a veces no vale nada, solo lo que piensas y en lo que crees. Las denuncias entre vecinos, la persecución a la Iglesia, el revanchismo, la tortura, la imposición, los juicios sumarísimos, las ejecuciones, el pavor de los inocentes… Temas que, lamentablemente ya conocemos de nuestra historia más reciente, pero en las que aquí, el autor consigue darle una cercanía que casi podemos tocar. Gracias a él entenderemos porqué a muchos guerrilleros no les quedaba otra alternativa que escapar al monte. Y nos ayuda a rescatar, descubrir o reconocer a personajes determinantes en nuestra historia.
En general un libro muy interesante que, pese a que se me ha hecho un poco denso casi al final, me ha abierto nuevos intereses que cubrir. Y eso siempre es bueno en un libro. Víctor Labrado cumple las expectativas.