What do you think?
Rate this book
L’orb abominable i altres contes obscurs
Els personatges que habiten els contes d’aquest recull viuen atrapats en situacions que es tornen extremes: la culpabilitat, la follia autodestructiva, el Mal, el canibalisme, el contacte amb monstres d’altres mons, la mort…
En Cornèlius vol emular la maldat absoluta del seu mestre Mengele; en Fortià és posseït per l’esperit dels pira-tapuies caníbals; el senyor que pateix el reflex dels miralls ens desafia a emmirallar-nos-hi; na Rebeca s’escola sense remei, esquinçada per dins per l’ésser que acaba d’engendrar; el detectiu Cazenou és obligat a barrejar el plaer amb el dolor; na Maria Faustina flirteja amb el retorn dels morts; el badoc dels Encants emmalalteix, contagiat per les pàgines d’un dietari; en Jordi Gasull viu pres de la seva follia obsessiva; l’alumne confés de Toledo vol saber què hi ha després de la mort; na Yakaterina és forçada pel Maligne, i el senyor Fitó es sorprèn en retrobar-se amb mossèn Mola, que ja era vell quan li feia la catequesi.
Cada història és una finestra oberta a racons existencials que no tenen cabuda en un món pulcre i ingenu: la maldat humana i sobrenatural, el terror psicològic, la bogeria desfermada, el més enllà…
En Cornèlius vol emular la maldat absoluta del seu mestre Mengele; en Fortià és posseït per l’esperit dels pira-tapuies caníbals; el senyor que pateix el reflex dels miralls ens desafia a emmirallar-nos-hi; na Rebeca s’escola sense remei, esquinçada per dins per l’ésser que acaba d’engendrar; el detectiu Cazenou és obligat a barrejar el plaer amb el dolor; na Maria Faustina flirteja amb el retorn dels morts; el badoc dels Encants emmalalteix, contagiat per les pàgines d’un dietari; en Jordi Gasull viu pres de la seva follia obsessiva; l’alumne confés de Toledo vol saber què hi ha després de la mort; na Yakaterina és forçada pel Maligne, i el senyor Fitó es sorprèn en retrobar-se amb mossèn Mola, que ja era vell quan li feia la catequesi.
Cada història és una finestra oberta a racons existencials que no tenen cabuda en un món pulcre i ingenu: la maldat humana i sobrenatural, el terror psicològic, la bogeria desfermada, el més enllà…
156 pages, Paperback
Published November 1, 2025
3 people are currently reading
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 4 of 4 reviews
February 21, 2026
Enllaç al blog: https://llegirperviurealtresvides.blo...
El gènere de terror no és, ni de bon tros, la meva zona de confort, però aquest recull de contes obscurs em va semblar una bona opció per tornar-hi a fer una immersió controlada.
L’orb abominable i altres contes obscurs és un recull d'històries molt fosques i tèrboles, en què l'horror no es presenta d'entrada, sinó que es va coent amb uns personatges i situacions relativament quotidianes (encara que hi hagi contes ambientats en altres èpoques històriques).
Els contes estan ben tramats i la intriga, molt ben mesurada i dosificada. Les històries enganxen l'interès del lector fins al final, quan es descobreix l'element terrorífic que tot ho capgira. L'autor ens presenta històries diferents pel que fa a l'ambientació, els personatges i la llargada, però m'ha semblat que tots tenen un ritme i una estructura similar, aquest crescendo continu fins al final. A nivell temàtic també hi ha una certa homogeneïtat: la maldat humana, el canibalisme, el flirteig amb la mort i el més enllà, i elements sobrenaturals per sembrar el terror psicològic.
Josep Maria Prió se serveix d'una llengua treballada i denota una gran riquesa lèxica, amb l'ús d'algunes formes arcaiques que, en algunes ocasions, m'ha semblat artificiosa. Aquest estil recobreix tot el conjunt d'una pàtina solemne, densa i antiga que reforça el conjunt, com si obrissis la porta d’un casalot fosc, vell i ple de teranyines, que alimenta la sensació d'angoixa i por. Tanmateix, també crec que aquesta densitat obliga a fer una lectura atenta i concentrada si hom no es vol perdre pels passadissos del casalot.
El primer conte, “L'orb abominable”, és el que dona títol al recull però no és dels que més m'han agradat i em va costar força entrar-hi. Els que més m'han agradat són “En Fortià a l'Amazones”, “Una nit a Puigdefoix” i “La torre Elisenda”.
N'hi ha un parell, “La confessió” i “L'existència unidireccional”, que m'han deixat una sensació estranya. La història m'ha agradat i com Prió ens la presenta també, però mentre els llegia em va semblar s'allargaven més del necessari.
En conjunt, els contes m'han agradat força, m'han enganxat i entretingut, fins i tot més del que hauria dit inicialment. Pot ser una bona opció per a lectors que busquin una experiència de terror psicològic cuinat a foc lent, més que l’ensurt directe.
El gènere de terror no és, ni de bon tros, la meva zona de confort, però aquest recull de contes obscurs em va semblar una bona opció per tornar-hi a fer una immersió controlada.
