In einem kleinen Dorf bei Barcelona haben sich die Geschwister Annabel, Albert und Nina um das Totenbett ihres Vaters versammelt, als dieser nach einem Priester verlangt und die letzte Beichte ablegen will. Angeblich hat er vor über zwanzig Jahren einen Mann umgebracht. Sein Geständnis verschlägt den drei Geschwistern die Sprache - und weckt zugleich eine Flut von Erinnerungen. Denn jene sternenklare Nacht, in der ihr Vater zum Mörder wurde, hat nicht nur sein Leben für immer verändert ...
Blanca Busquets is a Catalan journalist and writer. She is the author of nine novels, for which she has won the 2011 Catalan Booksellers' Prize and the 2015 Alghero Donna Award in Italy. As a journalist, she's worked for Catalunya Ràdio, Catalan public radio broadcaster, since 1986. --Wikipedia
Es un libro original y que, en mi opinión, ha ido ganando puntos a lo largo de la trama. Cómo está todo unido y cómo el 23-F sirve de engranaje a todas las historias, contadas desde el punto de vista de cada uno de los personajes, es un punto que me ha agradado mucho.
És el primer llibre que llisc de Blanca Busquets, considerada com la veu més personal i aclamada de la narrativa catalana actual i... no puc d'eixar d'al•lucinar. Quin llibre més roín!
Pareix escrit per una adolecent que es nutreix d'estereotips barats, manits i mal desenvolupats per a crear tots els personatges d'aquesta història. I es que la novel•la és això, la història dels quatre personatges. He de dir que l'autora, al voler desenvolupar la personalitat d'aquestos amb estereotips, me va resultar insultant com a lector i com a persona.
El personatge més maltractat sens dubte és l'homosexual, com sempre... Una llàstima que l'autora faça una explicació tan frívola i poc acertada. Ser home i homosexual no significa que a la mínima practiques sexe amb quansevol i estigues tot els dia masturbante. El moment que es masturba perque està molt preocupat per si té SIDA o no, és un despropósit. Amb tal nivell d'estrés i cavil•lacions no crec que tinguera gens de ganes de tocar-se i dubte de que se li fiques dura. No te ni cap ni peus.
Hi han més situacions que són quan menys surrealistes i inversemblats, com per exemple quan un personatge decideix estudiar medicina i a l'any següent entra en la universitat quan s'ha dedicat tot el que du de vida a trobar una parella amb estatus social alt i no a estudiar.
Però es que no se salva ningún personatge. Són tots estereotips que pul•lulen per les fulles de la novel•la. Tenim des de el rector pederasta fins al galà que les enamora a totes i a tots, passant per les xiques victimistes, malvades i comprensives i a més, molt estudioses i llestes, però que quan se queden embarassades per fer l'amor, molt freqüentment i amb consentiment i intencionalitat pròpia, li tiren la culpa a l'amant com si el fet de quedar-se prenyada fora cosa d'una persona.
L'únic destacable d'aquest llibre és l'estil, perque la historia al segon capítol ja intueixes qui és el mort i com serà la història del següent germà.
"Półsłówka" znalazły się na mojej półce przypadkowo, zrządzenie losu sprawiło, że postanowiłam je przeczytać teraz, a nie za kilka miesięcy bądź lat i z tego powodu ogarnia mnie niezwykła radość, bo ta książka jest wszystkim, za co kocham hiszpańskich pisarzy. Cielesność łączy się tutaj z duchowością, a sekrety bohaterów tworzą magiczną aurę, w której można się zatracić. To obraz rodziny składającej się z ludzi niepasujących do siebie, schowanych za swoimi tajemnicami, które powoli wyłaniają się ze wspomnień poszczególnych osób i zmieniają nasze postrzeganie tej historii. Czytając części, których narratorami byli Annabel oraz Albert byłam urzeczona, a magia i przedziwna atmosfera były dla mnie wręcz namacalne, przez co nie mogłam oderwać się od książki i chłonęłam każde słowo. Kiedy przechodziłam do historii Niny domyślałam się już zakończenia (i trafiłam idealnie) i przez to odrobinka magii się ulotniła, ale i tak znalazło się tu miejsce na zaskoczenie, bo w ostatecznym rozrachunku, jest to historia o ludziach, a nie ich tajemnicach.