Una visió de la societat de l'Empordà a finals del S. XIX, els problemes econòmics per la decadència de les vinyes degut a la filoxera. L'utilitzacio del català de l'època fa que la lectura sigui. curiosa de seguir, però serveix per ambientar el relat.
Carles Bosch de la Trinxeria és un escriptor rellevant de la Renaixença. Tenia ganes de rellegir-lo per recordar la novel.la i veure si en gaudia com el primer cop. El tema és d'un gran impacte, la degradació d'una casa potent catalana, tant per la trajectòria política del protagonista, com pels estralls de la fil·loxera que tantes en va arruïnar.
El lector va assistint a la decadència de la casa pairal potser simbòlicament en paral·lel a la decadència de Catalunya. Una família que ho tenia tot (una casa important amb vinyes productives, diverses altres propietats, servei, consideració) i primer en l'exercici de la política (el protagonista és escollit diputat a Madrid) que el va transformant fins que ja no recorda cap dels ideals que inicialment tenia, i després amb la ruïna econòmica de la plaga, en poc temps veu com trontolla tot.
El català que s'hi parla avui ens sembla estrafet, però a banda de l'ortografia, transmet crec que molt fidelment, el parlar de tant sols fa un centenar d'anys, la riquesa que contenia i que malauradament es va perdent, com la casa Noradell.
Dit tot això, avui trobo la novel·la carrinclona. Els personatges son simples, descriu el que els passa però no el que són. L'esposa i la filla semblen el prototip del que s'esperava de les dones, és a dir submissió. Són tant seràfiques que amb ulls d'avui esdevenen esperpèntiques, irreals. Accepten la seva (mala) sort, amb una resignació preocupant, sense ni una queixa, ni un retret...i alhora amb un paper ben passiu, sense aportar cap possibilitat pràctica sinó només resignació. Pel que fa a l'amor sembla també celestial, els personatges tenen un amor pur, sense tara, infinit i també resignat.
En fi, no el podem criticar amb ulls de més de 100 anys més tard. Però he trobat que té un bon argument però exposat amb tanta candidesa que no s'hi entreveu l'abast de la tragèdia.