Quan la por domina Europa, ells decideixen fer el que cal fer.
En els temps més cruels, quan la violència i la por dominen Europa, un grup de persones s'uneixen per fer el que cal fer. Sense preguntar a ningú l’origen ni la religió ni la ideologia. Perquè no poden mirar cap a una altra banda quan el món crema. Qui salva una vida ens mostra com, durant la II Guerra Mundial, aquest grup heterogeni ―homes i dones, joves i vells, capellans i comunistes― va crear una xarxa d'evasió a la Cerdanya per salvar tota mena de fugitius del feixisme. El seu missatge torna avui a ressonar amb força: en un món dominat per un poder amenaçador que malda per imposar-se contra tota humanitat, una mà que agafa una altra mà i que l'ajuda pot tenir una força impensable. Amb aquests fils, Núria Cadenes ha teixit una novel·la intensa i commovedora que és un homenatge al coratge anònim i alhora una autèntica obra d’art.
Núria Cadenes i Alabèrnia (Barcelona, 18 de febrer de 1970) és una periodista, escriptora i militant independentista catalana, filla de Teresa Alabèrnia i Domènech.
Actualment viu a l’Horta Sud, prop de València. Treballa de llibretera i col·labora en diversos mitjans (VilaWeb, El Temps). Ha publicat, entre d’altres, els llibres Cartes de la presó (1990), L’Ovidi (2002), El banquer (2013) o Secundaris (2018). Amb AZ (2009) va guanyar el premi Ciutat d’Elx i el de la Crítica dels Escriptors Valencians i amb Tota la veritat (2016), el Crims de Tinta.
Tot un grup de persones ben diferents que estan trenades entre si per un motiu ben simple: salvar vides. Una bona història de la sobre suport mutu i col·laboració enmig de la barbàrie, tot i que he de reconèixer que m'ha costat una mica els salts que hi ha entre capítols
És una novel·la coral, des de diferents punts temporals, on la vida dels protagonistes es va entrellaçant. No és fàcil de seguir. D'aquelles que tornaries a començar per acabar de lligar-ho tot si la cua de pendents no fos infinita. La Núria adapta la prosa segons quin personatge protagonitza el capítol.
És un llibre que costa llegir per l’estructura fragmentada, com un trencadís, però la prosa és exquisida i em recorda a Mercè Rodoreda. Una novel·la rigorosament documentada, que fa reviure l’ambient de l’època, en els petits detalls, l’ús de la llengua i el context històric.
Quin gran llibre i què ben escrit. Sense floritures, sense intentar allargar el llibre, sense sentimentalismes o emocions barates. No falta ni sobra res. Cada pàgina és or. Feia temps que no llegia un llibre tan emocionant, relatant històries senzilles però tan valentes d’homes i dones anònimes , que mai han rebut un trist reconeixement per ajudar a desconeguts a trobar el camí de la salvació, en una Europa consumida per la 2a guerra mundial amb la Gestapo controlants els camins de la frontera. O amb Espanya esgotada per la guerra civil on molts van poder escapar de revenges i assassinats. El retrat d’aquella Espanya boja per acabar amb qualsevol reducte de comunisme o catalanisme és esfereïdor i ens mostra el pitjor de l’home, però sobretot ens ensenya com encara hi ha gent que és capaç d’arriscar la seva carrera , el seu futur i inclús la seva vida per tal de fer el bé. Els camins que sovint trepitgem quan caminem per la Cerdanya amaguen aquestes històries en cada pedra i en cada voral… llàstima que no hàgim estat capaços de recordar, de mostrar a les noves generacions la tragèdia de la guerra i les heroïcitats de tants que van arriscar-ho tot per salvar uns pocs.
Una novel·la ben escrita que t’endinsa a les rutes clandestines i l’engranatge de persones involucrades en aquestes sense caure en obvietats i fent un bon reconeixement als personatges reals i a la solidaritat. Vocabulari ric però a estones complicada de seguir pels salts temporals i intercal·latge de veus. M’ha agradat.