De Chirico

by Pere Gimferrer

Surveys the style, inspiration, and works of the metaphysical painter De Chirico.

The Greek-born Italian painter Giorgio de Chirico (1888-1978) is known for a highly symbolic visionary art that earned the name Metaphysical painting. The first compact survey of an artist whose reputation has taken on new luster in a Postmodern age, this book presents the many works that are considered forerunners of twentieth-century movements such as Dada and Surrealism. During his early and most important phase-which lasted until about 1920-de Chirico saw his artistic role as that of an oracle, whose aim was to extract the central, transcendent mystery of a theme. To this end he fused fantastic and dream imagery with objects from everyday experiences or from classical artistic traditions into a personal blend of reality and unreality Filled with rigid architectural forms in exaggerated perspective, enigmatic silhouettes, plaster sculptures, and severed hands and feet, the artist's canvases convey a disturbing strangeness.

Pere Gimferrer, a well-known Catalan poet and author, has written books on artists Antoni Tapies, Max Ernst, Joan Miro and Rene Magritte, among others.

128 pages, Hardcover

First published January 1, 1988

About the author

Pere Gimferrer (Barcelona, 1945). Poeta, prosista, traductor i crític literari. Estudia Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i molt aviat destaca com a poeta amb les seves primeres obres en castellà: Mensaje del tetrarca (1963), Arde el mar (1966, Premi Nacional de Poesia) i La muerte en Beverly Hills (1968). Amb Els miralls (1970) enceta la seva producció poètica en català. A aquesta obra la segueixen els títols Hora foscant (1972) i Foc cec (1973). Amb L'espai desert (1977) obté la Lletra d'Or del 1978. L'any 1981 aplega els títols anteriors a Mirall, espai, aparicions, on inclou l'obra Aparicions. Amb El vendaval (1988) guanya els premis Ciutat de Barcelona, Nacional de literatura i Crítica Serra d'Or. Encara en el terreny de la poesia, publica La llum (1990), Mascarada (1996), El Diamant dins l'aigua (2001), El castell de la puresa (2014) i Marinejant (2016). El 1985 és escollit Membre de la Real Academia Española i el 1989 li és concedida la Creu de Sant Jordi. És Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1998) i Membre numerari electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2008). Com a crític col·labora en diverses publicacions i és autor d'una important obra assagística: La poesia de J.V. Foix (1974), Antoni Tàpies i l'esperit català (1974), Max Ernst o la dissolució de la identitat (1977), Miró, colpir sense nafrar (1978), Radicalidades (1978), Lecturas de Octavio Paz (1980), Los raros (1985) o Les arrels de Miró (1993). Ha traduït al castellà autors com Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Ausiàs March o Mercè Rodoreda i, al català, Stendhal, Voltaire o Flaubert, entre d'altres.

See also: Pedro Gimferrer