Jorge Semprún es uno de los testimonios más lúcidos del siglo XX. Su vida y su obra forman ya parte de la historia de nuestros tiempos. Pero, detrás de la figura pública de Semprún, hay una sólida obra literaria en torno a la cual se ha desplegado la «vertiginosa espiral de la memoria». Hay una profunda reflexión sobre la experiencia concentracionaria. Hay una brillante teorización sobre la novela, los límites de la ficción narrativa y la verdad literaria. Hay un filósofo que ha proclamado la necesidad de pensar las identidades y la cuestión del testimonio. Hay un ensayista político que ha intentado reformular la lucha contra todos los totalitarismos. Hay, en definitiva, un escritor que ha hecho del lenguaje su única patria.
Xavier Pla i Barbero (Girona, 1966) és un filòleg català. És llicenciat en filologia catalana i francesa, i doctor en Lletres per la Universitat de París-Sorbona (París IV) el 1996. És professor de Literatura Catalana Contemporània i Teoria de la Literatura a la Universitat de Girona i col·labora a La Vanguardia i El Temps. És membre del Patronat de la Fundació Josep Pla, de Palafrugell, des del 1998, i ha editat llibres de Josep Pla, Eugeni d'Ors i Eugeni Xammar. El 2014 edità i prologà La vida lenta. Notes per a tres diaris (Destino), un llibre inèdit que recull les anotacions de Josep Pla els anys 1956, 1957 i 1964. El 2015 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura «per la seva tasca de recerca i la seva mirada acadèmica a la creació d'un dels grans autors de la literatura catalana de tots els temps».