La vida sense la Sara Amat

by Pep Puig

Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.

296 pages, Hardcover

First published February 10, 2016

About the author

Josep Puig i Ponsa, més conegut amb el nom de ploma de Pep Puig (Terrassa, 4 d'abril del 1969), és un escriptor català.
Llicenciat en Educació Física, treballa com instructor de gimnàstiques posturals. Viu a la Nou de Gaià (Baix Gaià), al camp de Tarragona. La seva primera novel·la, L'home que torna, va obtenir el Premi Jove Talent Fnac i va ser molt ben acollida per la crítica i els lectors. El 2015 va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la amb La vida sense la Sara Amat.

Reviews

[Anna Capde · Rating 3 out of 5]

És un bon llibre per passar l'estona. Fàcil i clar de llegir. En alguns moments se m'ha fet una mica pesat i he de reconèixer que el paper de la Sara, tot i que està molt ben aconseguit, m'ha neguitejat en alguns moments.

[Ferran Canetenc · Rating 4 out of 5]

M'ha acabat agradant. Tot i que per la meitat de la novel_la no li veia el sentit, Pep Puig aconsegueix lligar-ho tot i fer creïble la història i entranyables els personatges.

[Sara · Rating 3 out of 5]

📖La Sara Amat del llibre té tretze anys quan una nit decideix desaparèixer mentre juga a fet i amagar. S’amaga a casa del Pep de cal Sabater, sense cap mena d’intenció de deixar-se veure mai més. Ambientada a un poblet a l’estiu, amb tot de preadolescents que comencen a trobar-se, és una novel·la que m’ha transportat a la meva adolescència, quan les vacances eren eternes (i no com ara que em queden quinze dies per començar-les i estic farta de tot💀) i les relacions i els sentiments intensíssims. En Pep Puig aconsegueix que entrem dins la ment del Pep protagonista (en teoria ell de petit) i no grinyola res. Ara bé, la premissa del llibre és molt interessant, però la part central és avorridota. No s’entén gaire per on anirà la història ni quin sentit té tot plegat. El final, però, és entenedor i és tan tendre que sempre guardaré un bon record de la lectura❤️‍🩹

[Amadeu Branera · Rating 3 out of 5]

Després de llegir “Si una tarda de juliol un borinot”, vaig decidir llegir alguna cosa més de Pep Puig, i vaig triar “La vida sense la Sara Amat”, que potser és la seva obra més coneguda.



Aquesta novel·la és més extensa, tot i que considero que, més que extensa, es mostra allargada. Tal com assenyalen altres lectors, cap a la meitat l’obra esdevé una mica monòtona, tot i que mai he tingut la temptació d’abandonar-la.



Destaco, en primer lloc, la figura del personatge del Pep, que m’ha resultat especialment interessant i molt ben escrit. En canvi, el personatge de la Sara m’ha semblat menys atractiu, ja que mostra un caràcter més aviat desagradable. Malgrat això, un pot empatitzar amb ella i entendre-la més o menys, gràcies a les poques raons que se'ns presenten per justificar la seva aquesta actitud.



L’obra presenta un cert component de misteri, encara que el final no hi ha dubtes de si les coses són o no són reals. De fet, no soc gens aficionat als finals del tipus “tot era un somni” i, en aquest sentit, no m’he sentit defraudat. Tot i això, la trama requereix una suspensió de la incredulitat que he trobat una mica excessiva, ja que resulta difícil creure tot el que envolta la desaparició i les actituds de la majoria dels personatges, llevat dels principals. Suposo que és un peatge necessari que paga l’autor per poder explicar la història que vol, i no convertir el relat en un thriller trillat.



Pel que fa a l’estil de l’autor, compleix amb les meves expectatives, amb un text impregnat de tendresa. No obstant això, em fa arrufar el nas l’epíleg, en què apareixen un parell d’estirabots fora de lloc. Epíleg que, per cert, no m’ha convençut gaire, especialment certa carta.



P.D.: Sé que hi ha una pel·lícula amb el mateix títol, però després de veure’n el tràiler, penso fugir-hi. Potser és una bona pel·lícula, però veient el repartiment i el minut i mig d’escenes, crec que deu ser una adaptació pèssima de l’esperit de l’obra.

[Ivan Ruiz · Rating 3 out of 5]

Diguem que més o menys a la meitat em vaig plantejar deixar-lo estar. Molt ben escrit, amb un vocabulari molt ric (tot i que vaig acabar fins el capdamunt dels seus foteta) i un estil dinàmic i que va al gra, però tenia la impressió que hi havia poca teca. La historia m’importava més aviat poc i el personatge de la Sara em repel·lia. Després de passar l’equador comencen a haver-hi algunes reflexions interessants, converses que van molt més enllà, i quan el missatge de la pèrdua de la innocència i tot el que implica comença a cuallar, quan la Sara Amat es torna més interessant i veus els canvis subtils que ha imprès en el protagonista, com l’ha fet créixer, com la malenconia que envaeix el protagonista et va calant cada cop més, la historia guanya enters. És llavors quan La vida sense la Sara Amat val la pena.

