Irene Polo va iniciar la carrera periodística l’any 1927 amb articles sobre cinema i, a partir del 1930, va començar a publicar a la premsa generalista. Va exercir a Barcelona, de manera apassionada i sovint bel·ligerant, la seva professió fins l’any 1936, en què va marxar cap a Amèrica amb la companyia teatral de Margarida Xirgu. Els articles publicats durant aquests anys a Mirador, Imatges, La Humanitat, La Rambla, L’Opinió, L’Instant i Última Hora, així com als mitjans en llengua castellana Las Noticias i Mundo Gráfico, ens han deixat un testimoni inestimable, irònic i brillant, de la societat i la política de l’època: des d’articles sobre els usos de la moda—la introducció del pantaló femení, l’aparició de l’escot—fins a reportatges de denúncia social—la mendicitat a Barcelona, les pèssimes condicions de vida de treballadors i immigrants—o d’alerta política—com el reportatge en què es fa passar per seguidora de les Juventudes de Acción Nacional, o els articles dedicats a la censura, que ella mateixa va patir—. La rotunditat i la valentia d’aquests textos, que publiquem en una nova edició revisada i ampliada, ens ofereixen la sorpresa de veure la seva actualitat, i alhora ens dibuixen, amb tot l’abrandament i llibertat de les seves paraules, la figura d’una dona excepcional.
L'autora, autodidacta i joveníssima, però amb una formació excel.lent, gran sensibilitat i dots d'observació, ens parla dels temes candents de l'època amb una gràcia, ironia, precisió i professionalitat que sorprenen. Busca els assumptes que més poden interessar els lectors: moda, costums socials, personatges cèlebres, col.lectius, fets denunciables, esdeveniments polítics... Té una gràcia especial en fer cròniques, realistes, de llenguatge àgil, viu i fresc. De vegades, quan no pot aplegar gaire informació, es limita a explicar, fil per randa, tots els passos frustrats que ha fet per aconseguir l'article. I el fa igualment, i se'n surt. Introdueix molts diàlegs i descripcions minucioses del que va veient, cosa que ens posa dins del context i ens implica. El trobo un llibre totalment recomanable.
Muy aburrido. Lo he tenido que leer para la universidad, al principio creí que me gustaría al hablar sobre una mujer periodista, pero después de la breve introducción a su vida solamente es una recopilación de las crónicas que escribió para los diarios en los que trabajó.