Alrededor de la jaula és una història sobre les repressions i captiveris que ens imposa la societat, i sobre com reaccionem davant d'ells, com ens relacionem amb ells des de la nostra llibertat individual.
La gàbia del títol és la gàbia d'un gos, Ajeno, un poc a l'estil de La fera ferotge d'Ovidi Montllor: el llibre transcorre en una ciutat mitjana del litoral argentí, i els nostres personatges són els treballadors de les atraccions del parc de diversions de la localitat. El parc conté atraccions de fira, espectacles, i un zoo, però no se'ns mostren com a fascinants sinó vells, desgastats, intentant sobreviure: els acudits ja no fan gràcia però els personatges hi intenten somriure, els animals han anat morint o són vells tristos dins les seues gàbies, i les atraccions mecàniques estan despintades i amb desperfectes per l'ús.
En este context tenim a Milo, un orfe, a Ajeno, un gos engabiat al zoo, a Silvestre, un firant aficionat als autòmats, a Lino, un altre firant, i a la resta de firants, que formen una espècie de família que es dóna suport mutu per sobreviure a la precarietat i a la gàbia social que aquesta comporta. Cadascú d'ells representa una manera d'enfrontar-se a la gàbia -amb uns noms profundament simbòlics-, i de les decisions que prenguen front a les repressions traurem una lliçó de vida: resignar-se i normalitzar els captiveris socials no és una obligació.
Una novel·la amb uns personatges molt ben dibuixats, uns escenaris que se'ns dibuixen als ulls amb els descrostats i el rovell, amb els barrots i amb la misèria quotidiana, i una acció que, per minimalista, ens remarca cada xicoteta acció mostrant-nos que la immobilitat no és sempre l'única opció.