L’orb abominable i altres contes obscurs és un recull d'històries molt fosques i tèrboles, en què l'horror no es presenta d'entrada, sinó que es va coent amb uns personatges i situacions relativament quotidianes (encara que hi hagi contes ambientats en altres èpoques històriques).
Els contes estan ben tramats i la intriga, molt ben mesurada i dosificada. Les històries enganxen l'interès del lector fins al final, quan es descobreix l'element terrorífic que tot ho capgira. L'autor ens presenta històries diferents pel que fa a l'ambientació, els personatges i la llargada, però m'ha semblat que tots tenen un ritme i una estructura similar, aquest crescendo continu fins al final. A nivell temàtic també hi ha una certa homogeneïtat: la maldat humana, el canibalisme, el flirteig amb la mort i el més enllà, i elements sobrenaturals per sembrar el terror psicològic.
Josep Maria Prió se serveix d'una llengua treballada i denota una gran riquesa lèxica, amb l'ús d'algunes formes arcaiques que, en algunes ocasions, m'ha semblat artificiosa. Aquest estil recobreix tot el conjunt d'una pàtina solemne, densa i antiga que reforça el conjunt, com si obrissis la porta d’un casalot fosc, vell i ple de teranyines, que alimenta la sensació d'angoixa i por. Tanmateix, també crec que aquesta densitat obliga a fer una lectura atenta i concentrada si hom no es vol perdre pels passadissos del casalot.
El primer conte, “L'orb abominable”, és el que dona títol al recull però no és dels que més m'han agradat i em va costar força entrar-hi. Els que més m'han agradat són “En Fortià a l'Amazones”, “Una nit a Puigdefoix” i “La torre Elisenda”.
N'hi ha un parell, “La confessió” i “L'existència unidireccional”, que m'han deixat una sensació estranya. La història m'ha agradat i com Prió ens la presenta també, però mentre els llegia em va semblar s'allargaven més del necessari.
En conjunt, els contes m'han agradat força, m'han enganxat i entretingut, fins i tot més del que hauria dit inicialment. Pot ser una bona opció per a lectors que busquin una experiència de terror psicològic cuinat a foc lent, més que l’ensurt directe.
November 4, 2025
“L’orb Abominable i altres contes obscurs” de Josep Maria Prió. Publicat per Terra Ignota Ediciones en 2025.
Primer de tot, l’autor d’aquest recull de relats de terror em va regalar una còpia d’aquest llibre en format electrònic.
Aquest és un recull de relats d’un autor qui ha participat en diversos llibres col·lectius i ha estat finalista a molts concursos de relats com Premi de Narrativa Curta de Gènere Fantàstic Frederic Pujulà de Figueres (2024). És un recull de relats on l’autor diu al pròleg que “Les històries que el componen no pretenen explicar el que és real; ens permeten amagar-nos en la trinxera de la ficció, però tampoc no són simples exercicis de terror, sinó finestres obertes a les profunditats de la condició humana, a les desviacions sobrenaturals i a l’avern.”
I l’autor fa un busseig profund al costat fosc de la humanitat i és una exploració de com els éssers humans són capaços de fer coses sorprenentment esgarrifoses en escenaris i moments històrics diversos. Els relats fan por i fàstic i l’autor escriu amb un estil on a vegades m’ha sorprès molt el gir a la situació o l’argument que estava explicant. Els protagonistes algunes vegades semblen força normals, però a poc a poc són mostrats com persones capaces de fer coses horribles i qui tenen problemes bastant greus. Potser els relats serveixen per mostrar com la civilització realment no és gaire civilitzada i les persones són capaços de fer coses horribles.
En fi, m’han semblat bastant ben escrits i entretinguts, però no són una lectura lleugera.
Moltes gràcies!
Primer de tot, l’autor d’aquest recull de relats de terror em va regalar una còpia d’aquest llibre en format electrònic.
Aquest és un recull de relats d’un autor qui ha participat en diversos llibres col·lectius i ha estat finalista a molts concursos de relats com Premi de Narrativa Curta de Gènere Fantàstic Frederic Pujulà de Figueres (2024). És un recull de relats on l’autor diu al pròleg que “Les històries que el componen no pretenen explicar el que és real; ens permeten amagar-nos en la trinxera de la ficció, però tampoc no són simples exercicis de terror, sinó finestres obertes a les profunditats de la condició humana, a les desviacions sobrenaturals i a l’avern.”
I l’autor fa un busseig profund al costat fosc de la humanitat i és una exploració de com els éssers humans són capaços de fer coses sorprenentment esgarrifoses en escenaris i moments històrics diversos. Els relats fan por i fàstic i l’autor escriu amb un estil on a vegades m’ha sorprès molt el gir a la situació o l’argument que estava explicant. Els protagonistes algunes vegades semblen força normals, però a poc a poc són mostrats com persones capaces de fer coses horribles i qui tenen problemes bastant greus. Potser els relats serveixen per mostrar com la civilització realment no és gaire civilitzada i les persones són capaços de fer coses horribles.
En fi, m’han semblat bastant ben escrits i entretinguts, però no són una lectura lleugera.
Moltes gràcies!
December 31, 2025
Molt ben escrit, impactant!
Terror psicològic que no deixa indiferent.
Terror psicològic que no deixa indiferent.
Displaying 1 - 4 of 4 reviews