[Io · Rating 2 out of 5]

Buono, ma credevo meglio. Sara non mi è piaciuta più di tanto, mentre Pep invece è così tenero e carino che ti fa venire voglia di strapazzarlo tutto di coccole. Il racconto, incentrato sui due bambini, lascia trapassare tutta l'infanzia vissuta in un paesino catalano: gli schiamazzi dei bambini, liberi di giocare fino al calar del sole; il silenzio delle stradine al pomeriggio, quando tutti riposato; le persiane abbassate e la luce che filtra leggera. Sembra quasi di essere lì con loro, in quel letto matrimoniale, a leggere Guerra e Pace. Fa tenerezza vedere come si evolve tutta la situazione, anche se in certi punti l'ho trovato un po' ridondante. E altre volte, invece, Sara è così spocchiosa che ti fa venire voglia di darle una sberla e rimetterla al suo posto. Quindi sì, è un bel libretto, ma me lo aspettavo un po' diverso.

[Víctor Rosell · Rating 2 out of 5]

2/5⭐️

"La vida de la Sara Amat" mereix una qualificació de 2 de 5 estrelles. La vaig trobar poc interessant, amb una narració pesada i personatges amb els quals no vaig aconseguir empatitzar. Tot i la intenció de l'autor de crear una història profunda i significativa, no va aconseguir captar el meu interès ni ressonar amb mi. En general, va ser una lectura decebedora que no va complir amb les meves expectatives.

[Cristina · Rating 3 out of 5]

La història és molt tendre i crec q a tots ens fa pensar en la nostra infantesa i adolescència però com he llegit en alguns comentaris, també m'ha passat que hi ha un moment q sents q la història no va enlloc i es fa monòtona. La Sara l'he trobada maleducada i egoista. Tot i això és un llibre que es fa d bon llegir.

[Enric Aragonés Cervelló · Rating 2 out of 5]

El llibre en sí està bé, però gran part del llibre passa sense que hi hagi res interessant, s'estanca una mica. El final del llibre m'ha agradat, i potser hagués estat un encert aprofindir més el canvi a l'adolescència del protagonista.

[Lluís Gallart · Rating 3 out of 5]

És àgil de lectura. Té la virtut de fer-te entrar en una història que pot semblar inversemblant.

[Nelet · Rating 3 out of 5]

2.5 M'agraden bastant les històries que tenen nens com a narradors i aquesta part de l'estil m'ha agradat. Però la història no me l'he creguda. A mesura que avançava, perdia més l'interès...

[oriol abelanet]

El que més m’ha agradat de «La vida sense la Sara Amat» és la naturalitat amb què Pep Puig descriu la vida d’estiu a Ullastrell. La vida al poble, com tants altres pobles al país i tants altres estius al poble.

La padrina, la piscina, el vas de llet abans d’anar a dormir, la plaça, el banc, prendre la fresca, l’Ajuntament…

En segon lloc, poso en valor el tractament de la intimitat i el joc infantil-madur que l’autor transmet al llarg del llibre entre en Pep i la Sara. Una certa superioritat adulta en ella, una innocència immadura, però connectada a la vida i al que l’envolta, en ell.

Un llibre fantàstic, que tenia ganes de recuperar aquest estiu per viatjar cap a la infància, la innocència i el joc!

[Maria Metzina · Rating 3 out of 5]

Vaig llegir aquest llibre després de "Si una tarda de juliol un borinot" de Pep Puig. Els dos llibres tenen molt en comú: son històries que transcorren al mateix lloc amb uns protagonistes molt semblants que deuen ser alter egos de l'autor. La vida sense la Sara Amat és bastant més llarga i repetitiva. M'imagino que l'autor volia transmetre la sensació torbadora que te un preadolescent quan ha de passar molt de temps sol amb una nena per la qual sent atracció física. A mi m'interessaria saber més sobre la personalitat de la Sara, que no sembla un personatge de carn i ossos.

[Núria Pichel Canals · Rating 4 out of 5]

És molt tendre recordar l'enamorament de l'adolescència, la vergonya, la il·lusió... M'ha agradat molt. La descripció dels personatges, l'ambient de poble...

[Miriam · Rating 4 out of 5]

Es una historia preciosa, bien relatada y ágil. La recomiendo para la temporada de otoño que es más melancólica.

[Angy · Rating 3 out of 5]

Es llegeix d'una tirada. Tots els llibres del Pep són molt personals, descriu fets i llocs q poden haver passat.
Sempre és un plaer llegir-lo

[Natàlia Bel · Rating 5 out of 5]

Una lectura fàcil que et porta a viure en temps passats, però amb situacions que també podrien passar en l'actualitat.

Gràcies per tot el que ens has ensenyat, Sara!

[Torre · Rating 3 out of 5]

3,5

[Vives · Rating 2 out of 5]

2'5

[ESTER · Rating 2 out of 5]

Feixuc. Ens podem reconèixer en alguns moments pels que tots hem passat.

[El Biblionauta · Rating 4 out of 5]

Quan vaig començar La vida sense la Sara Amat de Pep Puig, no sabia ben bé què esperar-ne. No havia llegit res de l’autor ni el coneixia, o sigui que m’enfrontava a l’obra sense cap prejudici –en el millor sentit de la paraula-, com una simple lectora que dóna un cop d’ull a l’últim Premi Sant Jordi. M’agrada llegir així, si en tinc ocasió, sense saber res de l’escriptor ni haver ullat cap crítica ni escoltat cap entrevista, perquè em sembla l’apropament més encertat a l’artefacte narratiu, el més pur i el més interessant.

La reseña completa en español en http://elbiblionauta.com/es/2016/05/0...
La ressenya completa en català a http://elbiblionauta.com/ca/2016/05/0...

[Maria Llig · Rating 3 out of 5]

No m'esperava una altra cosa.

[Caterina · Rating 2 out of 5]

Tot hi entendre'l No em va agradar gens